Josep
Costa Planagumà
1940
Badalona
si
Josep Costa Planagumà neix l’1 d’octubre de 1940, a Badalona. De petit estudia als maristes de la mateixa ciutat, d’on és la seva família, i posteriorment ingressa al seminari franciscà de Balaguer. Seguint amb la seva formació, arribarà al noviciat i finalment al Convent de Berga per completar els estudis de filosofia i teologia. Va ser durant aquesta època d’estudis teològics que se li despertà la vocació missionera i el desig d’anar al Tercer Món. El 2 de desembre de 1967 és ordenat prevere i el desembre de 1969 arriba a Bolívia en la que serà una de les etapes més importants de la seva vida.
Profundament impressionat per la pobresa extrema i pel sentit comunitari de la gent, decideix dedicar aquells anys a treballar per la justícia social. Al seu llibre de memòries, Aventures i desventures d’unes sandàlies, recorda aquesta època així: “Veure les noves formes d’esclavitud que allí hi havia m’escandalitzava molt, i més en veure que ho feien els blancs que es tenien per bons cristians, però la justícia social no hi era i la manera com s’aprofitaven dels indígenes era un veritable pecat”. La solidaritat entre les persones i també l’alegria amb què malgrat tot vivia la gent senzilla l’esperonen a continuar.
El 1983 torna a Barcelona per motius de salut, al Convent de Santaló i un temps després es trasllada al Convent de Lleida. És durant aquesta època que sent la crida a ajudar les persones més desafavorides de la societat, el Quart Món. En aquell moment la malaltia del VIH/sida començava a causar estralls i moria molta gent al carrer, sola i en condicions duríssimes. En aquelles dates coneix Sor Genoveva, filla de la Caritat de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac de la Barceloneta i coincideixen en els seus compromisos vitals: l’ajuda a les persones malaltes de VIH/sida, exclosos socialment, estigmatitzats i profundament sols. D’aquesta manera es proposen obrir un pis per acollir aquestes persones, oferir-los els àpats bàsics, un lloc on dormir i el compromís d’ajudar-los. Una família amb qui conviure i, en definitiva, un lloc al món.
El pis del Raval va ser l’inici del que acabaria essent la fundació Acollida i Esperança, que treballa per generar espais d’acollida per a persones en situació d’exclusió social. Des del 1996 l’entitat compta amb la masia Can Banús de Badalona. El 2003 van incorporar el convent de franciscans de la Bisbal d’Empordà. El 1999 van fundar l’empresa social Manso, per aconseguir ingressos i donar feina als qui ningú els en dona. El 2013 la fundació va ajudar 500 persones a refer la seva vida. El 2018 l’entitat comptava amb dues llars residències, un pis d’acollida, un programa de pisos per promoure la vida autònoma, un centre de treball per afavorir la inserció laboral i un servei odontològic per a persones pobres. Atenen 1.000 persones l’any i garanteix el sostre per 90 persones cada dia.
Aventures i desventures d’unes sandàlies. Edimurtra, 2009.
No hi ha cap premi literari
