Oprimits. Els refugiats i eco-refugiats, guanyadors i perdedors alhora

Inici Fòrums Va de Premis Ciutat de Badalona. ‘Oprimits’ de Jordi Ortiz Oprimits. Els refugiats i eco-refugiats, guanyadors i perdedors alhora

El tema conté 38 respostes, té 3 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el Avatar admin fa 3 anys, 1 mes.

S'està mostrant 15 entrades - de la 16 a la 30 (d'un total de 39)
  • Autor
    Entrades
  • #17848 Resposta
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    Per un altre cantó, Spivak remarcava que la dona en la història ha ocupat aquest lloc subaltern, en alguns casos a causa d’una doble condició: la femenina i la de subjecte sotmès a un imperi colonial. Em sembla interessant plantejar aquesta reflexió ja que dos dels tres relats que s’han mencionat fins ara com els més punyents, “Ultratge” i “Internat de luxe”, giren al voltant de la figura femenina, a la qual no li sentim la veu, ja que són cosificades i entregades com a part del tracte o d’un engranatge maquiavèl·lic més gran.

    #17849 Resposta
    Avatar
    Jordi Ortiz

    La reflexió de la Jana m’ha fet fabular (no puc evitar-ho, sóc escriptor): què passaria si els oprimits del món poguessin fer una “aturada” momentània al seu patiment, al seu terror? Però no poden…

    #17850 Resposta
    Avatar
    Joaquim Molina

    Crec que l’escriptor, a vegades, cal que sigui una mica la veu de la consciència de tots. Les seves paraules quedaràn i quan algú les llegeixi en el futur,sempre podrà dir que, tot i l’horror del crim, hi havia qui denunciava amb lucidesa la catàstrofe que ens envolta.
    La violència planeja al llarg de tots els relats, però a mi m’ha colpit especialment la brutalitat subtil del sistema econòmic, la lògica freda del’executiu que actúa,en el fons, com qualsevol botxí o torturador dels que apareixen en els altres contes. Nosaltres, per entorn cultural i econòmic, estem més exposats a patir aquesta violència en nom de la eficiència i en contra de la dignitat humana i del treball. Sé que probablement mai trepitjaré una mina, però si que em puc trobar sense feina per raons molt semblants a les que ens narra en Jordi Ortiz.

    #17851 Resposta
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    Bon dia a tothom!
    Comencem amb una pregunta per l’autor, Jordi Ortiz: A la primera presentació d’ Oprimits vas comentar que el títol que havies proposat anava acompanyat d’una espècie de subtítol, “Frustració cerúlia”, quin matís volies donar amb aquest complement?

    #17852 Resposta
    Avatar
    Jordi Ortiz

    Aquest subtítol de frustració cerúlia va desaparèixer de la versió definitiva, però el van poder veure els jurats del premi. Es tractava d’una mena de joc amb el lector; havia d’endevinar-ne el significat ocult que tot seguit us detallo.
    El ceruli és un blau amb matís verdós que els pintors van fer servir per plasmar el cel fins que es van trobar els pigments adequats per fabricar el blau celeste. Ceruli vol dir “cel”, en principi en sentit atmosfèric. Però podem entendre que representa el cel també en sentit transcendental. En cada conte hi havia algun objecte de color ceruli. La frustració cerúlia, per tant, significaria la impossibilitat que els protagonistes arribessin a assolir la felicitat (el cel), i l’aparició del color ceruli serviria com un recordatori constant d’aquesta dissort.
    Finalment, es va considerar que els contes ja tenien prou càrrega emotiva que atrapava el lector i que aquesta qüestió absolutament secundària podia distreure’n l’atenció.

    #17853 Resposta
    Avatar
    Jana

    Bona tarda!

    Joaquim, coincideixo amb tu en que aquests supra poders, econòmics i governamentals, son els que ens aguaiten a la nostra societat, son els que patim. I que també correm el risc de caure en paranys con ara el protagonista del relat ‘Amunt, amunt, amuuuunt…” que ho perd tot, fin si tot el “dret a la queixa”. L”ambició ens pot convertir en oprimits?

    Jordi, no creus que en Josep Bruc tingués opció der fer ‘una aturada”?

    #17866 Resposta
    Avatar
    Jordi Ortiz

    En Joaquim Molina ens alerta sobre la forma d’opressió que pot representar el control econòmic, perquè sovint opera de manera subtil i sense sang. I aquí la Jana es pregunta si el protagonista d’una història no hauria tingut l’oportunitat de comportar-se… èticament. Jo he vist molts Joseps Bruc en aquest món: gent que es deixa endur per acabar convertida en opressora. Ara bé, el protagonista de la narració coneixerà l’altre costat del mirall.

    #17879 Resposta
    Avatar
    Diego

    Bona tarda,

    La situació del Josep Bruc em fa pensar que, mentre que és més probable que algú oprimit es reconeixi com a tal més ràpidament (tot i que no sempre un sap que és víctima fins que no se li mostra una alternativa plausible, una altra manera de poder viure, això també és cert) perquè veu que li manquen determinats drets, sent com rep violència física, etc, l’opressor, potser, no veu que sigui opressor i, si ho veu, és capaç de justificar-ho: mentint, amb excuses egoïstes, amb una mentalitat retrògada… però, al cap i a la fi, ho pot justificar.

    Penso en les justificacions que en Josep Bruc dóna als seus companys i, en essènia, no són tan diferents del relat del genocida que està siguent jutjat i que no veu a cap ésser humà a la sala llevat d’ell (com tampoc elx veurien, segurament, els soldats que no apareixen al relat però que van rebre l’ordre de matar, com en Bruc rebia l’ordre d’anar acomiadant als companys de feina).

    #17880 Resposta
    Avatar
    Diana

    Bona tarda,
    En quan a “Reconeixament tarda”,es un conte com tots molt dur.Aixòn no cal dir-ho, el poeta que escriu els poemes mes bells que s’han escrit mai, ho fa perque ha arrivat a tal punt d’existència, que ja no te por de res, es lliure completament de pensament, i al mateix temps se sent tan sol, que ja no te cap filtre que el pari. En aquest conte, Jordi,la fustració celúria, seria que el poeta ja esta condemnat a la seva dissort i no hi ha marxa enrera?
    el “poeta”hagués pogut canvia el seu destí,si hagués mantingut una postura ferme i no hagués permès cap humiliació?
    En quan a “búkala rutundi”la fustració cerúlia
    Seria que ja es massa tard i no hi ha possibilitat de continuar el que havia sigut?no se si ho he entès bé.

    #17881 Resposta
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    Fins ara hem parlat que el mateix entorn empresarial ens pot fer sentir com si tinguéssim una soga al voltant del coll, que es va estrenyent a poc a poc, fins a deixar-nos sense opcions. Alguns relats, per tant, ens transporten al marc de l’actualitat, seguint un estil més proper a la narrativa contemporània, però d’altres semblen influïts per la cadència de les narracions orals. Podríem sentir ecos d’altres països? Quins són els autors de referència per a Jordi Ortiz?

    #17882 Resposta
    Avatar
    Jordi Ortiz

    La frustració cerúlia, Diana, podríem definir-la també com aquell moment en què el destí dels oprimits els durà de cap a la desgràcia, encara que potser ells mateixos no en són conscients.
    Pensem en els refugiats que intenten arribar a Europa. Són oprimits, sens dubte, però podran reprendre una vida normal algun dia? Ni nosaltres ni ells no podem afirmar-ho en aquest punt de la història. Hi som massa a prop. Alguns, lamentablement, ja han mort en el camí o, fins i tot, abans d’iniciar-lo. Són oprimits no literaris, aquells que han de sacsejar consciències.

    #17883 Resposta
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    Està molt bé que plantegem apreciacions a l’autor de l’obra, ja que sempre ens pot il·luminar punts ocults del llibre, però recordeu que, com deia Joseph Conrad: “L’autor només escriu la meitat del llibre, de l’altra meitat se n’ha d’ocupar el lector”. Tal com exposava en Jordi Ortiz la passada setmana, ell ens va disposar algunes claus, però ja és tasca nostra desxifrar-les. Així, segons la nostra mirada i experiència, cada narració se’ns mostrarà de manera diferent. Totes les interpretacions són benvingudes en aquest fòrum!

    #17884 Resposta
    Avatar
    Jordi Ortiz

    Podria citar com a autors propers Calders i Pedrolo, precisament perquè són bons contistes; i un conte ben explicat és allò que més ens aproxima a una narració oral.

    #17885 Resposta
    Avatar
    Diana

    He entès molt milló “fustració celúria”, ojalà cap persona tingues de passar per aquest tràngol.

    #17886 Resposta
    Avatar
    Club de lectura de la Biblioteca de Llefià

    Seguint amb el que vam apuntar en la nostra entrada de fa uns dies, voldríem compartir la intervenció que van fer dues tertulianes en la que rememoraven els fets del que es va batejar com “l’altra Batalla de Trafalgar”. A més, pensem que està en sintonia amb el que el moderador exposava ahir en relació al pes de “la mirada i experiència” del lector en la interpretació de cada narració.

    Ambdues tertulianes van establir la relació entre la situació que van viure el 1986 a Llefià (a la plaça Trafalgar, és clar) i l’essència del llibre d’Ortiz: la necessitat de què la veu dels més dèbils sigui escoltada. En aquell cas, el moviment veïnal reivindicava el que considerava just per al seu territori i la convivència dels seus habitants: aturar o, en última instància, modificar un projecte que traçava una cicatriu, una frontera dins del barri. Van coincidir a dir que, tot i veure aquesta vinculació amb Oprimits, també reconeixien que la seva mirada estava envoltada d’un halo d’optimisme degut a l’èxit de l’acció, el qual va ser propiciat pel nou clima polític al país, amb una democràcia estrenada pocs anys abans. Concloïen, doncs -i coincidíem la resta de participants al club-, que qualsevol tipus de totalitarisme és el veritable mal i, als relats d’Ortiz, la presència del poder absolut en qualsevol de les seves formes és aclaparadora.

    Disculpeu si ens hem allargat massa però desitjàvem aportar al fòrum aquesta interpretació tan personal de les nostres companyes lectores. Abans d’acomiadar-nos, però, voldríem fer una pregunta a l’autor que, en forma de dubte, es va plantejar durant la tertúlia: Jordi, com vas concebre el recull? Vas escriure els contes pensant que acabarien conformant una recopilació?

S'està mostrant 15 entrades - de la 16 a la 30 (d'un total de 39)
Resposta a: Oprimits. Els refugiats i eco-refugiats, guanyadors i perdedors alhora
La vostra informació:




Sense Comentaris RSS 2.0 trackback