img_mlopezc_20170308-112649_imagenes_lv_otras_fuentes_dimoni_2017-kMgH-U42661574723UnC-992x558@LaVanguardia-WebLa Gran Final dels Oscars de Badalona ha arribat. Desprès d’un any d’intenses votacions tenim triats tretze finalistes.

Són les millors pel·lícules de la historia del cinema segons el vot popular dels badalonins i badalonines. Una per cada gènere cinematogràfic.

A partir d’aquí només ens queda per escollir la guanyadora. La pel·lícula de pel·lícules. L’Oscar de Badalona.

Serà el film que es projectarà al Círcol el dia 28 d’abril. Es repartiran invitacions per la Gala. 

Com sempre, se sortejaran premis esplèndids entre els participants. Dos afortunats o afortunades, dos premis:  un lot de vint-i-cinc pel·lícules i dues invitacions pel Màgic Megacine.

I res més, ha estat un plaer compartir aquests moments de cinema amb tots els qui han emés algun del 400 vots fins el dia d’avui. 

Endavant amb la votació!

 

 

MILLOR WESTERN
Recompte de vots i premis
 
dances_with_wolves-664137248-largeBailando con lobos (1990)

 És la primera de les nostres finalistes, que per votació popular va superar westerns tan reconeguts com Centauros del desierto o Sin perdón, entre altres. Protagonitzada i dirigida per un Kevin Costner en el moment més àlgid de la seva carrera, Bailando con lobos va emportar-se set Oscars, inclosos Millor pel·lícula i Millor Director (Kevin es va imposar en aquest apartat a Francis Ford CoppolaEl padrino. Part III- i Martin ScorseseUno de los nuestros-). Relacionada amb la corrent del western que a partir dels 70 dona la volta al tòpic i mostra als indis com els “bons”, exterminats per l’home blanc (Pequeño gran hombre, Soldado azul), la pel·lícula fa un pas més enllà i, sense deixar de banda la visió més crua del genocidi, aposta pel lirisme, mostrant la quotidianitat dels indis i una història d’amor. Destaca l’esplèndida fotografia de Dean Semler i la meravellosa banda sonora de John Barry (ambdós guardonats amb l’Oscar). També un seguit d’escenes memorables com aquella en què el tinent John J. Dunbar és batejat amb el seu nom indi, o el comiat final del Cabells al Vent. Bella.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

MILLOR COMÈDIA
Recompte de vots i premis
 
monty_python_s_life_of_brian-402192024-largeLa vida de Brian (1979)

  Monty Python, el col·lectiu d’humoristes britànics per antonomàsia, va fer-se el mes d’abril passat amb l’Oscar de Badalona a la Millor comèdia, deixant enrere figures tan imprescindibles del cinema com Chaplin o els Germans Marx. Ho van aconseguir gràcies al seu tercer (i potser millor) llargmetratge, La vida de Brian, una sàtira despietada de la religió i de la política, però sobretot de l’estupidesa humana, un camp amb molt terreny per recórrer. Brian (interpretat pel desaparegut actor Graham Chapman), és confós amb el Messies des del dia del seu naixement, provocant una sèrie de situacions hilarants on els Python donen curs a la seva cara més demencial. Sempre amb bon rollo, això sí, sense perdre de vista mai “el costat brillant de la vida” (Always Look On The Bright Side Of Life”), que interpreten els crucificats a l’escena final. 

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

MILLOR PEL·LÍCULA ROMÀNTICA
Recompte de vots i premis
 
the_bridges_of_madison_county-998728421-largeLos puentes de Madison (1995)

  Sota la batuta del gran Clint Eastwood, Los Puentes de Madison va guanyar l’Oscar a la Millor pel·lícula romàntica en una dura i ajustadíssima cursa (només per un vot de diferència) amb títols tan mítics com Casablanca, Memorias de África o fins i tot Titanic. El públic badaloní es va deixar seduir per la història d’amor impossible entre la Francesca (Meryl Streep) i el Robert (el mateix Eastwood), una adaptació al cinema de la novel·la de Robert James Waller, que impacta per la seva sinceritat i senzillesa. L’amor colpeja quan menys t’ho esperes, com demostra aquest commovedor melodrama, però, què cal fer quan es presenta? És el dilema amb què es troben els protagonistes: deixar-ho tot enrere i viure cada dia de la teva vida com si fos l’últim, malgrat el risc a estimbar-te, o sacrificar-te pels altres i desistir-ne, a canvi d’un record immaculat i meravellós per atresorar fins el final. Només es viu una vegada, així que: quin és el preu que estàs disposat a pagar per la teva felicitat?

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

MILLOR PEL·LÍCULA DE CIÈNCIA-FICCIÓ
Recompte de vots i premis
 
blade_runner-351607743-largeBlade runner (1982)

  La pel·lícula que més vots ha obtingut fins a la data va arrasar en la tria de la Millor pel·lícula de ciència-ficció, i això que s’enfrontava a grans cintes com Matrix o 2001, una odisea del espacio. La mística de Blade runner supera a tothom, com va demostrar la votació del mes de juny. No en va es tracta d’una obra mestra inimitable, que va obrir camí al cinema de ciència-ficció als anys 80, tant a nivell estètic com existencial: l’atmosfera fosca i freda del futur implacable que descriu, i la reflexió al voltant d’allò que significa ser humans i el deliri de voler-nos creure Déu per atorgar o treure la vida a plaer, donen molt per pensar i deixen petjada. Però això no és tot: la malenconia i la desesperança que impregna el film des del primer fotograma són pura poesia visual. Deixar-se portar per la banda sonora de Vangelis mentre el Deckard s’immergeix en un viatge cap a interior de la mateixa ànima humana, és gaudir de la màgia del cinema en la seva expressió màxima.    

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

MILLOR PEL·LÍCULA BÈL·LICA
Recompte de vots i premis
 
124415El puente sobre el río Kwai (1957)

  La tria de la Millor pel·lícula bèl·lica es va desenvolupar durant el mes de juliol passat i va donar com a vencedora aquest clàssic dirigit per David Lean, que està ambientat a la selva de l’antiga Ceilan durant la Segona Guerra Mundial. Per ordre dels japonesos, un grup de presoners britànics s’encarregarà de construir un pont destinat a fer passar el tren de Bangkok a Rangun. Paral·lelament, els serveis d’intel·ligència anglesos tramaran un pla per destruir-lo. El Puente sobre el río Kwai és una producció espectacular amb tocs d’exotisme que va guanyar la gens menyspreable xifra de set Oscars, inclosos el de Millor pel·lícula i el de Millor director. El film es centra també en la idiosincràsia dels dos personatges principals, el flegmàtic coronel Nicholson (Alec Guinness) i el comandant nord-americà Shears (William Holden), pragmàtic i bon vivant. La seva evolució (fins el punt que en certa manera acaben intercanviant-se els papers) és un dels punts forts de la cinta. L’encomanadissa marxa militar xiulada pels soldats i un final emocionant en són d’altres.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

MILLOR PEL·LÍCULA D’AVENTURES O HISTÒRIQUES
Recompte de vots i premis
 
indiana_jones_raiders_of_the_lost_ark-316486950-largeEn busca del arca perdida (1981)

  La quintaessencia del cinema d’aventures, que ningú podria haver realitzat millor que Steven Spielberg, va avançar amb comoditat a les seves competidores com a Millor pel·lícula del seu gènere. Harrison Ford, l’únic actor que repeteix (!) a la Gran Final, és l’entranyable Indiana Jones, personatge concebut pel George Lucas, que va tenir continuïtat en dos bones seqüeles, Indiana Jones y el templo maldito (1984) i Indiana jones y la última cruzada (1989), i en una quarta part més recent de nivell força inferior. Popular com pocs, Indy ha transcendit amb els anys el medi estrictament cinematogràfic fins a esdevenir una icona de la cultura popular del segle XX: l’heroi, emblemàtic com pocs, ha fet somriure i ha entretingut menuts i grans de diverses generacions, a més de colar-se per mèrits propis a la nostra Gran Final.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

MILLOR DRAMA
Recompte de vots i premis
 
matar-a-un-ruisec3b1orMatar a un ruiseñor (1962)

  La pugna pel Millor drama va tenir un guanyador inesperat en Matar a un ruiseñor, ja que en competició hi havia títols de molt pes, com La lista d’Schindler o Ciudadano Kane. Certament no era fàcil escollir-ne un, d’entre els milers i milers de drames cinematogràfics, però finalment el públic badaloní es va pronunciar, i ho va fer donant el ser favor a aquesta pel·lícula basada en una novel·la semiautobiogràfica de Harper Lee, guanyadora del premi Pulitzer. A través dels ulls d’una nena, que viu a un poblet d’Alabama durant els anys cinquanta, la història ens involucra en un cas (un més) de racisme denigrant, contra el qual només tindrà valor de lluitar el seu pare, el carismàtic advocat Atticus Finch (personatge pel qual el Gregory Peck es va fer amb l’Oscar al millor actor). Ell s’encarregarà de defensar un afroamericà acusat de violar una dona blanca i donarà exemple a tothom d’honestedat i tolerància. El film també va guanyar l’Oscar al millor guió adaptat i a la direcció artística.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

MILLOR THRILLER O PEL·LÍCULA D’INTRIGA
Recompte de vots i premis
 
seven_se7en-734875211-largeSeven (1995)

  Una altra pel·lícula que va deixar petjada. És l’escollida com a Millor thriller, d’entre una llista fora de sèrie (La ventana indiscreta, El silencio de los corderos, Pulp fiction, etc.). Seven ens immergeix en una trama sòrdida on es cometen una sèrie horrible d’assassinats que tenen relació amb els set pecats capitals (luxúria, gola, avarícia, mandra, ira, enveja i supèrbia). El tinent Somerset (Morgan Freeman) i el detectiu David Mills (Brad Pitt) es veuran obligats a emprendre una investigació les conseqüències de la qual els deixaran marcats per sempre més. El film actualitza (juntament amb amb El silencio de los corderos) les bases del psycothriller establertes per Psicosis, i serà imitada des del moment que fa la seva aparició, fins a límits extenuants. Tanmateix l’atmosfera bruta i malsana del film és única, fruit del disseny de producció d’Arthur Max i del treball del director de fotografia d’origen iranià Darius Khondji. Una experiència per estomacs forts amb la qual David Fincher redreça la seva carrera després de la fallida Aliens 3.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

MILLOR PEL·LÍCULA DE TERROR
Recompte de vots i premis
 
psycho-494248952-largePsicosis (1960)

  Oscar de Badalona a la Millor pel·lícula de terror. A part de ser una referència indispensable del cinema en general i del suspens i la intriga en particular, Hitchcock fa a Psicosis un pas més enllà i s’endinsa en el terreny del terror pur i dur. L’opressiva fotografia en blanc i negre, que recrea una atmosfera sòrdida i amenaçadora, el treball de càmera i la composició d’escenes (escena de la dutxa), amb primers plans i moviments inquiets i torbadors, la música esglaiadora i inoblidable de Bernard Herrmann, el retrat de l’assassí, perillós i patètic, turmentat per gravíssims trastorns psicològics, són tots ells elements que desassosseguen i que combinats produeixen un mal cos notable a l’espectador. El film a més, com a precursor del tema dels assassins el sèrie, obre nous camins pel cinema de terror, fins aleshores dominat per éssers sobrenaturals i monstres. És també la base de diverses seqüeles (una dirigida pel mateix Anthony Perkins), un remake, i fins i tot una sèrie de televisió, tot, això sí, a anys llum de l’original.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

MILLOR MUSICAL
Recompte de vots i premis
 
singin_in_the_rain-772292013-largeCantando bajo la lluvia (1952)

  L’unic empat que s’ha donat en els Oscars de Badalona es va produir en la tria del Millor musical, que va ser atorgat ex aequo a Cantando bajo la lluvia i a Grease. En concret del film d’Stanley Donen i Gene Kelly podem dir que és una de les pel·lícules que ha captat la Màgia (amb majúscula!) del cinema amb més intensitat. Per això, no es pot analitzar únicament des dels aspectes tècnics o interpretatius, en tots els quals està en el nivell d’excel·lència, sinó que cal considerar-la sobretot en el terreny de les emocions i els sentiments, el sentit primigeni del cinema com a art. La rememoració de qualsevol dels seus temes o fins i tot del simple títol és capaç de provocar optimisme i ganes de viure. Cantando bajo la lluvia és capaç de treure el millor de tots nosaltres. Per tant, cal que donem les gràcies eternament a tots els qui hi van participar: Donen, Kelly, Debbie Reynolds i Donald O’Connor, els guionistes, els músics, els fotògrafs, etc. tots ells mereixen estar a la Gran Final.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 
 
grease-200843004-largeGrease (1978)

  L’altra musical que s’ha colat a la Gran Final, per la seva simpatia i qualitat. Seria imperdonable deixar-se el Frankie Balli cantant a lal‘inici i al final del film el tema del Barry Gibb que dóna títol a la pel·lícula, Els T-Birds desenfrenats ballant sobre el Grease Lighting (Ford de Luxe mític), el malaguanyat Jeff Conaway, la Stockard Channing, el Lorenzo Lamas, els amors adolescents de l’institut, You’re the One That I Want, els tupés i les pintes, el John Travolta i l’Olivia Newton-John, encantadors i pletòrics… Són tantes coses…, un munt de records entranyables associats a Grease, una comèdia desacomplexada i divertida, que ha posat banda sonora a les vides de tantes i tantes persones. És per tot això que ha arribat a la llista de les millors. Aquesta vegada qui s’ho mereix som tots nosaltres.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

MILLOR PEL·LÍCULA FANTÀSTICA O D’ANIMACIÓ
Recompte de vots i premis
 
el-seor-de-los-anillos-amazonEl señor de los anillos: la trilogia (2001-2003)

  L’Oscar a la Millor pel·lícula fantàstica encara està fresc, i com era d’esperar ha recaigut en El señor de los anillos, basada en la coneguda obra de J.R.R. Tolkien. La trilogia de Peter Jackson (completada per Las dos torres i El retorno del rey) representa la cúspide d’aquest gènere. La profusió extraordinària de recursos tècnics i artístics que es van utilitzar en la seva producció, van permetre assegurar la recreació del món de màgia i fantasia de les novel·les amb fidelitat. El resultat, una saga que ha assolit en pocs anys una cota enorme de popularitat, fins el punt d’haver esdevingut ja tot un clàssic imprescindible i únic. La prova és que l’intent de repetir el fenomen amb la saga posterior basada en El hòbbit (Un viaje inesperado, La desolación de Smaug i La batalla de los cinco ejércitos) ha estat debades. 

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

MILLOR PEL·LÍCULA DE CINEMA NEGRE O DE GÀNSTERS
Recompte de vots i premis
 
the_godfather-529853536-largeEl padrino (1972)

  No podia faltar a la Gran Final dels Oscars de Badalona. Una de les deu millors pel·lícules de la història del cinema per consens, i la millor de totes per a molt cinèfils. Va guanyar tres Oscars: Millor pel·lícula, Actor (Marlon Brando) i Guió adaptat (sobre la novel·la de Mario Puzo), però encara en podien haver estat més, per la direcció del Francis Ford Coppola (l’aconseguiria dos anys més tard amb la segona part), les interpretacions del James Caan, el Robert Duvall o l’Al Pacino, el vestuari, el muntatge i sobretot per la música del Nino Rota (si més no, queda el consol que va ser vençuda per la d’una altra banda sonora inoblidable, la de Candilejas). Sigui com sigui, el film ha creat escola perquè és una obra mestra, així que ja ho sabeu, si un dia us ve de gust assaborir el millor cinema sense presses, El Padrino és una oferta que no podreu rebutjar.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

Ep! No us oblideu!! Si encara no ho heu fet: Voteu!