1

A la secció de còmics trobareu Los Muertos vivientes, la sèrie de Robert Kirkman sobre els temibles zombis, els cadàvers animats desproveïts de sentiments i emocions, a qui només impulsa una ànsia incontenible per devorar la carn humana. Per a desgràcia seva però, no és gaire la que els ha quedat a l’abast després de l’Apocalipsi, punt on aquesta història comença. Només la d’un grapat de supervivents, conduits per l’inefable agent de policia Rick Grimes, que es veuran avesats a patir una existència dura i cruel amb l’únic objectiu de conservar la vida.

De fet, és aquest el tema principal tant del còmic, com de la coneguda sèrie de televisió que s’ha originat a partir seu (The Walking dead), de la qual podeu trobar també a la Biblioteca les tres primeres temporades: tracta de les diferents maneres amb què persones normals i corrents encaren el final del món tal i com el coneixem, i els canvis que experimenten els seus caràcters i les relacions que estableixen entre elles. En particular del còmic, a aquest factor psicològic, amb què tothom es pot identificar, cal sumar per entendre el seu èxit i longevitat, la impecable factura tècnica i artística que l’acompanya: un dibuix sobri, en blanc, negre i grisos (excepte les portades), que va començar Tony Moore i que va continuar Charlie Adlard, dos artistes solvents amb experiència sobrada.

Teniu en compte que ja n’hi ha més de cent núm. editats de Los Muertos vivientes, o sigui que qui s’enganxi a la sèrie té força feina per endavant. Us recomanem el v. 1, titulat Días pasados (Days gone bye), editat en castellà per Planeta DeAgostini, que inclou els sis primers núm. de la publicació original americana. Però a la biblioteca podeu trobar la totalitat de la col•lecció editada fins el moment a l’Estat Espanyol, o sigui fins el v. 23, De susurros a chillidos, així que ja ho sabeu.

Un avís: comparar el còmic amb la sèrie de televisió, o a l’inrevés, és inevitable i no deixa de ser un tema espinós. Val a dir que els que esperin una reproducció sortiran escaldats, això està més que clar. Hi ha un fil conductor comú indubtable, però la veritat és que cadascuna va per lliure: personatges que apareixen en una ni tan sols surten en l’altra, les relacions entre ells varien, els que han de morir no es moren i els que s’han de salvar no se salven, etc. En opinió de qui subscriu aquesta ressenya no cal esquinçar-se les vestidures: les diferències suposen un factor més d’interès i ho fan més divertit quan més xocants resulten.

 

Disponible a les nostres biblioteques.
Recomanat per la Biblioteca Can Casacuberta

Més informació:
Zona negativa.
Viquipèdia.