Oprimits. Els refugiats i eco-refugiats, guanyadors i perdedors alhora

Inici Fòrums Va de Premis Ciutat de Badalona. ‘Oprimits’ de Jordi Ortiz Oprimits. Els refugiats i eco-refugiats, guanyadors i perdedors alhora

El tema conté 38 respostes, té 3 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el  admin fa 2 anys, 10 mesos.

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 39)
  • Autor
    Entrades
  • #17468 Resposta
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    BANER VA DE J ORTIZEspai virtual per fer comentaris, expressar opinions i plantejar preguntes sobre Oprimits, l’obra de Jordi Ortiz, guanyadora del 24è Premi Liteari Ciutat de Badalona de Narrativa i 28è Premi Litearari Països Catalans – Solstici d’Estiu. Un conjunt de relats sobre diferents formes d’opressió que ens portarà al tema triat entorn aquesta obra: Els refugiats i eco-refugiats, guanyadors i perdedors alhora

    Comptarem amb la intervenció dels autors que participen en aquest cicle, i amb la veu de l’ONG Proactiva Open Arms.

     

     

    #17816 Resposta
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    Bon dia a tothom i benvinguts al fòrum sobre Oprimits!
    Hi ha escriptors que, com Jordi Ortiz, no només són conscients del potencial de les paraules per dibuixar un altre món, sinó que les utilitzen per poder-nos endinsar en un estat reflexiu, perquè poden accionar un canvi en la mirada.
    Julio Cortázar deia que d’un conte se n’ha de sortir transformat, com si després de passar per un fosc túnel, poguéssim contemplar, de nou, la llum. Per començar a escalfar els motors del debat, quina ha estat la vostra experiència lectora amb aquest recull de relats? Quins canvis us ha provocat?

    #17817 Resposta

    Diana

    Bon dia,
    Aquest llibre de contes m’està agradant molt.
    Es veritat que a vegades le rellegit varies vegades un mateix conte per entendre’l com el de “Ultratge”.
    Fa veure lo mesquins que podem arrivar a ser.
    En “l’Activista” hi he trobat la comprensió i la desesperacio alhora.

    #17818 Resposta

    Jordi Ortiz

    Hola, Diana.
    M’agrada que la lectura d’Oprimits et desperti aquest conjunt variat d’emocions. Vol dir que no ets insensible davant d’un fenomen que ens ha de fer avergonyir com a societat.

    #17819 Resposta

    Diana

    Hola Jordi,
    Si,no m’ha deixat indiferent ni molt menys.
    en el conte mines antiantianimals, per exemple també hi trobo reflexada la falta de comunicació,encara que en aparença n’hi ha.
    No ens atrevim a preguntar per por a que ens preguntin també, i haguem de mostrar les nostres flequeses, penso.

    #17836 Resposta

    Jana

    Bona nit!

    A mi m’han semblat uns relats contundents. Sense filtres.
    Vaig llegir d’una tirada fins a “Internat de luxe’, després vaig fer una “aturada”. Tots són durs, però en aquest es presenta la pràctica per plaer de la violència, l’abús, la humiliació…
    Sense cap justificació ni excusa. Sense cap pudor. Crec que en conjunt aquests relats sotmeten a examen la condició humana.

    També m’ha sorprès que tot i ser relats curts tots ells estan plens de finestres que es poden obrir a múltiples i variades interpretacions.

    #17837 Resposta

    Joaquim Molina

    Bon dia lectors del ciberespai! La literatura és un espai màgic, un entorn de llibertat creativa. En Jordi Ortiz crea civilitzacions versemblants amb ressons històrics, però fruit de la seva imaginació. Tanmateix, les histories que planteja són molt reals. Algú pot creure que la violència que les recorre és exagerada. No ho crec. La història ens confronta amb casos molt més esgarrifosos que els narrats a Oprimits

    #17838 Resposta

    Joaquim Molina

    Diu la Biblia que al principi fou el verb. Quina frase més plena de saviesa i de veritat! tot comença a la vida amb la intenció i la intenció són les paraules que conjuren l’acció. Hi ha relats que realment signifiquen un “tounant de vie”, un canvi vital. A mi em va passar amb un conte de Leo Tolstoi: La mort de l’Ivan Illich. En el cas d’en Jordi Ortiz, crec que posseeix l’habilitat de mostrar la desolació i la perfidia del món, potser l’essència que ens mou en la història. El llenguatge sobri i contingut d’en Jordi no disminueix la força dels relats. A vegades calen reflexions honestes com les seves i menys il·luses i voluntaristes.

    #17839 Resposta

    Club de lectura de la Biblioteca de Llefià

    Bon dia!

    Al club de lectura de Llefià vam comentar Oprimits el passat dilluns i, responent a la pregunta del moderador quant a l’experiència lectora, volem fer algunes aportacions. D’entrada, un dels comentaris més unànimes al llarg de la sessió va ser la duresa de les històries i el pòsit de desesperança que quedava un cop girada l’última pàgina del recull. Un parell de tertulians van revelar que havien decidit rellegir algun conte perquè, durant la primera lectura, l’austeritat del text i la cruesa de les històries els havien abocat a una pressa o urgència per girar full que després havien desitjat corregir. D’altres clubistes van coincidir a dir que els havien trobat descarnats, sí, però que, tot i que la mirada estava lluny de ser amable, consideraven que l’autor també havia defugit el tremendisme i allò morbós: els fets narrats eren prou eloqüents i agraïen el paper ‘neutral’ adoptat per Ortiz.

    Una opinió també generalitzada i referida al recull, sense entrar en les particularitats de cada història i en els temes que se’n van col•legir, va ser la sensació d’haver estat escoltant les veus dels desfavorits, dels eternament silenciats, però també la pròpia, la que roman coberta per capes i capes de confort i conformisme. Uns estrats tan gruixuts que, segons la majoria dels participants a la tertúlia, impedeixen que prenguem consciència, en primer lloc, de les injustícies i patiments dels altres i, en segon lloc, de què la repressió i el totalitarisme estan a l’aguait, ben a prop nostre, com queda clar en algun dels contes d’Oprimits. Aquest camí va conduir-nos a parlar de temes ben propers, alguns dels quals tenen a veure amb el mateix barri de Llefià… continuarà.

    #17840 Resposta

    Diana

    Hola, bon dia
    si aquets contes contes son, però sem posa la pell de gallina de pensar lo reals que son.
    Son una eina molt bona per repassar la psicologia de cada un dels protagonistes, i del moment que estem vivint(penso en els refugiats).

    #17843 Resposta

    Diego

    Bona tarda,

    Com a tots, en un primer moment el que més em va impactar va ser la violència descarnada, sense filtres en tots els reculls, no només física, sinó també d’altres tipus (ara corro el risc de sonar pedant, però és un tema que he estudiat, la violència i les seves classes (directa, cultural i estructural, fonamentalment) i felicito a Jordi Ortiz per ser capaç de relatar els altres tipus de violència i fer-nos-les visibles).

    A la vegada, em va impactar la versemblança de tots els relats perquè no és fàcil ficcionar la violència: penso en pel·lícules on es donen cops de puny i no cauen i, si es fan alguna ferideta, els fa mal l’alcohol que els desinfecta mentre els curen… i altres pel·lícules on la sang surt com en fonts… vaja, que trobar el punt intermedi literari, el real, de la violència és difícil i també s’ha de felicitar.

    I llavors, en la tercera cosa que em vaig fixar va ser en els noms dels països i les persones, inventats però reconeixibles i, relacionat amb el que he dit abans, vaig pensar: si fossin els noms reals de cada país, encara que el que es relati sigui ficció, seria igual de versemblant, ens impactaria igual? Penso en l’últim conte, que és divertit, però si tingués els noms reals ho seria tant, de divertit? És a dir, ens cal inventar una mica per adonar-nos què està passant al món?

    I ja que heu parlat una mica d”Internat de luxe”, m’agradaria preguntar al Jordi Ortiz una cosa: per dates és possible que sigui casualitat, però ho és o no que en part s’assembli a la pel·lícula ‘Magical Girl’?

    #17844 Resposta

    Jordi Ortiz

    Interessant la reflexió de la Diana sobre la incomunicació. Mirar cap a una altra banda contribueix a mantenir el drama dels oprimits.

    #17845 Resposta

    Jordi Ortiz

    Felicito els clubistes de Llefià per haver estat capaços d’esbudellar el text i extreure’n conclusions relatives al seu entorn més proper. No es construeix cap edifici sòlid sense haver plantat uns bons fonaments.

    #17846 Resposta

    Jordi Ortiz

    En Diego ens parla de la versemblança de les històries. Agraeixo l’elogi, però el principal mèrit en aquestes situacions és del lector.
    Els que hagin aconseguit ficar-se en la pell dels personatges hauran viscut una colla d’experiències trasbalsadores. Però no oblideu les paraules d’en Joaquim Molina: la Història ens ensenya que la realitat és molt pitjor.
    Ah, i aquesta pel·lícula no em va servir d’inspiració. Es veu que no sóc l’únic interessat en el cantó fosc de l’ésser humà.

    #17847 Resposta
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    Moltes gràcies als participants pels vostres comentaris!
    Recollint el fil de la conversa, estem d’acord en què Jordi Ortiz ens ofereix una imatge incisiva de la societat, reflectint-la al mirall de la ficció, on de cop prenen forma aquells que sovint són invisibles, perquè han estat anihilats. Són aquells personatges que seguint la teòrica de la literatura índia, Gayatri Spivak, també podríem anomenar com a “subalterns”. Prenent aquest terme de les notes d’Antonio Gramsci, els definia, precisament, com a aquells grups oprimits i sense veu perquè no tenen un lloc d’enunciació des d’on se’ls permeti parlar. Però advertia, també, que l’intel·lectual no pot, ni ha de parlar pel subaltern, ja que llavors implica protegir i reforçar aquesta posició.

    Nosaltres no podem parlar per cadascun d’ells, però sí que es poden plantejar vint-i-cinc finestres al món on un s’hi pot abocar fent un indefectible exercici de consciència. Aquest punt connecta amb l’interrogant que deixava a l’aire en Diego.

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 39)
Resposta a: Oprimits. Els refugiats i eco-refugiats, guanyadors i perdedors alhora
La vostra informació:




Sense Comentaris RSS 2.0 trackback