Antoni
Bori Fontestà
1862
Badalona
1912
si
Va néixer el 24 de maig de 1861 a Badalona, en el sí d’una família humil i treballadora. Era fill de Francesc Bori i Gombrent, tintorer natural de Vic, i de Francesca Fontestà i Comas, d’Olot, de qui es desconeix l’ofici, matrimoni que es va instal·lar a Badalona per guanyar-se la vida a prop de la creixent indústria de la conurbació barcelonina. Els seus pares van procurar proporcionar-li una bona educació, veient probablement que tenia fusta de bon estudiant, i durant la seva infantesa cursà estudis elementals. Després entrà a l’Escola Superior, tenint com a professor al mestre de renom Francesc Feliu i Vegués, conegut per les seves idees progressistes i que, sens dubte, va exercir una notable influència en la concepció de l’eficàcia de l’educació en el progrés social del proletariat de Bori. Acabats els estudis entrà a l’Escola Normal de Magisteri, on va obtenir el títol de mestre elemental amb unes notes excel·lents. Abans d’iniciar la carrera docent, però, fou cridat a servei militar el 1881.
A inicis de desembre de 1883, començà a treballar, sota la direcció de Feliu i Vegués, com a mestre de l’Escola Nocturna per a nens i joves obrers fundada per l’Ajuntament de Badalona i la Societat Cooperativa la Bienhechora. Per aquelles dates també feia d’ajudant de mestre de l’Escola Pública Superior de Badalona, on s’havia format, ubicada aleshores a la darrera planta de la casa consistorial. L’any següent, el 24 de maig, es casa amb Concepció Llobet i Funosas, filla d’un comerciant badaloní. El matrimoni va tenir tres fills, dos dels quals van arribar a l’edat adulta. Un d’ells és el publicista Rafael Bori i Llobet. Poc després de les noces, el desembre de 1884 va guanyar unes oposicions per a una plaça de professor auxiliar a les escoles de Barcelona, la qual cosa va suposar haver de renunciar a treballar amb el mestre Feliu i que iniciés el curs de 1885 a la ciutat de Barcelona. Només ostentà el càrrec un any, perquè el desembre de 1886 guanyà noves oposicions per la plaça de director de l’Escola de Nens del barri del Poblenou, al carrer de Joncar, aleshores encara al municipi de Sant Martí de Provençals, on va treballar fins a 1896. Durant deu anys es va fer càrrec d’una escola sobreocupada de fills de la classe obrera. Malgrat aquesta situació inicial, els resultats van ser un èxit i bona part dels alumnes acostumaven a anar a classe diàriament. Va aconseguir obrir una escola nocturna al Poblenou, amb èxit d’assistència, superant totes les expectatives i havent de demanar un mestre adjunt a l’Ajuntament.
Amb tot, com deien alguns contemporanis, com Pere Renom i Riera, Bori es dedicà de forma enèrgica i infatigable a l’escola, i això li passà factura a la seva salut. El 1896 tornà a viure a Badalona una temporada, fins que el 1903 va tornar a Barcelona per dirigir l’escola pública del carrer de la Ciutat, 6. Mentre la salut li ho va permetre, va continuar treballant en l’àmbit escolar. La seva tasca pedagògica no es centrà sols en la docència i la gestió escolar, sinó que escrigué diversos llibres pensats específicament per als infants, una mena de llibres de text o manuals escolars.
D’altra banda, la seva vocació pedagògica no es pot separar del compromís social envers la classe treballadora. En aquest sentit, i com a conseqüència de la importància del seu càrrec de director de l’escola del Poblenou i el seu compromís amb la cultura catalana, el 1888 va participar al Congrés Pedagògic de Barcelona.
Manuals escolars
El manuscrito metódico (1894)
Historia de Cataluña, sus monumentos, sus tradiciones, sus artistes y personajes ilustres (1898)
Compendio de geografía de Cataluña para uso de las escuelas de niños y niñas del Principado (1910)
Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona
Sinfonies poemátiques (1898), premi de la Flor Natural
Petons (1900), segon accèssit de la Flor Natural
Los rossinyols del Montserrat (1901), segon accèssit a la Flor Natural
Las néus á montanya (1901), primer accèssit a la Flor Natural
Les Fonts del Llobregat (1901), premi del Excm. Ajuntament de Reus.
El Vectigal (1901), premi ofert per l’Agrupació protectora de l’Ensenyança Catalana.
Obra dramàtica:
Gent de platja: cuadro de costums marineras (1902). Estrenada al teatre Romea la nit del 4 de març de 1902.
La Gallarda del Roser: cuadro de costums de montanya (1902). Estrenada al teatre Romea la nit de la inauguració de la temporada, el 20 de setembre del 1902.
La Casa pairal : narració exemplar
Títol Felicitaciones, discursos y epitafios : para días, pascuas, año nuevo, navidades, exámenes, visitas del Señor Obispo y día de Difuntos
La Gallarda del roser : cuadro de costums de montanya
Gent de platja : cuadro de costums marineras
No hi ha cap premi literari
