Gaietà
Soler Perejoan
1863
Badalona
1914
si
Mossèn Gaietà Soler i Perejoan fou un religiós i periodista català que va néixer en una família humil el 1863 en el núm. 4 del carrer de Sant Joaquim de Badalona. Els seus pares eren Joaquim Soler, corder, i Josepa Perejoan, ambdós nascuts a Badalona. Els seus avis paterns eren Gaietà Soler, també corder, i Concepció Rectoret, també fills de Badalona. Els materns eren Gaità Perejoan, rajoler oriünd d’Alella, i Teresa Lladó, badalonina. Primerament va continuar la tradició familiar i va ser corder de jove, però era estudiós i de caràcter ferm i va acabar ingressant en el Seminari. Va cantar la seva primera missa a la parròquia de Sant Josep l’any 1889, quan encara estava ubicada -perquè l’església estava en construcció- en el convent de la Divina Providència. Un any després, el 1890, va ser ordenat sacerdot. El 1889 Mossèn Gaietà Soler es va dedicar al ministeri parroquial a Banyeres, que va abandonar en favor de l’ensenyament perquè volia ser un “sacerdot literat” i independent. A Jaume Català (1935 – 1899), el seu bisbe, no l’hi agradava gens que el jove Soler deixés la parròquia per dedicar-se a la “propaganda catòlica”.
Va col·laborar en publicacions badalonines, com “El Eco de Badalona” i “Lo Esparver”, i també ho va fer a “La Veu de Montserrat”, de Vic, i al “Diario de Barcelona” i “El Correo Catalán”, de Barcelona. Actiu polemista integrista, l’any 1893 va fundar, amb el també sacerdot Fèlix Sardà i Salvany, “El Missatger del Sagrat Cor de Jesús” i dirigí “La Tradició Catalana”. Seguidor de Josep Torras i Bages, identificava Catalunya amb el seny i el cristianisme, i els anys 1906 i 1907 es va posicionar contrari Solidaritat Catalana.
A més de nombroses obres pietoses escrites en català va fer alguna traducció, entre les quals destaca “La imitació de Jesucrist”, de Tomàs de Kempis, publicada el 1904 i molt reeditada. També va escriure novel·la –com “Teresina”, 1893–, narració, teatre i algunes monografies.
És l’autor de la primer estudi històric sobre Badalona publicat íntegrament. Es tracta de l’obra “Badalona. Monografia historich-arqueologica”, escrita en català i publicada el 1890, un treball pioner que es caracteritza per l’ús de diferents fonts i pel rigor en el tractament de les dades, especialment notable dins la historiografia de l’època. L’edició va ser patrocinada per Emili Arnús, que li va regalar un exemplar del llibre al seu pare, Evarist, en el decurs de la festa organitzada a la seva finca de Badalona amb motiu del seu sant (26 d’octubre), l’últim que celebraria el financer i benefactor, que moriria el 2 de desembre d’aquell mateix any 1890.
En política era integrista i deixeble de Fèlix Sardà i Salvany. La seva afició per el periodisme li va portar a ser col·laborador assidu del “Diario de Barcelona”, a on utilitzava sovint el pseudònim “Justí”. Aprofitant una crisi del “Diario de Barcelona” el 1906 Gaietà Soler va iniciar una campanya contra el laïcisme del catalanisme secular liderat llavors per Prat de la Riba. Soler veia en lo que ell qualificava de “lliberalisme prachtich catalanista” quelcom de destructiu, un gran perill per al futur de Catalunya.
Badalona: Monografia historich-arqueologica. F. Giró, Barcelona, 1890.
Los pastors de Betlem, 1892, versió lliure de Los pastores de Belén de Josep Maria Quadrado (1847).
La Vida del Nostre Senyor Jesucrist, Ed. Foment de Pietat, Barcelona, 1931.
No hi ha cap premi literari
