Proposem no desviar la mirada quan ens arriben xifres i històries que ens provoquen calfreds. La literatura ens pot evadir, és cert, però també ens pot endinsar en la realitat, fent-nos-la sentir directament a la nostra pell. L’empatia despertada ens duu a reflexionar i de la consciència, podem passar a l’acció.
Amb llibres com La dona que ensopegava amb les portes, de l’escriptor irlandès Roddy Doyle, podem connectar amb personatges com la Paula O’Leary, que ens revelarà que el dolor de les ferides provocades pel maltractament és només la superfície d’un problema que arrela en el seu entorn, però també en la nostra societat. Com actua la gent del seu voltant? Acceptar les mentides de la víctima et converteix en còmplice de l’agressió? Vivint des de dins de la novel•la, les raons del conflicte se’ns desgranen i acabem comprenent l’abast que té. I és que, com diu William Faulker, «El que fa la literatura és el mateix que un llumí enmig d’un camp en plena nit. Un llumí no il•lumina gairebé res, però ens permet veure quanta foscor hi ha al seu voltant».

Disponible en les nostres biblioteques

Recomanat per la Biblioteca Pomar