Els anys 50 marquen la fi de l’autarquia i el començament d’una etapa de lenta transició cap a la recuperació econòmica, però on es fan paleses les conseqüències d’uns anys anteriors d’austeritat extrema que provocaren malalties greus entre els treballadors. Les jornades laborals s’allarguen fins a 60 i 70 hores setmanals, pugen els preus dels queviures, els salaris perden un 40% del poder adquisitiu en comparació al període d’abans de la guerra, el racionament dels productes alimentaris obliga a acudir al mercat negre, molt més car, i les famílies treballadores han d’acostumar-se a una dieta pobra en calories. Es produeix una forta disminució de les defenses físiques i un augment de malalts tuberculosos i de morts. Les cases, els sanatoris i els hospitals restaven plens d’obrers i obreres que pagaven en pròpia carn les conseqüències de la fam i d’unes condicions de treball inhumanes fruit de l’explotació i la misèria. Els equips de Dolor, creats per mossèn Josep Asens, són grups de malalts que coneixen i estimen l’HOAC, i ofereixen els seus sacrificis pel fruit de l’apostolat obrer. Difondre aquesta tasca extraordinària, poc coneguda i valorada, és l’objectiu d’aquesta publicació.
2016
Emili Ferrando
Barcelona
9788460851608
