Maria Antònia
Grau i Abadal
1951
Badalona
si
Maria Antònia Grau i Abadal va nàixer al carrer Sant Josep Oriol de Badalona i, quan tenia dotze anys, es traslladà al Maresme, a Premià de Mar, on residí durant més de trenta anys. Fa poc més d’un any que viu a Mieres, la Garrotxa. Des de molt petita ja l’atreien la lectura i la poesia. Després va estudiar Filologies i Teatre i ara treballa com a professora de llengua i literatura catalanes a l’Escola d’Art d’Olot, després d’haver practicat la docència als instituts de secundària i batxillerat de Calella, El Masnou i Premià de Mar. També ha dirigit teatre i ha treballat (i treballa) com a actriu en diverses obres. A més, va coescriure amb Lluís Font i Sors l’obra teatral Rèquiem per a Camille Claudel.
Vinculada al Grup Literari de la Font del Cargol, de Premià de Mar i a l’ensenyament de la Llengua i la Literatura Catalanes a Secundària, la seva tasca literària és un treball lent, minuciós, construint llibre a llibre i tardant els anys que calgui per donar-li contingut en el fons i en la forma, en direcció contrària als temps actuals de velocitats i imperfeccions.
En l’obra de Maria-Antònia Grau hi ha un intent de capturar l’instant, d’acostar-se a la vida amb la seva bellesa i alhora moments més difícils, també un clam de rebel·lió i compromís que s’alterna amb la recerca del Jo interior en l’espai i en el temps. Poemaris com Engrunes, I grega, Paradisos, Un pòsit de cafè al fons de cada tarda o Res no és igual a res, avalats per importants premis i escrits sense cap més pressió que el propi i autoexigent nivell de rigor o la necessitat interna, en són testimonis.
Grau escriu poesia des del fons del cor, però amb un hàbil domini de cadascuna de les peces del poema. No amaga influències com Sylvia Plath, Ricard Creus o Maria Mercè Marçal, però també és indiscutible que ha trobat una veu pròpia, sòlida i profunda alhora, allò més difícil d’aconseguir per a un autor.
És autora de: Un Pòsit de cafè al fons de cada tarda, Res no és igual a res, Engrunes, I grega, Paradisos.
Rèquiem per a Camille Claudel.
Un Pòsit de cafè al fons de cada tarda,
Res no és igual a res,
Engrunes,
I grega, Editorial Moll, 1989.
Paradisos. Clavell Cultura, 1996.
Res no és igual a res. La Comarcal Edicions, 2008.
El tacte suavíssim de l’absència.Pagès Editors, 2021. ISBN: 9788413560045
Marià Manent, 1986: Cos
Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, 1989: I grega.
Ciutat de Tarragona-Ramon Comas i Maduell de poesia, 2004: Un pòsit de cafè al fons de cada tarda.
