El fet d’ubicar l'”acció” en un marc ciutadà i en un temps concrets i de crear uns personatges urbans clarament recognoscibles converteix Barcelona, mapa d’ombres en una comèdia de costums contempora- nis, passada pel sedàs dels clarobscurs, les mitges tintes i els elliella de la dramatúrgia de la relativitat per excel·lència. Observats des de la ironia glacial característica de l’escriptura de Lluïsa Cunillé, els tipus barcelonins evanescents, indiferenciats que poblen aquest “mapa d’ombres” són, en principi, com tants d’altres personatges del seu univers dramàtic: es troben contínuament en punt de fuga o en temps mort, s’expliquen mitges veritats o mitges mentides, manipu- len objectes d’un món quotidià fet de detalls i minúcies on res ni ningú no és el que sembla. Ara bé, malgrat el tel d’abstracció que els difumina, prenen afortu- nadament una dimensió molt més humana a estones melodramàtica i tot -i estan atrapats en les línies esborradisses d’uns referents històrics que el lector/ espectador ja coneix. L’espai de trànsit una casa d’estadants de l’Eixample- esdevé ideal per fer-hi confluir personatges d’orígens, estatus, gustos i sensibilitats d’allò més variats. Les epidèrmiques relacions humanes que teixeixen els propietaris i els llogaters de la casa enceten històries diferents, típiques i singulars, que resten sempre -deliberadament- en estat de latència. Són històries fragmentades, fils entortolligats a una trama central que es projecta sobre La Bohème de Puccini i que té uns contorns simples: un matrimoni jubilat es disposa a afrontar la malaltia terminal del marit, a escurçar les distàncies que els han allunyat i, sense pena ni glòria, a confessar-se els secrets guardats fins aleshores. Totes les “ombres” d’aquest mapa coetani de desferres humanes són vides a la deriva. A fora, hi ha una metròpolis “multicultural” canviant, ombrívola, des- humanitzada i salvatge.
2004
RE&MA 12
barcelona
8493267678
