Aquest llibre intenta abordar de forma històrica la primera època de la militància obrera i sindical del conegut dirigent anarcosindicalista català Joan Peiró, la qual va desenvolupar-se a la ciutat de Badalona durant el període que va de 1905 fins el 1920. Probablement és l’etapa menys coneguda de Joan Peiró, aquella que podríem dir de formació i gènesi de les seves idees posteriors a l’entor del sindicalisme revolucionari i l’anarcosindicalisme com a força transformadora de la societat.
Serà a Badalona on Peiró viurà juntament amb altres, els inicis de “Solidaridad Obrera” el 1908, els fet de la Setmana Tràgica el 1909 i també les primeres passes de la constitució de la Confederació Nacional del Teball (CNT) el 1910. D’aquesta època són també les seves primeres col·laboracions en la premsa local dins el setmanari “Juventud Rebelde” amb el pseudònim que millor el va caracteritzar durant un bon grapat d’anys, el de “Juan Fuentes”.
Posteriorment, el 1915, i ja dins d’una activitat més sostinguda, va engegar un treball realment extraordinari tant dins del moviment obrer de Badalona com també en l’organització dels obrers vidrers de l’Estat espanyol.
La important tasca de propagandista del seu ideari durant aquesta època, la va expressar abastament a “La Colmena Obrera” i a “El Vidrio”, les dues publicacions de signe obrerista que hi havia a la ciutat de Badalona, i a les que Joan Peiró hi va contribuir decisivament. Joan Peiró va viure també a Badalona la nova fase reorganitzativa de la CNT arran del Congrés Regional de Sants del 1918, esdevenint un dels grans impulsors dins la Federació Local perquè les societat obreres badalonines s’integressin en la CNT al final d’aquel any.
En aquells moments va afermar-se com un dels més sòlids propagandistes del sindicalisme llibertari a les comarques de Barcelona i successivament a la resta de Catalunya. Joan Peiró va haver de marxar de forma sobtada de Badalona el 1920 a conseqüència de la repressió que va patir el sindicalisme cenetista a tota Catalunya, vivint un llarg període de temps en una situació de semi-clandestinitat.
Més endavant i per entendre l’abast del personatge del que estem parlant, va ser Secretari General de la CNT en diverses ocasions durant la Dictadura de Primo Rivera (1923-1930), director del periòdic de la CNT “Solidaridad Obrera” el 1931 i Ministre d’Indústria entre 1936 i 1937, juntament amb altres dirigents anarcosindiaclistes, com eren Federica Montseny, Joan Garcia Oliver i Joan López.
Exiliat a França despŕes de la Guerra Civil (1936-1939), va ser empresonat pel nazisme el 1940 i lliurat a les formes franquistes que el van afusellar a Paterna el 24 de juliol de 1942.
Estem parlant doncs, sense cap mena de dubte, d’un dels personatges de major carisma entre els propagandistes de la CNT a Catalunya, reconegut per la seva coherència moral tant per als seus partidaris com, i això acostuma a ser més difícl, per als seus detractors.
2005
Fet a mà
Badalona
8493358533
