Tal dia com avui, ara fa exactament setanta-cinc anys, va morir un dels dibuixants caricaturistes més importants de casa nostra, un autèntic desconegut pel gran públic. Ens acompanyeu a coneixe’l?

Gaietà Cornet i Palau (Barcelona, 7 d’agost de 1878 – 31 de març de 1945), dibuixant humorístic, enginyer, professor i empresari. Provinent d’una família benestant d’enginyers barcelonins, exercí aquesta professió tot combinant-la amb el dibuix satíric, la seva gran passió. Treballà a la companyia La Maquinista Terrestre i Marítima, fundada pel seu pare, Gaietà Cornet i Mas. Va guanyar la càtedra de dibuix de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona i en fou professor fins a les acaballes de la Guerra Civil. A més, el 1929 fou nomenat director delegat de l’esmentada escola. Fou president de l’Associació de Barcelona i de l’Espanyola d’Enginyers Industrials, i autor de nombrosos treballs de divulgació científica. I juntament amb Josep Baguñà, fundà l’empresa Unió de Fotogravadors. Tot i la importància de la seva trajectòria acadèmica i professional, l’obra que li va donar fama i reconeixement perdurable fou la de dibuixant del satíric, i va esdevenir un dels artistes gràfics més importants i trascendentals de la seva generació. Essent jove i sense cap estudi artístic, aprengué dibuix a l’acadèmia de Pere Borrell. Josep Pascó l’ajudà a començar a publicar els seus primers dibuixos i li va presentar Apel·les Mestres, el qual el va introduir en el seu cercle d’amistats i al món artístic. Havia col·laborat a la revista manuscrita El Tiberio, però l’octubre de 1898 va poder publicar finalment els seus primers dibuixos a l’Esquella de la Torratxa, d’on esdevingué col·laborador habitual; també contribuí als almanacs de la Campana de Gràcia. No obstant, les deixà quan el republicanisme de les publicacions de l’editor Roca van derivar vers el lerrouxisme. Des d’aleshores, va col·laborar a La Veu de Catalunya, a partir del 1901, quan la Lliga Regionalista guanyà les eleccions. Vinculat a aquesta organització política, va participar activament en la creació de la revista satírica ¡Cu-cut!, que dirigia Josep Baguñà, amb l’objectiu de defensar els ideals del catalanisme polític mitjançant la sàtira. Cornet en fou el director artístic i donà forma al protagonista de la revista, en Cu-cut, que era una entranyable caricatura d’Aureli Capmany. Col·laborà intensament en la revista fins al seu tancament, l’any 1912. Signava totes les seves obres amb un característic anagrama: el dibuix d’un cor amb la síl·laba “net” inscrita. Mentre va estar treballant a la revista ¡Cu-cut! féu amistat amb altres reconeguts artistes com eren Joan Llaverias, Joan Junceda o Feliu Elías, entre d’altres. Arran de la seva vinculació a aquesta publicació, s’inicià en la col·laboració a En Patufet, el 1905, i s’hi mantingué fins a principis de 1939 quan va haver de tancar com a conseqüència de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Cornet col·laboraria també a les revistes infantils Virolet (de la qual també va dissenyar-ne el ninot) i L’Esquitx. Va il·lustrar tot tipus de productes gràfics populars amb humor i sàtira, com són cartells publicitaris, prospectes, cromos o ex-libris. Més endavant, col·laborà a El Correo Catalán, del qual fou director artístic a partir del 1912 i fou promotor de la revista d’humor Mondial Humor. Després de la Guerra Civil, pel seu patriotisme i compromís catalanista, es veié desposseït de la seva càtedra i apartat del servei docent a l’Escola d’Enginyers Industrials. Impossibilitat de publicar res més, va continuar dibuixant fins a la seva mort l’any 1945.

El dibuix de Cornet, sensible a les influències europees i inspirat dels dibuixants alemanys del Simplicissimus i del francès Caran d’Ache, conforma un estil propi, característic, punyent i ple de personalitat. Tot i la gran quantitat de dibuixos i d’historietes que va fer destinades al públic infantil, la seva especialitat sempre va ser el dibuix caricaturista de caràcter polític.