Caràtula del DVD "Nuestro último verano en Escocia"

Nuestro último verano en Escocia ens mostra a una família unida al voltant d’un avi afectat d’una greu malaltia que afronta una mort propera.

La pel·lícula és un cant a la relació entre avis i néts. Als vincles especials que es creen entre aquestes dues generacions que, a vegades, es llegeixen molt millor entre ells que entre pares/mares i fills.

Els pares protagonistes de la pel·lícula són massa seriosos i estan massa dissociats entre ells perquè l’estil que pretenen inculcar als seus fills sigui el que ells estan disposats a acceptar. No obstant això, en la figura de l’avi troben al personatge excèntric que els animarà a no tenir por d’anar més enllà dels convencionalismes en què es mouen els seus pares.

Aquest tipus de pel·lícules se’ls diu feel good movies, plena de missatges tòpics: “Viu la vida que són dos dies”, “Aprofita el temps amb la gent que t’envolta”, etc. Missatges importants que a vegades se’ns obliden en el nostre dia a dia. És cert que l’argument peca una mica d’esperpèntic, però és totalment intencionat per buscar la complicitat amb l’espectador.

Al llegir les crítiques la comparaven amb la Pequeña Miss Sunshine, i la veritat, crec que està totalment encertada. Totes dues em van fer el pes. Com per acabar amb un somriure sota el nas després de veure la pel·lícula.

 

Disponible a les nostres biblioteques.

Recomanat per la Biblioteca Canyadó i Casagemes – Joan Argenté