La capsa dels caramels és el lloc a on amago els meus millors dolços i el més bons, com a premi pels bons nens. És la mateixa capsa que feia servir la meva àvia per ficar els retalls. En aquell temps, la capsa estava plena de petits arcs de Sant Martí de roba i de petites agulles que s’amagaven entre els fils per a punxar-me. Sempre va ser una capsa bonica, tots a casa , la volien per el nostre ús particular. Uns per les seves joguines, el meu pare per els seus cigars, i la meva mare, per a les fotos del casament. La meva àvia era la autèntica mestressa de la capsa. Qui millor la tractava, i sens dubte, la que més la estimava.
Quan la meva àvia se’n va anar, la va deixar amagada, amb els seus meravellosos retalls dins. Ningú més se’n va en recordar de tan estimada joia familiar. Ara la tinc jo, a la meva imaginació. No l’ensenyo als meus germans per por a que me la prenguin. La he omplert de caramels, dels caramels més dolços del mon, dels meus caramels de nen petit i d’adolescent romàntic. També estic guardant altres coses, paraules, imatges, gestos, sentiments, alguna joguina, algun somriure, algun nen sencer disfressat de mariner…
No té ISBN
