Pere
de Tera Fanals
1887
Badalona
1918
si
Pere de Tera va néixer a Badalona el 1887, fill d’un andalús de Jaén i d’una empordanesa de Torroella de Montgrí. De la seva infantesa en sabem ben poc. Era el petit de tres germans tots nois, que varen quedar orfes de pare molt aviat. Va treballar com a escrivent, a l’empresa Llorilleux, la Tinta, però el seu tarannà i la seva vocació el van portar pel camí de la literatura, en especial la poesia.
Plenament identificat amb el corrent artístic de finals del segle XlX i principis del XX, conegut com La Renaixença, epíleg del Romanticisme i com a tal, basat en la contemplació de la naturalesa i en la recuperació i lloança de la història del nostre país. Va escriure a la revista Gent Nova, de clara tendència catalanista, de la que no volgué ser-ne director, perquè temia no poder dedicar-li tot el temps que caldria.
Es va casar amb Josepa Bori, filla de Bori i Fontdestà, que va ser una dona d’idees avançades pel seu temps. Això li va valdre una certa fama de rebel i bohemi, al menys des de la perspectiva marcadament conservadora de la seva família. Nogensmenys, el seu sentiment religiós queda patent en les poesies que va escriure lloant la Verge de Núria i la que es venera al santuari de Sant Martí de Montgrony.
L’any 1914, va ésser premiat als Jocs Florals de Barcelona i de Cardona que commemorava el dos-cents aniversari de la lluita de la ciutat contra les forces de Felip V de Borbó. Morí prematurament, amb trenta dos anys, l’any 1918, víctima de la denominada grip espanyola. L’Ajuntament de Badalona va editar per subscripció popular, un llibre d’homenatge amb algunes de les seves poesies, que va ser imprès a l’impremta de l’Eco de Badalona del senyor Comajuncosa, el mes de maig de 1923.
Poesies. Badalona: s.n., 1923
No hi ha cap premi literari
