giphyEstem molt deprimits perquè s’han acabat les vacances i per això l’especial de setembre el dediquem al drama, que no és per menys.

Com podreu imaginar la selecció d’aquest mes ha estat complexa, molt complexa, perquè és el gènere més ampli amb diferència. Multitud de pel·lícules meravelloses de totes les èpoques competien per fer-se un espai en la nostra tria de nominades. Finalment, després d’esforços ardus, ho hem aconseguit: tenim 15 seleccionades.

Malgrat tot, si la nostra tria et deixa com aquí a dalt al Robert, no problem! Escull una altre que t’agradi més quan votis.

La pel·lícula que guanyi s’unirà a les seleccionades en mesos anteriors i aquelles altres que triem d’aquí fins a la Gran Final,  que se celebrarà l’any vinent, i competirà per l’Oscar de Badalona. Tu pots ajudar-nos a descobrir la pel·lícula favorita de Badalona, i participar en el sorteig d’un lot de 15 pel·lícules que realitzarem a Can Casacuberta el dia 2 d’octubre.

Aquestes són les nominades pel Badabiblios:

 

citizen_kane-162628605-largeCiudadano Kane (1941) 

Des de la primera escena advertim que ens trobem davant d’una pel·lícula diferent, que a nivell tècnic està molt per sobre del cinema de la seva època: efectes òptics sorprenents, importància de la perspectiva i la profunditat del pla, jocs de llums i ombres originals, moviments de càmera innovadors, valuosa utilització del so… Un prodigi amb el qual el jove Orson Welles mostra la seva carta de presentació com a talentós director. Però la cosa no s’acaba aquí, perquè a mesura que avança la trama trobem una estructura narrativa original i inèdita que es recolza en un guió brillant (que guanya l’Oscar en aquesta categoria) i un rerefons interessant de tipus existencial: malgrat tota la riquesa i el poder que ostenta el protagonista Charles Foster Kane (inspirat en la figura del magnat Randolph Hearst), quan li arriba l’hora només se’n recorda de Rosebud, metàfora de la infantesa irrecuperable.  

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

sunset_blvd_sunset_boulevard-386129071-largeEl crepúsculo de los dioses (1950) 

Billy Wilder, un dels millors directors de cinema de tots els temps, evidencia un cop més el seu geni amb Sunset Boulevard, un retrat descarnat de Hollywood com a devorador d’ànimes, que les pot enlairar fins al firmament amb els astres més rutilants, només per quan li plau precipitar-les fins el pou més sòrdid de la bogeria. És el cas de la Norma Desmond, patètica estrella de l’antic cinema mut, incapaç d’acceptar el final de la seva carrera. Glòria Swanson va entomar aquest paper amb valentia, doncs algun llest podria haver-lo titllat de reflex de la seva pròpia vida, i li dóna la volta fins a demostrar el tros d’artista que va ser, francament sensacional. Un guió portentós acaba d’arrodonir la feina, fins a posicionar el film entre els clàssics més imprescindibles, que només la pel·lícula següent va poder desbancar dels oscars principals d’aquell any.

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

all_about_eve-696056724-largeEva al desnudo (1950) 

Volíem incloure una pel·lícula de Bette Davis, una de les més grans actrius dramàtiques (Jezabel, La loba, ¿Qué fue de Baby Jane?), i hem escollit Eva al desnudo, per la qual no va guanyar l’Oscar però sí el premi a la Millor interpretació femenina al Festival de Cannes. Es tracta d’un duel interpretatiu amb Anne Baxter ambientat en el món del teatre que compta amb un guió molt brillant, ple de diàlegs aclaparadors, obra del director Joseph L. Mankiewicz (La condesa descalza, De repente, el último verano, La huella), que també es va encarregar de dirigir-la, feina amb què va obtenir el guardó de l’Acadèmia. Com a curiositat esmentar que en algunes escenes apareix Marilyn Monroe, faltaven pocs anys perquè es convertís en una gran estrella. 

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

la_strada-477310740-largeLa Strada (1954) 

El neorealisme italià va brindar algunes de les obres mestres més importants a la història del cinema, gràcies a directors d’enorme vàlua com Vittoria De Sica, Roberto Rossellini, Luchino Visconti o Federico Fellini. Parlem de grans drames com El ladrón de bicicletas, Rocco y sus hermanos, Roma, ciudad abierta o altres, pel·lícules totes elles excepcionals. Hem triat com a representant d’aquest moviment cinematogràfic La Strada de Fellini, magnífic retrat de la postguerra italiana, per la qual transitarem en la carreta on malviuen el barroer forçut Zampanó i la badoca Gelsomina, dos marginats artistes de circ ambulant que són protagonistes d’una història de desamor colpidora. La banda sonora de Nino Rota, que elabora una de les seves més belles creacions, acompanya aquesta història profunda i trista.       

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

days_of_wine_and_roses-652940775-largeDías de vino y rosas (1962) 

Per aquesta pel·lícula és fàcil sentir una debilitat especial perquè ens toca una fibra molt profunda. Només escoltar la cançó melangiosa i trista d’Henry Mancini i Johnny Mercer (la lletra) i els ulls se’ns comencen a humitejar. Com és això possible? Potser el seu secret per emocionar consisteix a què la història del Joe i la Kirsten podria ser la de qualsevol de nosaltres. Només dues persones normals i corrents que no havien fet mai mal a ningú i que s’estimaven amb sincerat. Tanmateix, el destí els havia reservat viure un drama terrible, que els separaria malgrat el seu amor i que els impediria tornar a estar mai més junts. Autenticitat, patetisme, integritat és el que podem veure en aquesta trista i també bonica pel·lícula. Días de vino y rosas ens acosta a la nostra condició d’éssers humans, insignificants i valuosos, i per aquest motiu ens és tan propera i ens agrada. Ah, i per la música d’Henry Mancini, això també.   

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

to_kill_a_mockingbird-129099677-largeMatar un ruiseñor (1962) 

Basada en la novel·la semiautobiogràfica guanyadora del premi Pulitzer de l’autora estatunidenca Harper Lee, descriu a través dels ulls d’uns nens la vida en un poblet d’Alabama als anys 50 en plena època de segregació racial. Són els fills d’Atticus Finch, personatge emblemàtic allí on els hi hagi, un advocat sureny exemple d’integritat que decideix defensar un afroamericà acusat de violar una dona blanca. El gran Gregory Peck va ser l’encarregat de donar-li vida i va guanyar l’Oscar per aquest paper, arrabassant-lo a Jack Lemmon, que estava nominat per la pel·lícula ressenyada anteriorment. Matar un ruiseñor va tenir gran transcendència al seu país, quan la lluita pels drets civils dels afroamericans estava arribant al seu punt àlgid, però serveix també com a exemple per a qui el vulgui prendre, d’honestedat i tolerància.

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

taxi_driver-559150579-largeTaxi driver (1976) 

Travis Bickle (Robert de Niro), un tipus amb insomni que treballa a les nits de taxista, és el protagonista d’aquest drama ambientat als carrers de Nova York. La ciutat de fet és tant protagonista com ell, perquè la sordidesa que amaga és la responsable que Travis acabi per perdre totalment l’oremus. Escrit en un moment de crisi personal, Paul Schrader transmet al guió tota l’angoixa vital que sentia en aquells moments. La soledat, la depressió planegen en tot moment i Martin Scorsese, un dels grans des de fa molts anys, ho capta a la perfecció. Amb aquest film el director entra de manera definitiva a l’elit: malgrat no aconseguir endur-se cap estatueta dels Oscars, el film guanya la Palma d’Or del Festival de Cannes a la Millor Pel·lícula. Per últim, si el mes passat mencionàvem la prolífica relació artística entre John Huston i Humphrey Bogart, aquest mes és de rebut destacar la de Scorsese i De Niro: Toro salvaje, Uno de los nuestros o Casino, són alguns dels millors exponents.      

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

paris_texas-763184614-largeParis, Texas (1984) 

Paris, Texas és una road movie dirigida pel prestigiós director alemany Wim Wenders (El amigo americano, El cielo sobre Berlín, La sal de la Tierra) que va guanyar la Palma d’Or del Festival de Cannes. Un home trastornat no sabem per quin motiu vaga per desert de Texas perdut o cercant alguna cosa. Mica a mica coneixerem el drama que envolta la seva vida i descobrirem el per què del seu comportament. Poques pel·lícules tenen tan poder de fascinació com Paris, Texas, i és que posar-nos a la pell de l’incombustible Harry Dean Stanton (91 anys recentment complerts, més de seixanta anys de carrera artística), mentre recorre els paisatges marcians fotografiats pel Robby Müller i anem escoltant els acords mítics de la cèlebre guitarra slide del Ry Cooder, és una experiència digne de recordar. 

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

un_lugar_en_el_mundo-643443472-largeUn lugar en el mundo (1992) 

El director argentí Adolfo Aristarain presenta aquest drama senzill i emotiu carregat de crítica social, que parteix del conflicte entre els membres d’una cooperativa local i el terratinent de torn pel preu de la llana d’ovella en una zona rural argentina. A partir d’aquí es donen a conèixer uns personatges intensos i apassionats, els somnis, lluites, pors, desenganys i inquietuds dels quals omplen de significat la pel·lícula. Federico Luppi, Cecilia Roth i José Sacristán ho fan tan bé, que no sembla que interpretin, potser el millor elogi per a un actor. Sense grans esvalots, la idea que amb encert transmet aquesta història és que a la vida cal lluitar per les coses en què un creu, fins i tot quan sabem que tenim totes les de perdre, perquè és l’única manera de viure amb dignitat.

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

schindler_s_list-473662617-largeLa lista de Schindler (1993) 

Steven Spielberg havia demostrat anteriorment amb El color púrpura que era capaç d’afrontar un drama amb la mateixa solvència que caracteritza qualsevol de les seves pel·lícules fantàstiques o d’aventures. Tanmateix amb La lista d’Schindler es va superar a ell mateix, que ja és dir, fins a límits insospitats, no en va podem afirmar que es tracta de la seva millor pel·lícula. Sense renunciar als trets característics del seu cinema, emotiu i emocionant , descriu el drama de l’Holocaust amb una contundència que no s’havia vist mai abans, ni s’ha tornat a veure de fet després (tot i l’existència d’altres films encomiables, com el El pianista o La vida es bella). Els personatges es veuen obligats a posar-se a prova per sobreviure davant una inhumanitat de la qual no poden escapar, en mans del psicòpata nazi Amon Goeth, la composició del qual per part del Ralph Fiennes és inoblidable i mereix una menció apart.   

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

huozhe_to_live-279140544-mmed¡Vivir! (1994) 

Zhang Yimou, va irrompre de manera fulgurant en el cinema xinès fa trenta anys i des de les seves primeres pel·lícules ha ocupat un lloc preeminent sobradament merescut. Sorgo rojo, Ju Dou (Semilla de crisantemo), La linterna roja, són només alguns títols destacats d’aquest director, que domina els mecanismes del drama com ningú. Destaquem ¡Vivir!, un film que li va comportar problemes amb les autoritats xineses per la seva crítica a la Revolució Cultural maoista, com una de les més sensibles i emotives. Narra els avatars d’una família xinesa al llarg d’uns vint anys, durant els quals es veuran sotmesos al vaivens de la convulsa història del seu país. La parella protagonista està francament sensacional: la musa habitual del director, esplèndida Gong Li, i l’actor Ge You, que composa un personatge tan estimable que no podreu oblidar-lo en molt temps. La bella fotografia i la dolça melodia de Zhao Ji Ping fan la resta, fins a arrodonir una gran pel·lícula que et transportarà molt lluny. 

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

american_history_x-201185607-largeAmerican History X (1998) 

Drama contundent  sobre el racisme que va significar la consagració d’Edward Norton com a actor, tot i que la seva carrera no s’ha mantingut al mateix nivell amb posterioritat. La seva interpretació de l’esgarrifós neonazi Derek Vinyard, que després del seu pas per la presó reconsidera la seva forma de pensar i tracta d’ajudar el seu germà petit a no incórrer en el mateix fanatisme, li va valer la nominació a l’Oscar. Qui no va quedar satisfet va ser el Tony Kaye, director de la pel·lícula, que fins i tot va voler suprimir el seu nom dels títols de crèdit després de retreure la pèrdua del control artístic sobre el muntatge final. No sabem que hagués passat d’haver-la fet d’una altra manera, però no hi ha dubte que la versió que coneixem és excel·lent, una història de redempció amb un gran transfons humà i una denúncia contra la intolerància, amb alguna escena de gran cruesa per posar els pèls de punta.

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

mystic_river-976638525-largeMystic river (2003) 

Clint Eastwood entrava a la setantena al temps que començava el nou segle. A les seves espatlles una trajectòria discreta com a actor i una carrera interessant com a director que semblava haver arribat al seu zenit a inicis dels 90 amb la definitiva Sin perdón. Fins aquí normal. L’any 2000 rebia el Lleó d’Or a tota una carrera al Festival Internacional de Cinema de Venècia i potser més d’un preveia ja pel Harry el Brut un retir daurat en algun paradís californià. Però s’equivocaven. El llargarut Clint encara no havia dit l’última paraula, és més, l’eclosió final del seu geni i ofici estava per venir. Increïble però cert, perquè de cop i volta es posa com si res a dirigir (i en algun cas fins i tot interpretar) pel·lícules memorables una darrera l’altra: Mystic river Million Dollar Baby, Cartas desde Iwo Jima, Gran Torino, són el millor del cinema de la primera dècada del segle XXI. Hem escollit per la nostra llista Mystic river com podíem haver-ne escollit alguna de les altres. És un drama punyent , amb uns actors inigualables (Sean Penn i Tim Robbins van obtenir sengles oscars com a Millor Actor i Millor Actor Secundari respectivament), que desborda talent pels quatre costats. D’Home Sense Nom res: Clint Eastwood es recordarà per molt de temps.

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

la-vida-de-los-otros-l_coverLa vida de los otros (2006) 

Una joia del cinema alemany contemporani ambientada durant els anys 80 a la República Democràtica en plena repressió del règim comunista, que té per protagonista un oficial de la policia secreta a qui encomanen l’espionatge d’un prestigiós escriptor i la seva parella. Sense que aquests siguin conscients una persona s’endinsarà en la seva intimitat fins el punt que els arribarà a conèixer potser millor que ells mateixos, la qual cosa de retruc operarà també un canvi en la pròpia consciència de l’agent implicat. Una història que tal vegada hagués resultat menys aconseguida sense el concurs del veterà actor que va encarnar l’home de la Stasi, Ulrich Mühe (mort de càncer d’estomac un any després de finalitzar el film), que construeix un personatge versemblant i intens, sense cap mena d’escarafalls. La pel·lícula va ser àmpliament reconeguda amb diversos premis del cinema europeu i l’Oscar a la Millor pel·lícula de parla no anglesa d’aquell any.

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

 

room-432657938-largeLa habitación (2015) 

L’última pel·lícula de la nostra llista és aquest drama esgarrifós que ens fica a la pell d’una jove adolescent segrestada per un predador sexual que la té reclosa des de fa set anys en una petita barraca, on fins i tot ha tingut un nen que als seus cinc anys creu que el món es redueix a l’habitació on viuen. Està basada en la novel·la d’Emma Donoghue, un best seller adaptat al cinema amb habilitat, sobretot en la seva primera part, que mostra la manera com mare i fill s’han adaptat a aquesta existència penosa i han convertit tan reduït espai en una llar. El film compta amb excel·lents interpretacions de la parella protagonista, la jove actriu Brie Larson, que va guanyar l’Oscar per aquesta pel·lícula, i el nen Jacok Tremblay, com el fill nascut en captivitat. Aquesta coproducció canadenca-irlandesa ha merescut moltes nominacions i premis a nivell internacional. Recomanable. 

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 
Ep! No us oblideu!! Si encara no ho heu fet: Voteu!

En edicions anteriors dels Oscars de Badalona: