Lon_Chaney_Phantom_of_The_Opera_CroppedEls Oscars de Badalona continuen endavant, i si el mes d’octubre s’apoderava de nosaltres la intriga i el suspens, aquest novembre, seguint amb el reflex dels esdeveniments, passem directament al terror.

Què té aquest gènere que ens enganxa tant? Potser que ens connecta amb les nostres emocions més primàries? És per la seva gran capacitat de consolar-nos de la gris rutina? Sigui com sigui  el terror compta amb multitut de fans, normalment “captats” a l’adolescència, que s’han mantingut fidels sempre, tot i no ser fàcil en més ocasions que no pas voldríem. Cal reconèixer que l’originalitat i la qualitat han lluït sovint per la seva absència.

No és el cas de les pel·lícules que hem seleccionat, que han estat pioneres, o han destacat entre moltes altres dins els temes que tractaven. Com sempre potser trobareu greus mancances, perquè aquest és un gènere on a cadascú li ha marcat la seva pel·lícula, però podeu votar-ne la que vulgueu, com sempre.

Així doncs us deixem en companyia de fantasmes i posseïts, monstres i cases encantades, psicòpates, zombis, exorcistes, i tota classe d’éssers que no voldríeu trobar-vos tornant a casa en una nit boirosa. Feliç vigília de Tots els Sants!    

 

 

frankenstein-252859133-largeEl doctor Frankenstein (1931)

 Els anys 30 es consideren l’època daurada del cinema de terror gràcies als estudis Universal, que van produir diverses monster movies, inspirades en grans obres de la narrativa gòtica, que van esdevenir clàssics indispensables del gènere. Dracula (1931), La mòmia (1932) o El hombre invisible (1933), aquesta última dirigida pel James Whale, en són alguns exemples. El propi Whale havia dirigit dos anys enrere El doctor Frankenstein, basada en la novel·la de Mary Shelley, una de les pel·lícules més característiques d’aquesta època. Encarna al monstre l’inigualable Boris Karloff, un dels actors claus del terror en aquests anys (juntament amb els dos Lon Chaney, pare i fill (Jr.), o Bela Lugosi), que també protagonitzaria l’excel·lent seqüela, La novia de Frankenstein (1935), amb Elsa Lanchester lluint el seu cèlebre pentinat futurista.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

freaks-563701504-largeLa parada de los monstruos (1932)

 Signada pel gran Tod Browning (Garras humanas, Dracula, Muñecos infernales), Freaks significaria el seu declivi com a director, degut al rebuig generalitzat que la pel·lícula va generar a la societat de l’època, incapaç d’acceptar que els protagonistes fossin “fenòmens de circ” reals. Tanmateix el temps l’ha posada al lloc que li correspon, fins a convertir-la en un clàssic de culte imprescindible. Es deu segurament a que la història és subversiva i terrorífica, però no per l’aspecte físic dels personatges que apareixen, sinó pel seu transfons, que posa de manifest el fet que la veritable lletjor de les persones no es troba a l’exterior sinó al seu interior. Freaks és una pel·lícula fascinant i única que trenca motlles, pel que la seva presència a la nostra llista resulta obligada.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

psycho-494248952-largePsicosis (1960)

 Referència indispensable del cinema en general i del gènere del suspens i la intriga en particular, Hitchcock fa a Psicosis un pas més enllà i s’endinsa en el terreny del terror pur i dur. L’opressiva fotografia en blanc i negre, que recrea una atmosfera sòrdida i amenaçadora, el treball de càmera i la composició d’escenes (escena de la dutxa), amb primers plans i moviments inquiets i torbadors, la música esglaiadora i inoblidable de Bernard Herrmann, el retrat de l’assassí, perillós i patètic, turmentat per gravíssims trastorns psicològics, són tots ells elements que desassosseguen i que combinats produeixen un mal cos notable a l’espectador. El film a més, com a precursor del tema dels assassins el sèrie, obre nous camins pel cinema de terror, fins aleshores dominat per éssers sobrenaturals i monstres. És també la base de diverses seqüeles (una dirigida pel mateix Anthony Perkins), un remake, i fins i tot una sèrie de televisió, tot, això sí, a anys llum de l’original.         

 
Disponibilitat a les bilioteques de Badalona

 

 

Lanight_of_the_living_dead-198516797-large noche de los muertos vivientes (1968)

 Un dels grans mites del cinema de terror, que va obrir un subgènere, el dels zombis, plenament vigent cinquanta anys després (com demostra l’èxit de sèries com The walking dead). Tot es deu a George A. Romero (1940-2017), que en la seva òpera prima té l’acudit de transformar la figura del mort vivent, poc tractada fins aleshores, de simple posseït per la màgia vudú a antropòfag apocalíptic que només pot ser neutralitzat matxucant-li el cervell. En realitat la idea duia implícita una crítica a la societat: el racisme, la deshumanització del ramat, i sobretot l’egoisme i la manca de solidaritat entre les persones (que acostuma a ser la veritable causa de la seva derrota definitiva). Romero va anar de més a menys amb fins a sis pel·lícules sobre zombis, però es considerarà sempre com un mestre venerable entre els afeccionats al gènere de terror.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

the_exorcist-962545787-largeEl exorcista (1973)

 Basada en la novel·la de William Peter Blatty, El exorcista és potser la millor pel·lícula sobre possessions diabòliques o almenys, la més reconeguda pel públic i la crítica en general. No hi ha dubte que marca un abans i un després en el cinema de terror, i que s’ha imitat fins a la sacietat. A més, no ha perdut força amb els anys, ja que el paper que interpreta Linda Blair provoca calfreds encara avui dia, degut a certes escenes de cruesa inusitada que sobten i deixen bocabadat. El cinema estava canviant i els límits entre el que es podia mostrar i el que no en una pel·lícula també. El exorcista explora aquests límits però dins d’una història interessant, una atmosfera aconseguida i uns personatges sòlids. Menció apart mereix l’aportació musical de Mike Oldfield. El film compta amb dues seqüeles (la tercera millor que la segona), versió amb nou muntatge del director, i altres films relacionats.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

the_texas_chainsaw_massacre-849377622-largeLa matanza de Texas (1974)

 Un altre títol seminal del terror, a qui molts atribueixen l’origen del popular subgènere slasher, referit a les pel·lícules de psicòpates que assassinen les seves víctimes (generalment estudiants) de forma brutal. Amb Leatherface (Cara de Cuir), l’escorxador de la serra mecànica, arrenca tota una estirp de monstres que van omplir les pantalles d’hemoglobina durant els 80: Michael Myers (La noche de Halloween), Jason Voorhees (Viernes 13) i Freddy Krueger, els més importants. La seva influència ha arribat fins els nostres dies, amb remakes, preqüeles, versions 3D, etc. (aquest 2017 ha aparegut Leatherface, que transcorre durant els seus anys d’adolescència). Malgrat tot, la cruesa i el sadisme de la pel·lícula original dirigida per Tobe Hooper no s’ha superat i segueix impactant avui dia. Amb una factura casolana, gairebé semidocumental, es percep sobretot com un malson, d’aquí potser la fascinació que continua emanant.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

the_shining-453129380-largeEl resplandor (1980)

 La pel·lícula més esfereïdora pel que fa el tema de les cases encantades, i això que se n’han fet força i força interessants, des de Suspense (1961) a Expediente Warren: The conjuring (2013) o fins i tot Insidious (2010). Es basa en una de les tres millors novel·les d’Stephen King (les altres dues, It i Misery també tenen potents adaptacions cinematogràfiques), la dirigeix Stanley Kubrick i la protagonitza Jack Nicholson. Són noms molt importants i el resultat està d’acord amb el seu nivell. El record de la pel·lícula perdura en molts afeccionats anys després d’haver-la vist, fins el punt de posar els pèls de punta, tot i el doblatge ridícul a que va ser sotmesa (la veu de Verònica Forqué doblant Shelley Duvall és un altre record “inesborrable”).  

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

the_evil_dead-910386725-largePosesión infernal (1982)

 El film més bandarra del paquet. L’escorxador de posseïts més estimat, l’Ash Williams (entranyable Bruce Campbell), no dóna el seu braç a tòrcer, i el que va començar com una pel·li de terror de baix pressupost a inicis dels 80 ha esdevingut una trepidant sèrie d’èxit a l’actualitat (Ash vs. Devil), creada pel mateix Sam Raimi (amb suport del seu germà Ivan). Pel camí dues seqüeles, Terroríficamente muertos (1987) i El ejército de las tinieblas (1992), on el terror va anar deixant pas a l’humor, en una simbiosi que poques vegades ha donat tants bon resultats com aquí. Posesión infernal per això d’humor en té poc, per no dir gens: és una pel·lícula que posa els pèls de punta i que va marcar a tota una generació. Mai un simple llapis havia estat tan subversiu, però no en el sentit literari sinó més aviat en el literal.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

a_nightmare_on_elm_street-790429633-largePesadilla en Elm Street (1984)

 El protagonista és Freddy Krueger, potser el més popular dels carnissers del cel·luloide, que ha interpretat el bonàs d’en Robert Englund en almenys vuit pel·lícules i una sèrie de TV. El va crear Wes Craven, un gran expert del terror, director entre altres de Las colinas tienen ojos, La serpiente y el arco iris, i la saga d’Scream, autèntica hereva durant els 90 del terror slasher. Pesadilla en Elm Street, senzilla però original en el seu moment, va salvar de la fallida la productora New Line Cinema al recaptar 26 milions de dòlars (només en va costar 2), i va significar el debut cinematogràfic del Johnny Deep. El tema sembla ser que està inspirat pel síndrome de la mort sobtada inexplicada, una patologia que afecta de forma especial joves adults del sud-est asiàtic.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

bram_stoker_s_dracula-420186556-largeDracula de Bram Stoker (1992)

 El comte Dràcula no podria faltar en la nostra tria i ens hem decidit per la versió del Francis Ford Coppola, en homenatge al 25è aniversari de la pel·lícula, que el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ha celebrat recentment. Molts actors han fet seu el personatge, des del Max Schreck fins el Klaus Kinski, passant pel Frank Langella, el Bela Lugosi i el gran Christopher Lee, però la composició que fa el Gary Oldman no té res que envejar a cap d’ells, i destaca per l’elegància, el misteri i el poder de seducció amb què aconsegueix dotar el personatge. A nivell visual, el film desprèn una gran bellesa: vestuari, ambientació, fotografia, efectes visuals. Hi ha qui no està d’acord amb la interpretació que Coppola fa de la novel·la de Bram Stoker, però el consens en considerar-la una de les millors versions que mai s’han realitzat és general.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

funny_games-117771531-largeFunny games (1997)

 Demolidor thriller on el realitzador austríac Michael Haneke (La pianista, Caché, Amor) no deixa la menor escletxa per a l’esperança. És tal el sadisme i la brutalitat latent que es desprèn de la pel·lícula, que ens hem decidit a incloure-la en la selecció de terror i no en la de thriller. Els personatges deshumanitzats que cometen els crims són capaços d’amargar-li el dia a qualsevol, tot i que el film gairebé està exempt de violència explícita. A més a més es desenvolupa en un entorn bucòlic i “segur”, la qual cosa no fa sinó augmentar el desconcert de l’espectador. Tot i que la pugueu conèixer pel remake nord-americà (curiosament dirigit pel mateix Hanecke) no debeu perdre-us l’original, això sí, sempre i quan aneu sobrats d’estomac i us repetiu de tant en quant que només és una pel·lícula.        

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

ringu_the_ring-816319242-largeThe ring (1998)

 El cinema japonès posseïa des del 60 una tradició terrorífica impressionant (Onibaba, El más allá), però no va ser fins a finals dels 90 que va donar-se a conèixer al gran públic, amb una nova generació de cineastes que actualitzaren amb respecte les bases (les velles històries de fantasmes i malediccions, sobretot). Un dels principals representants de l’anomenat J-Horror modern és Hideo Nakata, que apart de dirigir aquesta pel·lícula és també l’autor de la seqüela japonesa, The Ring 2, i de la segona part de la versió nord-americana, The Ring 2(La señal 2), a més d’altres títols altament recomanables, com per exemple Dark water. The Ring (El círculo) presenta un argument estrany i enigmàtic on les imatges suggereixen més que no pas mostren, aconseguint així mateix fer augmentar la tensió sense parar. Es tracta de terror psicològic molt efectiu que retorna el cinema de terror japonès al lloc que li pertoca per qualitat i tradició.         

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

los_otros_the_others-136826904-largeLos otros (2001)

 Si a l’octubre trobàvem Tesis entre els millors thrillers aquest mes la pel·lícula d’Alejandro Amenábar que figura entre les seleccionades és Los otros, una història de fantasmes cuidada en tots els detalls, amb un bon repartiment encapçalat per Nicole Kidman, i una trama on el terror va deixant pas al suspens fins arribar a un final francament original, que és el gran fort del film. Tanmateix la pel·lícula va tenir la mala fortuna que molt poc temps abans s’havia estrenat El sexto sentido, del director hindú M. Night Shyamalan, una altra brillant cinta de característiques similars, que fins i tot acabava de la mateixa manera, pel que la sorpresa o novetat del film d’Amenábar va quedar força minvada. Tot i així, Los otros es troba entre les deu millors pel·lícules del cinema espanyol dels darrers trenta anys.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

saw-696880101-largeSaw (2004)

 L’última de les grans sagues d’assassins en sèrie, dominadora absoluta del gènere durant el present segle, que encara resta viva a l’actualitat gràcies a Saw VIII, estrenada a finals de novembre. El motiu de tal longevitat en un temps on sembla que ho hem vist tot sobre aquest tema, exprimit fins a la saturació, potser es troba en què per una vegada s’ha cuidat una mica la qualitat de les seqüeles, que s’han dotat de certa continuïtat seguint un mínim fil argumental (el maquiavèl·lic Jigsaw, psicòpata protagonista, continua aterrint el personal gràcies a un pla mestre, tot i ser mort fa anys). De qualsevol manera, el film de Wan constitueix una alenada sòrdida i claustrofòbica que el gènere necessitava amb urgència. El guió és original, té suspens i la posada en escena és més que efectiva. Tot plegat ens permet ficar-nos a la pell de les víctimes i gaudir d’una bona estona de terror amb cada nova entrega.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

rec-273731015-large[·Rec] (2007)

 Premiada al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, ha estat la gran franquícia del terror a l’Estat Espanyol des de fa anys. Els responsables són especialistes en la matèria: Jaume Balagueró ja comptava amb títols com Los sin nombre, Darkness o Frágiles, mentre Paco Plaza havia dirigit El segundo nombre. Amb tot, és amb la unió de les seves forces que aconsegueixen el millor resultat. [·REC] és una pel·lícula excel·lent, gravada “càmera en mà” que transcorre de manera trepidant en un entorn proper. La naturalesa de l’amenaça, una barreja de posseïts i zombis, és aterridora, en especial l’anomenada Niña Medeiros. Compta fins a la data amb tres seqüeles, la primera, [·REC]² encara codirigida pels dos autors, mentre que les dues següents [·REC]³. Génesis i [·REC] 4: Apocalipsis estan realitzades per separat (Plaza la tercera i Balagueró la quarta), potser un motiu més de la debilitat que pateixen. A més a més també hi ha la versió ianqui, Cuarentena, amb una seqüela pròpia. Tant Plaza com Balagueró segueixen a la bretxa en l’actualitat, el primer amb Verónica i el segon amb Musa.    

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 
Ep! No us oblideu!! Si encara no ho heu fet: Voteu!

En edicions anteriors dels Oscars de Badalona: