Pilar
Rahola i Martínez
1958
Barcelona
si
si
Barcelona, 1958. Nascuda al si d´una família de fortes conviccions republicanes i antifeixistes. Diversos familiars s´han dedicat a la política.
Casada, amb tres fills. Una filla biològica i dos fills adoptats: Sira, Noè, adoptat el 1993 a Barcelona, i Ada, adoptada a Sibèria el 2001. Amant dels animals, conviu amb diversos gats i gossos.
Llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.
És autora de diferents llibres publicats en català i castellà, i és columnista diària a La Vanguardia. Ha escrit en altres diaris, com El País, el diari argentí La Nación; el Diario de América, editat als EUA. El seu llibre Carta al meu fill adoptat ha estat traduït a diversos idiomes. El 2010 va publicar una biografia d’Artur Mas.
Des de 1987 fins a 1990, ha estat directora de l’editorial Pòrtic, amb diverses col·leccions literàries a les seves mans. A més, fins a 2003 va ser directora de la Fundació Acta, per a la difusió del pensament i el debat.
Com a periodista, va estar en diversos conflictes com la guerra entre Etiòpia i Eritrea, la guerra dels Balcans, la primera guerra del Golf (des de Jerusalem), la caiguda del mur de Berlín, la crisi constitucional russa de 1993 i el procés d’independència dels països bàltics. Ha estat col·laboradora en diversos programes de televisió com Els matins de TV3 i 8 al dia de 8tv o Cronicas Marcianas i La Noria de Telecinco. A la ràdio va presentar Vis à vis, programa d’entrevistes que es va emetre a Ona Catalana de 2000 a 2003 i que el 2006 es va adaptar a la televisió per emetre per Barcelona TV. Des de 2007 va col·laborar en el programa de ràdio Julia en la Onda a Onda Cero, amb Júlia Otero, on donava la seva opinió sobre diversos temes, com el catalanisme, els drets de la dona i el conflicte araboisraelià.
Ha donat conferències en universitats d’Argentina, Colòmbia, Brasil, Mèxic, Costa Rica, Israel, Perú i Xile. També les ha donat en diverses ciutats estatunidenques, entre elles Miami, San Diego, Palm Beach, així com a Puerto Rico, al Palau Legislatiu d’Uruguai i a Panamà.
Quan a la política fou l’única representant d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats durant la V i VI legislatura. Va ser candidata per Barcelona a les eleccions municipals de 1995, i va ser elegida, ocupant el càrrec de tinent d’alcalde de Barcelona. L’any 1996 va abandonar ERC, poc després va fundar amb Àngel Colom el Partit per la Independència (PI), que no va obtenir representació parlamentària. Després d’aquest fracàs polític va abandonar la política activa per tornar a centrar la seva carrera en l’escriptura i el periodisme.
El 2013 va ser nomenada membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
Aquell estiu color de vent. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1983.
Color de verano. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1983.
Aperitiu nocturn. Editorial Pòrtic 1985.
La qüestió catalana. Barcelona: Editorial Columna, 1993.
Dona alliberada, home emprenyat. Barcelona: Editorial Planeta, 2000.
L’adopció: un acte d’amor. Barcelona, Columna, 2001
Els amants de Tània (La Luxúria). Barcelona, Columna, 2002
Historia de Ada: los derechos pisoteados de los niños. Editorial Random House Mondadori 2003.
3×1: El món actual a través de 3 generacions. Barcelona: Rosa dels Vents, 2003.
Catalunya, any zero. Editorial Ara llibres, 2004.
En defensa de Israel. Editorial Certeza, 2004.
Atrapados en la discordia: conversaciones sobre el conflicto Israel-Palestina. Barcelona: Editorial Destino, 2009.
La màscara del rei Artur. Barcelona, La Magrana, 2010.
La República Islámica d’Espanya. Barcelona: La Magrana, 2011.
En directe. Barcelona: Rosa dels Vents, 2012
Carta al meu fill adoptat. Barcelona. La Magrana, 2012
El carrer de l’Embut. Barcelona: La Magrana, 2013.
Mariona. Barcelona: Editorial RBA/La Magrana, 2014.
Prou!. Barcelona: Editorial RBA, 2015.
Rosa de cendra. Barcelona: Editorial Columna, 2017.
S.O.S. cristians. Barcelona: Editorial Columna, 2018.
L’espia del Ritz. Barcelona: Editorial Columna, 2020
Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2017 per la novel·la Rosa de Cendra.
