Dídac
P. Lagarriga
1976
Brasil
si
Bilal Dídac P. Lagarriga (São Paulo, Brasil, 1976) és un escriptor, periodista, editor i traductor especialitzat en el diàleg intercultural i interreligiós. Als 3 anys ve a viure a Badalona. Ha publicat diversos llibres en català i castellà d’assaig, poesia, conte infantil i novel·la.
Comença a publicar i recitar poesia amb 17 anys, en especial amb els poetes Eduard Escoffet, Carles Hac Mor i Ester Xargay. En aquells primers anys (1994-2006) realitza també diverses accions artístiques i exposicions de fotografia, vídeo i so, a més de programar activitats culturals, per exemple a la Sala Metrònom de Barcelona.
Paral·lelament, s’inicia en l’experimentació sonora i de música electrònica sota el nom Un Caddie Renversé dans l’Herbe, amb la publicació de diversos àlbums, principalment al segell discogràfic alemany Dekorder. Passa llargues estades en tres de les ciutats més importants de la música experimental i electrònica d’aquella època: Londres, París i Berlín, on realitza nombrosos concerts i treballa amb les escenes locals. També participa en nombrosos festivals (com Sónar) i és convidat a tocar a molts indrets d’Europa (Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Grècia, Itàlia, Espanya, França, Anglaterra, Alemanya) entre 1998 i el 2007. A més, realitza una sèrie de concerts a Nova York juntament amb el poeta local Edwin Torres, amb qui enregistra alguns temes, i toca a les ciutats argentines de Buenos Aires i Córdoba convidat pel Centro Cultural de España.
Activisme
L’any 2005 fundà oozebap, entitat dedicada a la difusió d’experiències i reflexions culturals, polítiques i espirituals a l’Àfrica i l’islam. Les seves funcions principals son la direcció de l’editorial, amb la publicació d’una vintena de llibres de referència sobre Àfrica i el món islàmic, la posada en funcionament i actualització d’una biblioteca virtual sobre aquestes qüestions i, des de 2018, la coordinació del projecte de cooperació Sàdaqa, amb la construcció d’una escola de primària al poble de Pofdy (Touba, Senegal).
Entre 2001 i 2009 ha rebut beques d’investigació i creació en aquests àmbits per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com per exemple Mapa de teatre contemporani africà (2007) o Hip hop a l’Àfrica. Recorreguts i maneres (2006). El seu llibre Afroresistències, afroressonàncies (2006) recull també el fruit d’una beca d’investigació i creació de KRTU.
Molts dels seus escrits i xerrades s’orienten en el marc decolonial i antiracista i per la igualtat de gènere. Membre del comitè organitzador del 2n i 3r Congrés Internacional de Feminisme Islàmic (Barcelona, 2006 i 2008). És el compilador del llibre Africana. Aportacions per a la descolonització del feminisme (2010).
En resposta als atacs terroristes de París (novembre 2015) escriu un article a la revista francesa Africultures on qualifica l’ISIS de projecte colonial.
Periodisme
Des de 1995 ha participat en revistes i webs sobre temes de cultura contemporània, pensament, literatura, espiritualitat i política (Diari Ara, Dialogal, Papers d’Art, Illacrua, Setmanari Directa, Revista Pueblos, Diagonal, Rebelión, Webislam Arxivat, Africultures…), a
2000: [SIC] o Allò que escolto a l’atzar d’aquella gent que llança frases. (Premi narratives 0, Eumo editorial)?
2002: Hoy por fin esta calle huele a curry (Edicions Côclea)
2005: Hablarlo (Galeria h2o)
2006: Afroresistències, afroressonàncies. Teixint les altres Àfriques (Oozebap)
2008: Público al servicio del público. Teatro y quema del telón en África, capítulo para el libro Querido público. El espectador ante la participación: jugadores, usuarios, prosumers y fans, edición de Roger Bernat e Ignasi Duarte (Murcia, 2008)
2010: Mimar lugares (Oozebap)
2014: Eco-yihad. Apertura de conciencia a través de la ecología y el consumo halal (Edicions Bellaterra)
2016: Un islam visto y no visto. Hacia un respeto común.Pròleg de Francesc Torradeflot (Edicions Bellaterra)
2017: Tombuctú, archivos de arena. Pròleg d’Ismael Diadié Haidará (Árdora Ediciones)
2017: Del teu germà musulmà. Cartes d’avui a Charles de Foucauld. Pròleg de Xavier Melloni i epíleg de Pablo d’Ors (Fragmenta Editorial) [també publicat en castellà]
2018: El despertar de l’arbre (Akiara) [també publicat en castellà i portuguès]
No hi ha cap premi literari
