platoon-800279536-largeArriba aquest estiu més calent que mai amb l’especial dels Oscars de Badalona dedicat al cinema bèl·lic, un gènere cinematogràfic que malauradament no perd vigència mai.

Això sí, segons el cineasta que l’ha tractat o l’època en què s’ha fet, els enfocaments i la finalitat han estat molt diversos, des d’aixecar la moral de les tropes fins l’al·legat antimilitarista, passant pel retrat psicològic dels personatges, ser el marc per altres temes (política, amor), o la pura aventura i entreteniment.

Aquesta diversitat ha posat en dubte a vegades els límits del gènere: podrien considerar-se Roma, ciudad abierta 300 pel·lícules bèl·liques? I Johnny cogió su fusil o La lista de Schindler?

Cal filar prim, i per aquest motiu hem establert dos criteris per la dotzena de films triats: transcorren durant conflictes no anteriors al segle XX i apareix una o diverses escenes d’acció bèl·lica de consideració.  

Malgrat tot vosaltres podreu escollir en el vostre vot la pel·lícula que millor us sembli segons el vostre propi criteri, com és habitual. El premi per participar serà l’entrada en el sorteig de dues invitacions per Màgic Megacines.

Desitjant que la guerra no surti més del cel·luloide el Badabiblios passa a la votació.

 

Aquestes són les candidates:  

all_quiet_on_the_western_front-163249843-largeSin novedad en el frente (1930) 

Fent seu l’esperit de la novel·la d’Erich Maria Remarque, la pel·lícula de Lewis Milestone descriu l’alienació i els estralls que produeix la guerra sobre les persones amb una lucidesa i implacabilitat sorprenent per a l’època en què està realitzada, que a més no ha perdut un bri d’efectivitat amb el temps. Un grup de joves és enviat al front durant la I Guerra Mundial entre aclamacions i soflames de patriotisme només per descobrir un cop sobre el terreny el panorama horrible de mort i destrucció que els espera. Amb credencials excel·lents com els Oscars a la Millor Pel·lícula i al Millor Director de l’any 1929, el film presenta ara candidatura ferma per l’Oscar de Badalona.   

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

paths_of_glory-125248529-largeSenderos de gloria (1957) 

Un al·legat antibel·licista demolidor protagonitzat pel Kirk Douglas en el paper del coronel Dax, un oficial que ha de veure com durant la I Guerra mundial els seus homes són enviats al camp de batalla com el bestiar és conduït a l’escorxador, només per l’arrogància i la incompetència d’un alt comandament militar que a sobre, lluny de reconèixer les seves errades, més tard disposa sotmetre tres soldats a consell de guerra i afusellament per covardia com a càstig exemplar a la tropa per no haver aconseguit l’objectiu establert. Estem davant d’una altre obra mestra d’Stanley Kubrick, que s’ha convertit ja en una pel·lícula de culte per a molts cinèfils.   

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

the_bridge_on_the_river_kwai-194673284-largeEl puente sobre el río Kwai (1957) 

Clàssic del cinema bèl·lic ambientat a la selva de l’antiga Ceilan durant la II Guerra Mundial. Per ordre dels japonesos, un grup de presoners britànics s’encarregarà de construir un pont sobre el riu destinat a fer passar el tren en la seva ruta Bangkok-Rangun. De forma paral·lela els serveis d’intel·ligència anglesos tramaran un pla per destruir-lo. Dirigida per l’expert en grans produccions David Lean, la cinta gaudeix de gran espectacularitat i exotisme. Es mostra molt bé la idiosincràsia dels dos personatges principals, el flegmàtic coronel Nicholson (Alec Guinness) i el comandant nord-americà Shears (William Holden), pragmàtic i bon vivant , i la seva evolució (fins el punt que en certa manera acaben intercanviant-se els papers). L’encomanadissa marxa militar que xiulen els soldats i un final emocionant són altres punts forts a destacar.  

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 
 

 

 

Lathe_great_escape-691080602-large gran evasión (1963) 

 Una pel·lícula entranyable com poques que deixa petjada, sobretot pels que l’han vist de petits. Són els personatges qui la fan especial, interpretats per un elenc d’actors secundaris de luxe, com James Coburn, Charles Bronson, James Garner o Donald Pleasence, encapçalats pel grandíssim Steve McQueen, la quintaessencia de l’antiheroi a la pantalla, per sempre més recordat en aquesta pel·li fugint a lloms de la seva Triumph pels camps verds closos pels filats, murri i tenaç, senzillament irrepetible. També la magnífica música d’Elmer Bernstein, el guió de James Clavell o la direcció del John Sturges, un bon artesà especialista en filmes d’acció no prou reconegut, arrodoneixen la realització d’un dels films més entretinguts i emocionants de tot el cinema. 

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 
 

 

 

bat_argelLa batalla de Argel (1965) 

Excel·lent film de l’italià Gino Pontecorvo sobre l’enfrontament entre el Front d’Alliberament Nacional d’Algèria (FNL) i les forces colonials franceses durant la dècada dels 50. Potser per haver estat realitzada poc desprès dels fets que relata i gairebé sense actors professionals, la pel·lícula es distingeix per una factura semi documental que li dóna gran versemblança. A més, té la virtut singular d’abordar el conflicte de manera objectiva, explicant les motivacions de totes dues bandes sense ignorar també la seva part més sòrdida. Narrat en flashback el seu ritme és força àgil, de manera que aconsegueix mantenir l’interès tot i conèixer el probable desenllaç. Compta amb algunes escenes bastant crues i una banda sonora on Ennio Morricone combina melodies i talls amb cants tribals i alguna cançó. Es va endur el Lleó d’Or del Festival de Venècia del 1966. 

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

apocalypse_now-778640346-largeApocalypse now (1979) 

Més enllà de l’horror i l’absurd de la guerra, Apocalypse now és un viatge a l’interior de la part més fosca de l’ànima humana. Basada en el relat de Joseph Conrad El cor de les tenebres, que es trasllada de l’Àfrica colonial a la Guerra del Vietnam al film, pateix una gestació complicada: rodatges interromputs a les Filipines, problemes financers, dificultats amb els actors (l’atac de cor del Martin Sheen, els desequilibris del Marlon Brando), fins arribar als dos anys per poder-la finalitzar. Tanmateix el resultat ha quedat pels annals del Setè Art: poques pel·lícules tenen tant poder de suggestió. Emana un grau de toxicitat psíquica insòlit des del primer fotograma fins a l’últim, com si hagués estat rodada sota els efectes de les drogues (segurament així va ser). La labor de l’equip tècnic i artístic, imbuïda d’aquest estat alterat, aconsegueix transmetre-ho a l’espectador de manera prodigiosa. En definitiva, un film inigualable.    

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

platoon-800279536-largePlatoon (1986) 

 Si el Sheen pare va participar en una pel·lícula absorbent sobre la Guerra del Vietnam, el Sheen fill no va voler ser menys, i aquí el tenim protagonitzant un altra film sensacional ambientat en aquest conflicte. No només és ell, per suposat, el flanquegen un Tom Berenger sinistre i un fenomenal Willem Dafoe (podria dir-se que és la millor pel·lícula de tots tres). També és el millor treball d’Oliver Stone fins a la data, un director controvertit que dóna en el clau només de manera intermitent. Entre tots aconsegueixen transmetre tota l’angoixa i la brutalitat intrínseques a la guerra i recrear una atmosfera malaltissa on els principis es dilueixen i l’única cosa que importa és la supervivència. Pel record queda l’escena a càmera lenta on mora el sergent Elias mentre escoltem la banda sonora de l’Adagio for strings de Barber, realment colpidora. 

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

full_metal_jacket-577943737-largeLa chaqueta metálica (1987) 

 Kubrick aborda de nou el tema bèl·lic en una pel·lícula amb dues parts complementàries, la primera on coneixem el sistema brutal d’ensinistrament militar a que són sotmesos els marines per tal de despersonalitzar-los i potenciar-ne l’agressivitat (fent palès que el trauma de la guerra comença a casa) i la segona, crua i desfermada, ja sobre el terreny, durant la Guerra de Vietnam. Crítica antimilitarista que destaca pels diàlegs mordaços i la interpretació de Lee Ermey en el paper del dur sergent Hartman, a més d’altres aspectes com la impecable banda sonora o la perfecta posada en escena, com no podíem esperar-ne altra cosa provenint l’obra com prové del mestre Kubrick.    

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 
 

 

 

Tierra_y_LibertadTierra y libertad (1995) 

Volíem incloure almenys una pel·lícula sobre la Guerra Civil i aquesta és molt probablement la millor. Val a dir que tampoc n’hi ha tantes per triar, el conflicte ha estat poc tractat en el nostre cinema i no deixa de ser curiós (i preocupant) que sigui un britànic qui ens el hagi hagut de mostrar amb més rigor i intensitat. El cinema és una eina de transformació social tant bona com qualsevol altre i això Ken Loach (Riff-Raff, Lloviendo piedras, Ladybird, ladybird) ho sap perfectament. Per això, com a militant internacionalista i d’esquerres, ens brinda aquest exercici d’autocrítica històrica, on analitza els conflictes interns del bàndol republicà i les causes que van fer fracassar la revolució al nostre país. Sorprèn la naturalitat amb què els personatges exposen els diversos arguments, sense que la narració deixi de banda en cap moment la vessant emocional, a flor de pell durant tot el metratge. Una pel·lícula brillant i imprescindible.    

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

the_thin_red_line-610006777-largeLa delgada línea roja (1998) 

Ambientada a l’illa de Guadalcanal durant la II Guerra Mundial, es tracta d’una pel·lícula bèl·lica atípica que supera la mera crítica antimilitarista per començar a abordar qüestions de caire filosòfic sobre l’home, la natura o la raó de l’existència. En aquest sentit ha pogut deixar parat a més d’un espectador, en especial als afeccionats al gènere més clàssics, tot i que el film també incorpora alguna escena d’acció impactant. Malgrat tot, és interessant la visió que aporta de la guerra com a absurd, allunyada del clixé gràcies al segell personal del director, Terrence Malick (El nuevo mundo, El árbol de la vida) i el tractament subjectiu que es dóna als personatges, a qui donen vida un repartiment aclaparador, on destaquen Nick Nolte i Sean Penn.    

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 
 

 

 

saving_private_ryan-585301228-largeSalvar al soldado Ryan (1998) 

La gran pel·lícula d’acció. Emoció i espectacularitat van de la mà amb la vessant més humana dels personatges, com és marca de la casa en el cinema d’Spielberg. El film s’obre amb una de les millors escenes, per no dir la millor, que ha donat el gènere bèl·lic a la gran pantalla, absolutament demolidora. A partir d’aquí assistim a les peripècies d’una patrulla nord-americana encarregada de la difícil missió de localitzar un soldat concret en el camp de batalla, que en segona instància es veurà involucrada en una acció de guerra gairebé suïcida on hauran de donar el millor d’ells mateixos. Tom Hanks està fora de sèrie en el paper del capità John Miller, un tipus discret però valent, a qui segueix un grupet de soldats ben interpretat per una colla de bons secundaris que aviat doten els seus personatges de prou personalitat per poder empatitzar amb ells, condició indispensable per un film com aquest. Un clàssic en tota regla.   

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

letters_from_iwo_jima-293058340-largeCartas desde Iwojima (2006) 

Clint Eastwood s’atreveix amb un film rodat íntegrament en japonès que ofereix la versió nipona de la batalla d’Iwo Jima, la més cruenta de la guerra del Pacífic. Enorme mèrit que es veu recompensat amb una pel·lícula força interessant i molt superior a la seva homòloga Banderas de nuestros padres, on el mateix Clint completava un díptic sobre el tema des de l’adotzenat punt de vista ianqui. Tot el contrari que en aquesta pel·lícula, on assistim al drama del general Kuribayashi, encarnat pel Ken Watanabe, organitzant una defensa condemnada al fracàs, i d’una tropa desmoralitzada però coratjosa només sostinguda per un ferri codi ètic que per bé o per mal han de seguir fins el final. Els trets psicològics dels personatges cobren doncs importància per sobre de l’acció bèl·lica i la perspectiva humana s’imposa en una pel·lícula necessària, que va haver d’esperar més de mig segle per veure la llum. 

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona 
 

 

Ep! No us oblideu!! Si encara no ho heu fet: Voteu!

En edicions anteriors dels Oscars de Badalona: