Silvestre
Hernández Carné
1952
Badalona
si
Silvestre Hernández és psicòleg i psiquiatre de formació i docent en exercici. En la seva dilatada carrera professional ha estat cap de la unitat de programes educatius del servei provincial de Terol i director de l’institut de secundària a Valderrobres, càrrec que encara ostenta. Nascut a Badalona (Barcelona), el 1952, porta bastant temps establert al Matarranya, del qual és un entusiasta. Allà situa l’acció d’una de les seves últimes novel•les, Veus del silenci (1999), en la qual es nomenen els ports de Beseit, Pena-roja i altres llocs de la comarca turolense. Des de fa uns anys, viu lliurat – en la mesura que li permeten les seves obligacions – al seu vella passió literària.
Aigua ferrada: L’Escresola. 2020.
La sombra del pavo real. Ediciones Publiberia, 2015.
El manuscrit de Wadi Al-Abmar. Viena Edicions, 2008.
Els Ports. Editorial Viena, 2007.
Bitácora, Egido Editorial, 2005.
Aigües tèrboles. Barcelona: Columna, 2004.
Mi nuevo cuentacuentos, 2002.
El beso del lagarto. Arawana, 2001.
Las tres flores de lys. Nobel, 2002.
Voces del silencio. Egido, 1999.
XIII Premi Ciutat de Badalona de Narrativa i XVII Premi Països Catalans-Solstici d’estiu per Aigua ferrada: L’Escresola. 2020.
Premi Leandre Colomer de Novel·la d’Història de Països de Parla Catalana 2007.
Las tres flores de Lys, El Premio internacional de novela “Emilio Alarcos Llorach”, 2002.
