Un dol observat C.S.Lewis 

 

És una col·lecció de les reflexions que l’escriptor britànic C. S. Lewis va escriure després de la mort de la seva  esposa, Joy Gresham en 1960 a causa d’un càncer d’ossos. 

 

 

 

 

 Un home de paraula Imma Monsó

Quan un ésser estimat desapareix de la nostra vida, ¿com conciliar la necessitat d’oblidar amb el fort desig de no fer-ho mai? ¿Com conjugar el record i l’oblit de la millor manera possible? ¿Què és el que fa durar, sovint incomprensiblement, l’amor en una parella? Són les preguntes que es fa una dona de 43 anys al llarg d’aquestes pàgines i alhora, amb humor i vitalitat, recorda la personalitat singular de l’home amb qui va conviure durant setze anys, les anècdotes que van envoltar la seva relació, els viatges, l’adopció de la seva filla, la complicitat intel.lectual que es va crear entre tots dos…

 

 

 

 Señora de rojo sobre fondo gris Miguel Delibes

Un bellíssim cant a l’amor de tota una vida.
Un prestigiós pintor, sumit en una greu crisi creativa, desgrana davant la seva filla els seus records més íntims en un monòleg que és alhora un homenatge i un exorcisme del dolor que sent per la mort prematura de la seva esposa, Ana, «una dona que amb la seva sola presència alleugeria el pesar de viure». Ana desprenia tanta bellesa i plenitud que il·luminava la grisor quotidiana i els disgustos de la seva malaltia, d’aquí el desconsol del pintor després de la seva pèrdua.

 

 

 Lo raro es vivir Carmen Martín Gaite

La protagonista i narradora és una noia de 35 anys que acaba de perdre a la seva mare i que després d’una etapa en la qual va conrear el rock i es va embardissar en amors tempestuosos, es lliura ara, per a fugir dels seus propis enigmes, a investigar els d’un extravagant aventurer del segle divuit, perquisició a la qual s’uneix una altra més íntima sobre la seva infància, els seus pares i els sentiments que la uneixen a l’arquitecte amb el qual conviu.

 

 

 Les hores detingudes Ramon Solsona

Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus d’atenció en la memòria d’un jove vidu, en l’intent de fixar el fulgor d’una vida apagada (la de la seva dona) abans que no es corqui i passi avall amb el temps. La rememoració del protagonista s’enriqueix amb els punts de vista dels altres personatges de la novel·la (el sogre, les filles), i confegeix un savi entramat contrapuntístic. Les hores detingudes es converteix d’aquesta manera en l’exploració d’un sentiment tan antic com el dolor de l’absència.

 

 

 Una dona difícil John Irving

La novel·la s´obre l´estiu de 1958, quan la Ruth tan sols té quatre anys i viu a l´ombra de la separació imminent dels seus pares i els fantasmes dels germans morts. La retrobem al cap de trenta anys, convertida en una novel·lista de renom però insatisfeta.
El tríptic es tanca el 1995, quan la Ruth, vídua i mare, està a punt d´enamorar-se per primera vegada.

 

 

 Una mort molt dolça Simone de Beauvoir

Narra l’agonia i mort de la seva mare, víctima d’un càncer que mai va arribar a saber que tenia. Els temes de la vellesa i la mort, tan recurrents en l’obra de l’autora, es fan carn també en aquest llibre que espella l’ànima.

 

 

 

 

 La voz de la sombra P.F. Thomese

Un home que perd a la seva esposa és un vidu; un nen que perd al seu pare és un orfe, però com nomenar a un pare i a una mare que han perdut a la seva filla?
Es deia *Isa, i vi al món com un regal desitjat, esperat, imaginat. Aquell cos diminut dins del bressol era la llum que guiava a *Thomése en la tasca de ser pare per primera vegada. Després, de sobte, una ambulància, un hospital, uns pocs dies d’angoixa, de no saber, i finalment les paraules d’un metge certificant la seva mort.

 

 

 Trena de cendra Carme Guasch

La mort prematura del marit de la protagonista és el punt d’arrencada d’aquesta història. Ella, una dona encara jove i mare de tres fills, troba en la reconstrucció del passat una via per sobreviure al dolor que li provoca l’absència de la seva parella.

 

 

 

 

 El xal Cynthia Ozick

Ens revela a El xal el turbulent món interior de Rosa Lublin, una polonesa resident a Florida que, trenta anys enrere, en un camp d’extermini nazi, va perdre tota motivació per continuar vivint. Tanmateix, i molt a desgrat seu, continua respirant, i no pot evitar de somiar com seria a hores d’ara la seva vida si no hagués perdut tot el que li va ser arrabassat.

 

 

 

 

 

 L’últim germà Nathacha Appanah

Han passat molts anys, i un home recorda la seva trasbalsada infantesa a l’illa Maurici: el destí del pare i de la mare, els seus germans, les corredisses sota les pluges torrencials… Fins que un dia la presó de l’illa s’omple de misteriosos deportats. ¿D’on vénen, qui són? El petit Raj s’arrisca a fer un amic, David, que ha vingut d’aquell altre món.

 

 

 

 Àlbum de família Renate Dorrenstein

Ellen té trenta-set anys i és mèdic. Espera un fill de pare desconegut i es va separar fa molt poc temps d’un marit a qui estimava. La seva pròpia promiscuïtat, incontrolable, podria ser la causa d’aquesta separació. Enmig d’aquest caos decideix tornar a la casa de la seva infància. Tenia dotze anys quan la van portar a viure a una institució per a nens orfes i pertorbats. I ara Ellen, embarassada, repassa les fotos de l’àlbum de família per a trobar la clau del que va succeir aquell dia de 1972, quan ella tenia dotze anys i tots els seus encara estaven vius…

 

 

 Del final de la soledat Benedict Wells

En Jules i els seus germans, en Marty i la Liz, són molt diferents, però un esdeveniment tràgic marcarà la vida de tots tres. Han crescut en circumstàncies idíl·liques però, de sobte, perden els seus pares en un accident. Tot i que els envien al mateix internat, cadascun d’ells seguirà el seu propi camí fins a distanciar-se i convertir-se en estranys.

 

 

 

 

 

 Un esbós del passat Virgínia Woolf

Quatre mesos abans del suïcidi, Virgínia Woolf rememora la seva infantesa i la seva formació com a escriptora, en aquest esbós autobiogràfic que té una llum especial. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Nivells de vida Julian Barnes

«Ajuntes dues coses que no s’havien ajuntat mai fins ara. I el món canvia. La gent potser no hi cau d’entrada, però tant és. El món ha canviat igualment.» Nivells de vida arrenca així i ens proposa tres històries aparentment inconnexes que acaben mostrant secrets i subtils lligams. I la nostra percepció de cada història canvia.

 

 

 

 

 

La ridícula idea de no volver a verte Rosa Montero

Un obert homenatge a les dones que com Marie Curie s’han enfrontat al seu entorn per portar endavant allò en el que creien en una societat que les ignorava per la seva condició femenina.