Cicle dedicat a l’obra ‘El càtar imperfecte’ i als 600 anys d’història del monestir Sant Jeroni de la Murtra

Inici Fòrums VA DE NOVEL·LA HISTÒRICA. Edició 2016 Cicle dedicat a l’obra ‘El càtar imperfecte’ i als 600 anys d’història del monestir Sant Jeroni de la Murtra

El tema conté 19 respostes, té 2 opinions, i s'ha actualitzat per última vegada el Moderador Forum Moderador Forum fa 8 mesos.

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 20)
  • Autor
    Entrades
  • #19442
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    baner-badabilblios-sense-text-760x320-px

    #19447
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    Bon dia a tothom,

    Obrim avui aquest fòrum en línia amb els escriptors Víctor Amela, també conegut periodista i autor, entre d’altres títols, d’El càtar imperfecte, i Joaquim Molina, premi Néstor Luján del 2014 amb La rosa entre els llops. Davant dels silencis de la Història, aquests dos novel·listes passen personatges i fets documentats en temps llunyans pel tamís de la ficció, per tal d’aconseguir un resultat que ens commogui, que regiri el nostre interior, per acabar incidint, fins i tot, en la memòria col·lectiva.

    A la trobada que va tenir lloc ahir al Museu de Badalona entre els dos autors, Víctor Amela remarcava que la tasca dels novel·listes rau a trobar els motius de les accions dels personatges. Entenent el motor que els fa reaccionar d’una manera o una altra, comentava l’escriptor, s’acaba entenent a si mateix. I és que la ficció té com a substrat un doble viatge, a la vegada introspectiu i extrapolable a cada lector que es submergeix en les pàgines.

    És cert que El càtar imperfecte conté una gran dosi de documentació històrica, però hi ha un component potser més important, que esdevé la quinta essència de tota literatura: és l’emoció, el sentiment, com subratllava ahir Amela. Els escriptors més hàbils saben jugar amb aquest ingredient per provocar un efecte catàrtic que, en el millor dels casos, deixa una empremta difícil d’esborrar.

    Per iniciar aquesta conversa, on anirem recollint qüestions sorgides ahir i on també podeu plantejar preguntes o dubtes sobre la novel·la, el procés d’escriptura o el catarisme i tots els seus afluents, us animem a comentar quina petja us ha deixat la novel·la. Quines són les idees que us han vingut al cap quan heu tancat el llibre?

    #19451
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    autors

    #19460
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    ii-biblioteques-al-museu-04

    Visita guiada exposició ‘2016 Sant Jeroni de la Murtra: 600 anys d’història’ a càrrec de Margarida Abras.

    #19474

    Lídia

    Quan vaig tancar el llibre, vaig tenir moltes ganes de conèixer tots aquests indrets reals on va transcorre la vida de Belibaste. Crec que encara em queda molt per conèixer i molt per llegir. Quan més llegeixo més me n’adono del poc que sé. ;-)

    #19475

    Jaume

    Molt amena i interessant la conferència d´ahir per part d´en Victor Amela que ens va atançar a la petjada dels darrers càtars a les terres de parla catalana

    #19476
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    L’experiència que comentes, Lídia, està estretament lligada a la màgia de la novel·la històrica, que bascula entre un territori que podem trepitjar físicament i un món imaginari que cada lector cartografia a la seva mida, en funció de les seves lectures prèvies. I, sí, tens raó que com més llegim, sovint més àvida és la fam de conèixer! El Premi Néstor Luján d’aquest 2016 és precisament una novel·la que comparteix marc temàtic amb la que estem comentant, El càtar proscrit, de Jaume Clotet. També la mencionava ahir Amela.

    En aquesta xerrada informativa i amena que comenta el Jaume, també es va parlar molt sobre el personatge de Guillem Belibasta. De fet, en Joaquim Molina llençava l’interrogant a Víctor Amela sobre quines preguntes li faria al seu protagonista si li hagués de fer una entrevista per a “La Contra” de La Vanguardia.

    L’escriptor va expressar unes qüestions que ara no revelarem, per què primer voldríem que ens ho diguéssiu vosaltres: Si poguéssiu conèixer aquest càtar imperfecte que és Belibasta, quines preguntes li faríeu?

    #19477

    Joaquim Molina

    Bona tarda a tots. Com a historiador i escriptor sempre m’ha seduït la idea de podr parlar am personatges del passat. Si jo em trobés amb en Guillem Belibaste li faria alguna pregunta inconvenient, en relació, per exemple, amb la contradicció entre el què predicava i la realitat dels seus actes

    #19478

    Jose Luis Soler

    Magnífica iniciativa aquest fòrum en línia de debat sobre l’extraordinària història dels BonsHomes (càtars) que van tenir que fugir dels seus pobles natals per raons de creences religioses i van conviure en diferents poblacions des de l’antiga Occitània fins a les terres valencianes dels Ports i Maestrat, passant pel Pirineu, comarques de Lleida i de l’Ebre. Els seu llegat tot i el foc i la foscor de la Inquisició encara perdura en la memòria de llibres tan ben escrits com el de Victor Amela (El Càtar imperfecte), els nostres Càtars de Jordi Bibià, la Invenció dels Càtars de Sergi Grau o el recent de El càtar proscrit de Jaume Clotet.

    #19479

    Jana

    Bona nit, ahir vaig assistir a la trobada al Museu i em va agradar molt. Fou interessant descobrir alguns dels secrets que amaga el vell monestir Sant Jeroni de la Murtra durant la visita guiada a l’exposició. Secrets del que la història està plena. Com el que amagava la casa familiar del Forcall de Víctor Amela, que surten a la llum després de 700 anys i inspiren un relat com el càtar imperfecte.
    Deu ser apassionant seguir les pistes d’aquella troballa emparedada, i les petjades d’aquells bons homes des de l’Occitània a Morella.
    Víctor, m’agradaria saber quant de temps vas trigar tu a fer aquest ‘viatge’.

    Respecte a les preguntes que faria a en Belibasta, una d’elles aniria també en línia que planteja Joaquim Molina, sobre les contradiccions existents entre el que predicava i el que practicava. També li preguntaria que, si els càtars haguessin aconseguit erigir-se en confessió hegemònica del seu temps, com haurien actuat sobre la resta de confessions?

    Reconec també certa curiositat sobre el seu aspecte físic.

    #19480

    Joaquim Molina

    M’agradaria confessar un doble sentiment respecte al moviment càtar: per una banda simpatitzo profundament amb la seva peripècia personal, el seu patiment i el tracte terriblement injust que se’ls hi va ocasionar. Per altre banda rebutjo l’aspecte dogmàtic de la seves creences, la concepció de què el món físic, material, és una creació demoníaca, una manifestació constant del maligne. Tinc l’impressió que d’haver triomfat el punt de vista càtar, la història d’occident hagués pres altres camins insospitats: una cultura que veu el món com l’espai del mal, que aspira a desfer-se d’aquesta presó, no hagués estimulat, per exemple, la curiositat per la natura i les seves lleis (també inspirades pel dimoni) i és possible que no hagués tingut lloc cap revolució científica o que aquesta s’hagués produït més tard. Què n’opineu? M’encanten les distopies, jugar amb les infinites possibilitats que els cursos de la història poden prendre si mous una peça.

    #19481
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    Certament, Jana, la visita a l’exposició dedicada als 600 anys del monestir de Sant Jeroni de la Murtra va ser el llindar que ens va permetre viatjar a l’edat mitjana. Al mateix temps que la comunitat de frares jerònims marxaven de Sant Pere de Ribes per instal·lar-se al conegut com a Mas de la Murtra, fundant Sant Jeroni de la Vall de Betlem, rebrotava el catarisme a mans d’últims prefectes com Guillem Belibasta.
    No sabem si el protagonista voldria respondre les nostres preguntes o fugiria per la tangent. Potser confirmaria la seva contradicció i demanaria disculpes o potser s’excusaria d’alguna manera. Sempre ens quedarà el dubte. Però allà on coincidim és en observar la universalitat de la naturalesa humana. Ningú pot representar la perfecció, ni aquell que predica l’exemple espiritual, perquè la cobdícia o l’afany de poder també assetja el personatge.

    Recordem que Víctor Amela deia a la trobada que li preguntaria si es penedia d’haver fet el viatge per realitzar el consolament que el va portar a la perdició, però que sobretot li hauria agradat saber quins eren els seus plans si no s’hagués truncat el seu camí. No obstant això, també voldria esgarrapar-li uns minuts més per preguntar-li què esmorza o quin paisatge li agrada més, és a dir, tot de petits detalls que difícilment es troben als documents.

    I sobre el catarisme, no tindríeu cap pregunta per a Belibasta? No voldríeu indagar en algun aspecte de les seves creences? La novel·la us ha ajudat a entendre realment què va ser l’heretgia càtara? Ha trencat un mite? Ha confirmat el que ja pensàveu o coneixíeu?

    Seguint la línia oberta per Joaquim Molina, és esfereïdor pensar que la desconfiança envers el món sensible, que és fruit del dimoni, potser no hauria propiciat l’avenç científic. Però què en penseu? Com hauria estat el món dominat pels càtars?

    #19485
    Moderador Forum
    Moderador Forum
    Moderador

    L’anècdota a la qual feia referència la Jana en un comentari anterior era l’explicada pel mateix Amela sobre la casa d’estiueig de la seva família a Forcall. Allà hi van trobar una pedra amb dos coloms cisellats, fent-se un petó. Sembla ser un símbol emprat pels càtars. Si l’esperit diví vivia enclaustrat en una túnica de carn, el nostre cos, quan moríem aquesta essència, espurna celestial, emprenia el vol, cap al cel, com un colom blanc.

    Un altre aspecte a comentar de la novel·la seria més aviat estilístic. Heu notat un cert deix periodístic en el text?

    #19486

    Manela

    Bon dia Víctor Amela, m’agradaria saber si els càtars feien cates de vi i si les acompanyaven amb formatge.
    Gràcies

    Manela

    #19487

    Joaquim Molina

    La troballa al Forcall és realment fascinant. Les restes es mereixien una novel·la i en Victor Amela la va brodar en El càtar imperfecte.Respecte a l’estil, l’utilització del present li dona un to d’actualitat, un ritme trepidant de fets que es succeeixen, gairebé en directe. El lector queda enganxat al relat, sens dubte.

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 20)

El tema ‘Cicle dedicat a l’obra ‘El càtar imperfecte’ i als 600 anys d’història del monestir Sant Jeroni de la Murtra’ s'ha tancat per a respostes noves.

Sense Comentaris RSS 2.0 trackback