Toni
Soler i Guasch
1965
Figueres
Toni Soler i Guasch (Figueres, 4 de juny de 1965) és un periodista, productor de televisió i escriptor català. Fill de l’escriptora Carme Guasch, Soler es va criar a Badalona, i va començar de ben jove a col·laborar en els mitjans de comunicació locals, compaginant la feina amb els seus estudis d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. Després va treballar als diaris Avui i El Observador, sempre com a redactor de política catalana.
Després de fer de periodista i guionista ocasional en diversos mitjans, el 1995 es va incorporar a l’equip del programa El Terrat, de Ràdio Barcelona, com a guionista. La seva col·laboració amb Andreu Buenafuente va continuar a TV3, primer com a guionista, després com a director del seu propi programa un espai de paròdia i actualitat televisiva, que li va valer el Premi Ondas 98 al programa més innovador.
Després de tancar l’etapa de “Malalts de tele”, Soler va orientar la seva carrera cap als programes d’humor més àcid i relacionat amb l’actualitat. El 2000 va començar a l’emissora RAC 1 el programa “Minoria Absoluta”, que el 2002 esdevindria diari, i que ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Ondas al millor programa de ràdio d’Espanya, i el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
En televisió, després de diverses temptatives de traslladar l’humor polític de “Minoria Absoluta” (“Set de Notícies” i “Set de Nit” a TV3, “MinAb” a CityTV, els espais d’humor de “Las Cerezas”, a TVE, i el setmanal “Mire Usté”, a Antena 3), Toni Soler dirigeix i presenta l’exitós Polònia, un delirant recull de gags de paròdia política que ha obtingut una gran resposta per part de l’audiència. Aquest programa ha estat guardonat amb el premi Ondas 2007 en la Categoria de millor programa d’una televisió local.
És director de la productora “Minoria Absoluta”, responsable dels programes Polònia i Crackòvia a TV3, i d’altres productes audiovisuals.
És un dels impulsors del diari Ara, nascut el 2010, i hi escriu regularment. Ha col·laborat també en altres mitjans, sobretot a La Vanguardia, i és autor de llibres de gèneres diversos.
Pretèrit Imperfecte. 1994.
L’última carta de Companys. 2009.
Els mals moments. 1996.
Diccionari poc útil. 1997.
Història de Catalunya (modèstia a part). 1998:
Vota’m inútil. 2003.
Objectiu la pau: 34 dies inoblidables. 2003.
14 d’abril. Macià contra Companys. 2011
Roca, l’últim segon (amb Andreu Farràs). 1996.
Amb llengua o sense. 2008.
Badalona davant del mirall. 1998.
La Penya en 75 paraules. 2005.
No hi ha cap premi literari
