Entrevista Badabiblios a Tina Vallès

tinaAlles Banner

1. El seu autor o autora predilecte, el de tota la vida és…

Em costa dir-ne un de sol, diré el que més he rellegit: Alberto Moravia, perquè el vaig descobrir de molt jove i crec que és de qui tinc més llibres a casa.

 

2.  Quin personatge literari voldria haver creat?

Cecília Ce, d’El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda.

 

3. Participa o col·labora en algun espai de debat o tertúlia?

No. Jo els debats i les tertúlies els faig de portes endins, amb els meus.

 

4. Quin és el seu primer record de la biblioteca pública?

Can Manent, de Premià de Mar, tocant a mar i a la N-II. Una biblioteca en una masia. Les escales al primer pis, on hi havia la biblioteca, les vaig començar a pujar que les cames no m’hi arribaven encara (esglaons alts de pedra freda i irregular).

 

5. La seva experiència amb les biblioteques ha estat grata? Recorda alguna anècdota?

Més que grata. Diria que sense Can Manent, i sobretot sense Martí Rosselló, no hauria escrit, i això encara, però és que no hauria descobert les lectures que m’han fet com sóc (Moravia me’l va presentar Rosselló, i Salinger, i molts altres).

 

6. Com visualitza la biblioteca del segle XXI?

No sóc gaire visionària, però diria que haurà de començar a ser més virtual, sense que això faci que els llibres quedin en un segon terme, cosa que diria que ja passa (algunes biblioteques del segle XXI semblen ludoteques, llars d’infants, videoclubs…).

 

7. Ens dedica una frase que ens convidi a llegir i a reflexionar?

Convidar a llegir i a reflexionar? Llegir hauria d’estar prohibit, ser pecat, delicte, motiu de presó o treballs forçats. Quan llegia per primer cop L’home que mira, de Moravia, a casa, un estiu, de tant en tant aixecava el cap per veure si els pares rondaven per allà, amb la sensació que estava llegint una novel·la que si ells l’haguessin llegit me l’haurien arrencada de les mans als quinze anys. Això pot ser llegir: emoció, perill, risc, desobediència… Parem de vendre la lectura com una cosa bona, educativa, alliçonadora. Venem-la com una droga! Com una possible addicció sense tractament ni cura!

 

8. Li traslladem la pregunta que li fa la darrera escriptora que ens va acompanyar, l’Anna Moyaamb quin autor/a de tota la història t’agradaria compartir taula i cafè una tarda?

Amb en Martí Rosselló, que va morir prematurament i ara li explicaria i sobretot li preguntaria moltes coses que la meva timidesa de l’adolescència em va privar de fer-ho.

 

9. Quina pregunta vol fer-li al proper autor que ens visitarà?

De quina novel·la en canviaries el final?

 

10. És actiu/va a les xarxes socials?

Tinc un compte a Twitter i hi dic coses. I també una pàgina on de tant en tant hi escric coses. I para de comptar.


 

Si voleu llegir la següent entrevista feu click aqui