FRED_ASTAIREUn any tan mogut com aquest no podem acomiadar-lo de cap altra manera que amb un monogràfic sobre el musical.

L’alegria de la música i el ball, la simpatia i l’habilitat dels intèrprets, el món de llums rutilants i color que tan sovint han caracteritzat el gènere, l’espectacle en suma, és el seu tret d’identitat principal. Gràcies a ell, ha pogut complir en èpoques de crisi una útil funció social per milers de persones que necessitaven evadir-se, ni que fos per una estona, de la dura realitat.

D’altra banda, aquesta mateixa espectacularitat potser ha estat causant en part del seu declivi actual, degut als costos de producció elevats. Amb tot, el musical segueix viu, com demostra l’èxit recent de La La Land, i esperem que ho continuï estant per molts anys.

Quinze pel·lícules, quinze opcions. Quina pel·lícula guanyarà? Com sempre, serà la que decidiu vosaltres amb el vostre vot

That’s entertainment!

 

 

 

top_hat-765349879-largeSombrero de copa (1935)

 Com millor que començar la nostra llista que amb una de les millors parelles de ballarins de tots els temps? Fred Astaire i Ginger Rodgers van rodar junts fins a deu pel·lícules, gairebé totes durant els anys trenta, una època de greu crisi econòmica als Estats Units. La seva elegància i glamur van ser un petit bàlsam per moltes persones deleroses d’escapar dels seus problemes. Barrets de copa i rutilants vestits, històries senzilles i romàntiques, i una enorme dosi de talent, Fred i Ginger van assumir el repte: veure’ls lliscar per la pista de ball com si no toquessin el terra, perfectament sincronitzats amb la música d’Irving Berlin i Max Steiner, és una delícia que ha quedat per a la posteritat.

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

the_wizard_of_oz-385351250-largeEl mago de Oz (1939)

 Clàssic del cinema musical dirigit pel Victor Fleming (Capítanes intrépidos, Lo que el viento se llevó), que desborda de color i fantasia pels quatre costats. Judy Garland està sublim, acompanyada de l’inoblidable gos Toto, quan interpreta la mítica Somewhere over the rainbow (Oscar a la Millor cançó original), i al llarg de tota l’aventura que viu al país d’Oz, rodejada per un munt de personatges fabulosos, com l’home de llauna, el lleó covard o l’espantaocells. Un film inapreciable i emocionant, basat en la popular història de l’escriptor nord-americà  L. Frank Baum, que ha quedat gravada com a record valuós en la memòria de diverses generacions, en especial de qui va tenir la sort de poder-la gaudir de nen.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

an_american_in_paris-195801489-largeUn americano en París (1951)

 Oscaritzat musical (Millor Pel·lícula i cinc estatuetes més) dirigit per Vincente Minnelli, un director amb bona mà dins d’aquest gènere (Melodías de Broadway 1955, Brigadoon) i també fora (Cautivos del mal, El loco del pelo rojo). La pel·lícula és un gran espectacle, una explosió de color imaginativa i optimista, que compta amb grans bases al seu favor: Gene Kelly, transmetent les ganes de viure i l’energia que el caracteritzaven, la música del magistral compositor i pianista nord-americà George Gershwin, uns mitjans que permetien un desplegament visual (escenaris, vestuari, etc.) superior, uns números musicals fora de sèrie… És pot demanar poc més a un film musical. Per tant, Un Americano en París es fa per drets propis amb un espai dins de la nostra selectiva llista.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

singin_in_the_rain-772292013-largeCantando bajo la lluvia (1952)

 El “no-va-més” del gènere musical i una de les pel·lícules que ha captat la Màgia (amb majúscula!) del cinema amb més intensitat. Per això, Cantando bajo la lluvia no es pot analitzar únicament des dels aspectes tècnics o interpretatius, en tots els quals està en el nivell d’excel·lència. Hauríem de transcendir aquesta frontera i entrar a considerar-la en el terreny de les emocions i els sentiments, en el del sentit primigeni del cinema com a art, i potser per voler descriure l’”essència”, acabaríem per trair l’esperit de la pel·lícula. Així doncs, ens limitarem a donar gràcies per aquest regal a Stanley Donen, a Gene Kelly, a Debbie Reynolds i a Donald O’Connor, als guionistes, als músics, als fotògrafs, i a tothom que hi va participar, allà on siguin, talment com quan es rep un Oscar. No en va Cantando bajo la lluvia mereix com poques l’Oscar de Badalona.       

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

west_side_story-543409547-largeWest Side Story (1961)

 Esplèndida pel·lícula que trasllada el drama romàntic de Romeu i Julieta als carrers de Nova York, en concret al West Side, on s’enfronten dues bandes, els Sharks (de Puerto Rico) i els Jets (d’ascendent europeu), entre espectaculars coreografies musicals. Jerome Robbins (la part musical) i Robert Wise (la part dramàtica), dirigeixen aquesta producció basada en un musical de Broadway, amb música de Leonard Bernstein. La pel·lícula s’emporta res més i res menys que deu Oscars (Millor pel·lícula i director, inclosos). Natalie Wood com a Maria i Richard Beymer com a Tony són els amants furtius, i Georges Chakiris, Rita Moreno i Russ Tamblyn els fantàstics secundaris. Maria, Tonight, Cool, America… quantitat de temes musicals profundament inspirats que han quedat a la memòria de tothom. Un deu.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

my_fair_lady-615087658-largeMy Fair Lady (Mi bella dama) (1964)

 Una altra triomfadora dels Oscars (8 estatuetes), realitzada en un temps en què les pel·lícules musicals eren més apreciades que en l’actualitat, com demostra l’última gala d’aquests importants premis. My fair lady tracta el mite de Pigmalió i es basa en l’obra teatral de l’escriptor irlandès G.B. Shaw. S’encarrega de dur-lo a la pantalla George Cukor, precisament un dels guardonats aquell any, potser també en reconeixement a la seva carrera, més que notable (Historias de Filadelfia, Luz que agoniza, Ha nacido una estrella). Rex Harrison i Audrey Hepburn són la parella protagonista d’aquesta comèdia romàntica en la qual el llenguatge té una rellevància especial, pel que resulta perjudicada pel doblatge de l’època (a més amb la mania enutjosa de doblar les cançons).

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

mary_poppins-798780385-largeMary Poppins (1964)

 Famosíssim musical infantil de fantasia basat en la primera novel·la del cèlebre personatge creat allà pels anys trenta del passat segle per l’autora P.L. Travers. Està produïda pel Walt Disney, i va ser reconeguda durant la seva vida com la seva obra més destacada, per ser l’única en obtenir la nominació a l’Oscar a la Millor pel·lícula. No el va aconseguir (se’l va endur un altre musical, My fair lady), però tampoc se’n va anar amb les mans buides: 5 oscars, inclòs el de Julie Andrews, que començava a fer en aquella època les seves primeres passes al cinema. A banda d’aquestes dades, destaquem la popularitat enorme del film en diverses generacions de nens: qui no es recorda intentant pronunciar l’enrevessat supercalifragilisticoespialidoso? I què em dieu de la imatge de Mary Poppins volant amb el seu paraigües?  

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

cabaret-259655132-largeCabaret (1972)

 Bob Fosse va ser un ballarí i coreògraf de Chicago que va destacar també en el món del cinema com a director. La seva filmografia és força escassa però de notable significació, sobretot en l’àmbit del musical, on va deixar dues obres cabdals: All that jazz (Empieza el espectáculo), una pel·lícula de caràcter autobiogràfic que podria haver figurat en la nostra llista d’aquest mes, i Cabaret. Aquesta última va obtenir vuit estatuetes d’Oscar, fins i tot el mateix Fosse es va fer amb la de Millor director, per sobre de Francis Ford Coppola (que competia amb El Padrino!) Fosse va ser un renovador del gènere musical i un innovador com a cineasta en general. Pel que fa a Cabaret ho apreciem en el muntatge i el treball de càmera, que trenca amb el pla seqüència típic fins aleshores, i aposta pels plans curts, que acosten d’una manera diferent l’escena a l’espectador. La trama es bassa en una novel·la de Christopher Isherwood, Goodbye to Berlin, que descriu l’auge del nazisme a l’animat Berlin dels anys 30.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

the_rocky_horror_picture_show-848107460-largeThe Rocky Horror Picture Show (1975)

 Extravagant pel·lícula de culte, que enalteix la disbauxa i la irreverència com a teràpia, pel que pot ser que no sigui plat del gust de tothom. Ara bé, si caieu a la seva xarxa, compte! Us convertireu en horrorites, i no podreu evitar veure la pel·lícula en repetides ocasions i saltar cada vegada al mig de la platea a representar els seus números musicals, quedeu avisats! És el que passa quan tens davant a un doctor Frankenstein transvestit amb la cara del Tim Curry, que et sedueix i et corromp deliciosament. Només cal que li pregunteu a la Susan Sarandon, incauta damisel·la que al mig de la tempesta cercarà refugi en el seu castell. En resum, si no tens ganes de prendre’t massa seriosament a tu mateix i sí en canvi de passar una estona divertida no ho dubtis: aquesta és la teva pel·lícula!        

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

grease-200843004-largeGrease (1978)

 Com oblidar-se de Grease en una selecció de les millors pel·lícules musicals? Impossible, amics i amigues, totalment impossible. Seria imperdonable deixar-se el Frankie Balli cantant a l‘inici i al final del film el tema del Barry Gibb que dóna títol a la pel·lícula, Els T-Birds desenfrenats ballant sobre el Grease Lighting (Ford de Luxe mític), el malaguanyat Jeff Conaway, la Stockard Channing, el Lorenzo Lamas, els amors adolescents de l’institut, You’re the One That I Want, els tupés i les pintes, el John Travolta i l’Olivia Newton-John, encantadors i pletòrics, les festes estudiantils… En fi, multitud de records vitals, d’una època entranyable, que tenim gràcies a aquesta comèdia desacomplexada i divertida, que ha posat part de la banda sonora a les vides de molts i moltes de nosaltres. És per tot això que la tenim a la llista de les millors. Ens ho mereixem.   

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

the_blues_brothers-931871282-largeGranujas a todo ritmo (1980)

 John Landis presenta la història del Jake (John Belushi) i de l’Elwood (Dan Aycroyd), els Blues Brothers, dos germans estrafolaris que duen posat sempre vestits, barrets i ulleres negres. Tenen una missió i és evitar el tancament per problemes econòmics de l’orfenat Santa Elena, on es van criar. Aquest lloable propòsit els portarà a veure’s immersos en les situacions més absurdes i caòtiques, on faran aparicions estel·lars Aretha Franklin, James Brown, Ray Charles, John Lee Hooker o Cab Calloway. Només per la presència d’aquestes figures llegendàries de la música negra, la pel·lícula seria indispensable, però és que a més els hi dóna suport a la banda sonora la Blues Brother Band, orquestra de soul sensacional encara avui en actiu. El resultat, una animalada meravellosa aprofitable del tot.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

the_wall-803804838-largeEl muro (Pink Floyd: El muro) (1982)

 Resulta difícil desvincular la pel·lícula de l’obra musical en què es basa, The wall, la mítica òpera rock de Pink Floyd. Alan Parker, un director interessant amb afinitat per la música (Fama, Los Commitments, Evita), utilitza com a fil narratiu conductor les pròpies cançons del disc, que expliquen la història d’una estrella del rock pertorbada per traumes infantils. El to fantàstic i surrealista del film està molt en consonància amb l’esperit de l’àlbum, influenciat per l’ús de les drogues. Imatges impregnades de paranoia i denúncia a parts iguals, que inclouen en algunes escenes animacions imaginatives amb molt impacte visual. En definitiva, una obra conceptual de gran originalitat, que dóna un tomb al gènere tal i com s’havia entès fins aleshores.   

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

the_nightmare_before_christmas-136057718-largePesadilla antes de Navidad (1993)

 Musical fantàstic d’animació amb el segell propi de Tim Burton (Bitelchús, Eduardo Manostijeras i moltes altres), que és l’autor del conte en què està basat i també el va produir. En aquesta ocasió la pel·lícula recrea la particular estètica gòtica i els personatges foscos i peripatètics característics del cineasta, amb la tècnica d’animació stop motion, consistent en aparentar el moviment d’objectes i figures estàtiques per mitjà d’una sèrie d’imatges fixes successives. Burton l’havia experimentada anteriorment al curtmetratge Vincent amb molt bons resultats, i més tard la faria servir també en films com La novia cadáver o Frankenweenie. Pesadilla antes de Navidad compta al seu favor també amb la música del Danny Elfman, prolífic compositor habitual col·laborador de Burton. La història de Jack Skellington, el senyor de Halloween que descobreix el Nadal, és ja tot un clàssic que tot bon cinèfil coneix.    

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

moulin_rouge-492344022-largeMoulin Rouge (2001)

 Moulin Rouge apareix com una alenada d’aire fresc en el gènere musical, no tant a nivell argumental sinó més aviat a nivell artístic o conceptual. És una explosió, un excés, un desplegament d’imatges sorprenent al ritme d’una selecció de grans cançons pop (a vegades versionejades pels propis actors), que s’imbueix de l’ambient acolorit i estimulant que devia caracteritzar el París bohemi d’inicis del segle XX on transcorre l’acció. El film té detractors, però també gaudeix del favor d’un ampli segment del públic, per qui és apreciada i recordada. El cert és que resulta difícil evocar una Nicole Kidman i un Ewan McGregor tan pletòrics com es mostren en aquesta pel·lícula. En el fons, no és més que una gran història d’amor, romàntica a més no poder. Potser a algú se li pugui travessar, però no pot deixar de reconèixer-se els seus mèrits.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

 

la_la_land-262021831-largeLa Ciudad de las estrellas (La La Land)(2016)

 Arribem al final de la nostra llista esperançats per La La Land, èxit recent del musical que s’ha emportat fins a sis estatuetes a l’última gala dels Oscars (Millor Director, Actriu, Fotografia, Banda Sonora, Cançó i Disseny de Producció), entre altres molts reconeixements. El director de Whiplash s’encarrega de dirigir Ryan Gosling i Emma Stone com a parella protagonista d’aquest drama romàntic ambientat a Hollywood i en el món del jazz. Ella vol ser actriu, ell un músic reconegut, però acomplir els seus somnis a la ciutat de les estrelles no resultarà gens fàcil, i quan per fi s’acompleixin, no serà exactament com s’havien imaginat. Una gran producció que intenta recuperar l’esplendor dels grans musicals i manté viu l’esperit del gènere en ple segle XXI.

 
Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 

 

Ep! No us oblideu!! Si encara no ho heu fet: Voteu!

Entregues anteriors dels Oscars de Badalona:

 

Deixa un comentari

El teu eMail no serà publicat. Els camps necessaris estan marcats amb un *

*