alfred-hitchcock-imageEn aquesta època d’incertesa que estem vivim el millor és dedicar l’especial d’aquest mes a la intriga i el thriller.

Malgrat tot existeixen alguns dubtes quan parlem d’aquests termes. Suspens? Intriga? Thriller? Quina diferència hi ha entre ells?

Se sol parlar dels dos primers com recursos narratius, que podrien utilitzar-se en diversos gèneres, ja sigui comèdia o drama. Mentre en el suspens l’espectador acostuma a tenir més informació que els personatges (sabem que hi ha una bomba sota la taula i ells no), la intriga es basa en un principi d’incertesa que afecta a tots per igual. Pel que fa el thriller es considera un gènere que pot utilitzar tots dos recursos.

Sigui com sigui el cert és que aquest mes ho teniu difícil per escollir, perquè a la nostra tria hi ha moltes de les pel·lícules que ens agraden més a tots. Penseu-vos-ho bé, perquè només una seguirà endavant. La més votada s’incorporarà a les altres seleccionades per la Gran Final als Oscars de Badalona.

 Aquest mes per tots els participants se sortejarà un lot de 15 pel·lícules el dia 2 d’octubre a les 13 h.

Sense més preàmbuls, voteu!

 

spellbound-672162335-largeRecuerda (1945)

 Encetem la llista amb una pel·lícula del mestre del suspens, Alfred Hitchcock. La veritat és que resulta complicat triar-ne una o dues d’entre la seva filmografia ja que està repleta de títols destacables gairebé imprescindibles i cadascú té les seves preferides. Ens quedem amb Spellbound (“Fascinat” seria la traducció literal), thriller psicològic que aborda el tema de la psicoanàlisi com a eina per esclarir un crim. Inclou una escena onírica de caire surrealista ideada pel mateix Salvador Dalí. Altres punts al seu favor són la parella protagonista, Ingrid Bergman i un cop més Gregory Peck, i la música del compositor hongarès Miklós Rózsa, una de les més conegudes del seu repertori que a més, va emportar-se l’únic Oscar que va rebre la pel·lícula.

 
 Disponibilitat a les bibliotecas de Badalona

 

 

rear_window-982923492-largeLa ventana indiscreta (1955)

 La capacitat enorme de crear atmosferes de Hitchcock va ser inigualable i aquesta pel·lícula és un dels millors exponents. Des de la primera escena, que presenta el veïnat del fotògraf convalescent interpretat pel James Stewart, el color, els detalls, el so, el moviment de la càmera, d’alguna manera el conjunt ens aconsegueix submergir immediatament (aquí tenim la famosa “màgia del cinema”) com si ens trobéssim allí enmig: un dia d’estiu calorós però plàcid i tranquil en un barri popular qualsevol. Aleshores comencem a veure-ho tot a través dels ulls de voyeur del protagonista, fins el moment que aquell indret tan harmoniós es transforma de cop i volta en un lloc sinistre, quan l’home creu ser testimoni d’un terrible crim. Les aparences enganyen? Algunes coses seran el que semblen i d’altres no, la mirada subjectiva ja ho té això. Pel·lícula encantadora i formidable, 100% Hitchcock.

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

the_night_of_the_hunter-623733707-large La noche del cazador (1955)

 Un malson infantil on l’ogre malvat és un fals predicador pertorbat (Robert Mitchum), que cerca un tresor ocult del qual només uns nens coneixen el seu parador, pel que es casa amb la seva mare vídua per aconseguir-lo. La pel·lícula desconcerta i fascina a parts iguals, i en el seu moment va ser un fracàs sonat que va recollir males crítiques, produint la fi prematura de la carrera com a director de Charles Laughton (només va dirigir aquest film). Curiosament amb el temps s’ha anat revaloritzant i ara, analitzada amb més profunditat, s’ha transformat per molts en gairebé una obra mestra. El secret es troba en visualitzar-la des de la mirada de l’infant que s’amaga dins de tots nosaltres, deixant de banda la nostra part més racional i adulta. Un conte de fades… i de monstres.  

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 sleuth-108548561-largeLa huella (1972)

 Ofereix un perillós joc d’enginy entre dos personatges enfrontats a causa de la dona/amant amb qui tenen relació: un escriptor de novel·les d’intriga d’avançada edat (Laurence Olivier) i un jove propietari de salons de bellesa (Michael Caine). Pràcticament seran els únics personatges de la pel·lícula, basada en una obra teatral (la trama transcorre en un sol escenari, la mansió del marit). Enganys, maquinacions, lluita d’egos, girs insospitats del guió, endevinalles, gelós, intriga, tot un desplegament de recursos administrats amb saviesa pel veterà Joseph L. Mankiewicz que ens manté en vil des del principi fins el final. Es dóna la curiositat que trenta cinc anys més tard es va realitzar un remake amb guió de Harold Pinter on el mateix Caine interpretava el paper de Laurence Olivier a la primera pel·lícula (i el Jude Law el seu).      

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

der_name_der_rose_le_nom_de_la_rose-561341919-largeEl nombre de la rosa (1986)

 Film inoblidable que no podia faltar en el nostre llistat, per la originalitat de la proposta i la increïble posada en escena, a càrrec de Jean-Jacques Annaud, que s’apunta aquí un dels majors encerts de la seva carrera. També sobresurt Sean Connery, com el monjo franciscà fra Guillem de Baskerville, encarregat de resoldre les morts horribles esdevingudes a una sinistre abadia benedictina del nord d’Itàlia, i un joveníssim Christian Slater (una actor prometedor que es va quedar en això), com el seu pupil Adso. Escenaris lúgubres, atmosfera opressiva, secrets inconfessos i la lluita per conservar la llum de la raó enmig de l’obscurantisme medieval són les bases del film, basat en la famosa novel·la homònima d’Umberto Eco publicada el 1980, un èxit de ventes sense comparació a la literatura italiana.

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

the_silence_of_the_lambs-767447992-largeEl silencio de los corderos (1991)

 Quan pensem en la figura del psicòpata quin és el primer que ens ve a la memòria? Segur que a molts és el Dr. Hannibal Lecter, un dels personatges més horripilants creats per a la pantalla gran, per qui Anthony Hopkins aconsegueix que sentim fàstic i fascinació a l’hora, gràcies a la seva superba interpretació. Però què seria de Lecter sense la seva antagonista, l’aspirant a agent del FBI Clarice Starling? Jodie Foster li dóna el contrapunt perfecte per crear junts una estranya química que dispara el morbo de la història. La prova és que la seva seqüela, Hannibal, tot i ser també un èxit i comptar amb la direcció de tot un Ridley Scott i la presència d’una bona actriu com Julianne Moore, no va assolir els mateixos resultats. Tant Hopkins com Foster van guanyar els Oscars a les millors interpretacions, així com el director, Jonathan Demme, el guió adaptat de la novel·la de Thomas Harris, i com no, la pel·lícula.

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

reservoir_dogs-904905830-largeReservoir dogs (1992)

 Considerada com el debut de Quentin Tarantino, ens trobem davant d’un thriller magnètic i explosiu on ja hi són presents les constants del seu cinema: un estil narratiu no lineal amb escenes llargues repletes de diàlegs memorables, violència a dojo, humor negre, bandes sonores interessants, i homenatge a les sèries B dels setanta. A més, la pel·lícula compta amb un repartiment notable, encapçalat pel Harvey Keitel, en un dels papers més destacats de la seva carrera, i Steve Buscemi, Michael Madsen i Tim Roth, entre d’altres. L’acció gira al voltant d’un atracament frustrat que no arribem a veure, encara que sí assistim a l’abans (els preparatius) i al després (la fugida). Realitzada amb escassetat de medis, s’ha convertit en tot un clàssic.   

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

pulp_fiction-210382116-largePulp fiction (1994)

 Seguim amb Tarantino i arriba el torn de Pulp fiction, una de les pel·lícules més populars de tots els temps, que a penes necessita presentació. Marcellus i Mia Wallace (Ving Rhames i Uma Thurman), Vincent Vega i Jules Winnfield (John Travolta i Samuel L. Jackson), Butch Coolidge i el Capità Koons (Bruce Willis i Christopher Walken), i altres, composen la galeria de personatges inimitables i històries truculentes que poblen un dels millors guions originals de la història del cinema (l’únic Oscar del film), inspirat en la literatura de cordill estatunidenca, comuna fins els anys 50. Esclat de talent en tots els aspectes, des del pòster de la pel·lícula del dissenyador equatorià James Verdesoto, fins a la banda sonora repleta de bons temes, és una obra rodona i una candidata ferma a guanyar l’Oscar de Badalona.  

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

the_usual_suspects-480334080-largeSospechosos habituales (1995)

 Thriller absorbent que ha esdevingut amb els anys pel·lícula de culte, degut a la magnífica història d’intriga que presenta, ben conduïda per Bryan Singer (un director que es faria famós més tard  per les seves pel·lícules de mutants). És d’ajuda inestimable també l’elenc d’actors que hi participen: Kevin Spacey (Oscar Actor secundari), Gabriel Byrne, Chazz Palminteri, Benicio del Toro… Cadascun aporta el seu granet a la narració i dota de vida un guió excel·lent (que va merèixer així mateix l’Oscar), fins arribar a un d’aquells finals sorprenents i captivants que no s’obliden fàcilment. “El millor truc que el diable va inventar va ser convèncer al món que no existia”, com diu un personatge a l’acabar el film, és un bon resum d’aquesta petita obra mestra.

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

seven_se7en-734875211-largeSeven (1995)

 Una altra pel·lícula que deixa petjada. Un reguitzell horrible d’assassinats amb relació als set pecats capitals identificats pel cristianisme (luxúria, gola, avarícia, mandra, ira, enveja i supèrbia) obliguen el tinent Somerset (Morgan Freeman) i el detectiu David Mills (Brad Pitt) a emprendre una investigació les conseqüències de la qual els marcaran com difícilment haguessin pogut sospitar mai. Amb El silencio de los corderos, actualitza les bases del psycothriller  establertes per Psicosis (sí, aviat la podreu votar, però no aquest mes!), i és imitada des de la seva aparició per desenes i desenes de pel·lícules fins a l’excés. Tanmateix l’atmosfera bruta i malsana del film és única, fruit del disseny de producció d’Arthur Max i del treball del director de fotografia d’origen iranià Darius Khondji. Una experiència per estomacs forts en definitiva, amb la qual David Fincher redreça la seva carrera després de la decebedora Alien 3.

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

tesis-722806709-largeTesis (1996)

 Primer llargmetratge de l’interessant cineasta d’origen xilè Alejandro Aménabar (Abre los ojos, Los otros), una crítica a l’afany de morbo de la societat en general, sempre disposada a rebre un pèl més de lletjor i sordidesa, amb la deguda hipocresia, això sí. La història gira al voltant de les snuff movies, pel·lícules on es graven tortures i assassinats reals. Ángela (Ana Torrent), estudiant d’imatge que està preparant un treball, es veurà involucrada en un assumpte molt tèrbol que fins i tot posarà la seva pròpia vida en perill. La pel·lícula va arrasar en els Goya d’aquell any al fer-se amb set premis, inclòs el de Millor Pel·lícula, i en general podem afirmar que es tracta d’una de les deu millors pel·lícules espanyoles dels darrers cinquanta anys.    

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

fight_club-320750671-largeEl club de la lucha (1999)

 David Fincher i Brad Pitt per segona vegada junts aquest mes, amb un altre film intrigant i trastornat que s’ha fet amb el temps amb tota una legió de fans. Basada en la novel·la homònima de Chuck Palahniuk, narra la història d’un oficinista avorrit de tot (Edward Norton) que coneix a un avió Tyler Durden (Pitt), amb qui fa amistat i funda un club secret d’autoajuda que utilitza la violència de les baralles com a teràpia. La pel·lícula no té una lectura fàcil i transmet  un missatge subversiu que va dividir la crítica. Amb tot, un ampli sector del públic la va fer seva i avui dia és ja una obra de culte consolidada. Potser és una d’aquelles pel·lícules que s’estima o que s’odia, sense terme mig, però creiem que té prou rellevància per figurar en la nostra llista.  

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

memento-230609861-largeMemento (2000)

 Un thriller insòlit i complex que parteix d’una premissa certament estrambòtica: un home mancat de memòria recent investiga la mort de la seva dona, l’assassinat de la qual és l’últim record que ha conservat. Cada dia i cada minut que passa tot és completament nou per a ell, però la seva perseverança el fa seguir endavant contra tota lògica. El director d’Origen i Interstellar ens brinda una obra dotada d’una estructura argumental força original que resulta entretinguda i suggestiva, tot i que cal estar bastant atent durant tot el metratge per no perdre el fil. És degut a que la pel·lícula comença pel final i les escenes se succeeixen a l’inrevés fins arribar al principi, en una mena de guió invertit pel qual ens hem de deixar portar de manera relaxada. Un repte que val la pena. 

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

el_secreto_de_sus_ojos-862971973-largeEl secreto de sus ojos (2009)

 Considerada per molts com la millor pel·lícula argentina, hi intervenen els pesos pesats del cinema d’aquest país des d’inicis de segle XXI, principalment el director Juan José Campanella (El hijo de la novia, Luna de avellaneda) i l’actor Ricardo Darín (Nueve reinas, Truman), que encara que no sempre l’encerten, quan ho aconsegueixen, ens deixen a tots astorats, com en el cas d’aquesta pel·lícula. Tanmateix, no només són ells qui enlairen El secreto de sus ojos: tot funciona a les mil meravelles, des del repartiment en general, fora de sèrie, fins a la història, absorbent i emotiva, que compta amb un final esglaiador. Es va endur l’Oscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa, entre molts altres premis i nominacions a nivell internacional.         

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

shutter_island-215721197-largeShutter island (2010)

 Una nova adaptació al cinema d’una novel·la de Dennis Lehane, l’autor de Mystic river, aquesta vegada amb direcció a càrrec del gran Martin Scorsese. La pel·lícula presenta una intriga inquietant en la que res és el que sembla i en la que tot sembla girar-se en contra del protagonista (Leonardo DiCaprio, un actor que s’ha crescut en els darrers anys), un agent judicial que investiga la desaparició d’una interna en una institució psiquiàtrica i penitenciària ubicada en una illa incomunicada i inhòspita. La pel·lícula aconsegueix una atmosfera opressiva i per moments onírica que transmet tota la tensió necessària per mantenir l’atenció de l’espectador durant tot el metratge, fins arribar a un clímax final brillant i en última instància, certament demolidor.      

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

Ep! No us oblideu!! Si encara no ho heu fet: Voteu!

En edicions anteriors dels Oscars de Badalona: