ut_interstellar2_fEl mes de juny s’envola l’especial dels Oscars de Badalona dedicat al cinema de ciència-ficció, en el qual farem un repàs de moltes de les millors pel·lícules d’aquest gènere perquè com sempre pugueu votar-les i escollir la vostra preferida.

De nou no serà fàcil decidir-se, perquè la selecció de quinze títols que hem realitzat està repleta de pel·lícules formidables de tots els temps: trobareu des d’un clàssic del cinema mut fins a pel·lícules molt recents.

Però si ens hem deixat aquella que us va tenir cavil·lant tantes nits en blanc, o aquella altre que va canviar les vostres vides per sempre més, no problemo, com deia l’entranyable T-800, perquè també la podreu afegir i votar.  

Pel que fa les sagues, habituals a la ciència-ficció, agruparem totes les parts de cadascuna de les seleccionades sota el primer títol. Per exemple, si trieu La guerra de las galaxias el vot s’entendrà dirigit també a El imperio contraataca, etc. El mateix per Alien o per Terminator.

 La guanyadora serà una finalista més de la Gran Final, i si resulta vencedora gaudirà d’una projecció pública al Círcol de Badalona. De moment tenim tres candidates: Bailando con lobos (Millor Western), La vida de Brian (Millor Comèdia) i Los puentes de Madison (Millor Pel·lícula Romàntica). 

Amb la vostra participació en els Oscars de Badalona podreu entrar en el sorteig d’un lot de quinze pel·lícules totalment noves que es realitzarà el 30 de juny al migdia a la Biblioteca Can Casacuberta.

Així doncs descobriu algún film d’interés o simplement rememoreu el millor del gènere i voteu.

Les nostres nominades a l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Ciència-ficció són:

 

 metropolis-381841937-large1. Metrópolis (1927)

  Referent de l’expressionisme alemany i del cinema mut en general, realitzada per un dels més grans cineastes de tots els temps, Fritz Lang. No és la primera pel·lícula considerada de ciència-ficció, però sí la més ambiciosa dels seus temps, tant pel que fa el desplegament de medis tècnics i humans, com pel seu plantejament filosòfic, tot i que la lectura que se n’acabarà desprenent serà una mica ingènua vista en perspectiva. Això no treu que sigui pionera pel que fa els futurs distòpics en el cinema i una obra en definitiva d’obligada visió per tot cinèfil que es preï.      

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

Invasion2. La invasión de los ladrones de cuerpos (1956)

 Esgarrifosa pel·lícula sobre el tema de la invasió alienígena i la pèrdua de la personalitat que pel seus mèrits exclusivament cinematogràfics ha superat el significat al·legòric que tenia, en un context d’exacerbat anticomunisme nord-americà marcat per episodis tan luctuosos com la tristament cèlebre “caça de bruixes” del retrògrad senador Joseph MacCarthy.Aquí és un altre MacCarthy, en aquest cas Kevin, qui com a protagonista de la pel·lícula s’ocupa de transmetre’ns (molt bé per cert) tota l’angoixa i histèria de la situació: l’enemic es pot camuflar amb la forma del teu marit o de la teva mare i no hi ha lloc segur on fugir. La història ha tingut diverses versions posteriors, la més destacada La invasión de los ultracuerpos (1978).

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

Incredible3. El increíble hombre menguante (1957)

 Tota una fita en la ciència-ficció, amb bons efectes visuals i una història interessant i original en el seu moment, basada en una novel·la de l’escriptor i guionista Richard Matheson. El film va més enllà de l’anècdota argumental i arriba a prendre en consideració temes de caire existencial i sobre la psicologia humana, al millor estil del gènere. Pels annals de la ciència-ficció i el cinema fantàstic  l’escena en què el protagonista és atacat per un gat “gegant” o el duel amb l’aranya monstruosa.

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

planet_of_the_apes-541770805-large4. El planeta de los simios (1968)

 El tret de sortida d’una de les sagues més emblemàtiques i prolífiques de la ciència-ficció, que es compon actualment de cinc parts, un remake i una precuela amb dues seqüeles, l’última, La guerra del planeta de los simios, d’estrena imminent. Un planeta desconegut és l’escenari on aterra un confús però sempre viril Charton Heston -que desprès d’aquest film intervindria en altres pel·lícules de ciència-ficció, com El último hombre… vivo (1971) o Cuando el destino nos alcance (1973)-. El fim aconsegueix transmetre una atmosfera inquietant des de l’inici i destaca sobretot pel seu poderós final (no mireu el tràiler si no el coneixeu), que impacta com pocs.

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

2001_a_space_odyssey-322989452-large 5. 2001, una odisea en el espacio (1968)

  La pel·lícula que donà el tomb definitiu a la ciència-ficció en el cinema a l’obrir-la a un públic adult i demostrar que també podia abordar temes complicats o de caire filosòfic amb solvència. Devia ser el gran mestre Stanley Kubrick qui ho aconseguís, un cineasta imprescindible amb prou talent per escometre qualsevol gènere fins a dur-lo a la seva cota més elevada  (Senderos de gloria, Espartaco, El resplandor…). D’on venim, a on anem, qui som, aquestes són les qüestions sobre les que reflexiona el film. Compta amb una segona part força apreciable i no tan coneguda com és 2010: Odisea Dos (1984). 

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

 star_wars-166209019-large6. La guerra de las galaxias. Episodio IV: Una nueva esperanza (1977)

 L’space opera per excel·lència, una pel·lícula tan necessària com l’aigua enmig del desert. Diverses generacions han crescut amb ella i s’han nodrit dels valors que ressalta: la camaraderia, la lleialtat, la valentia, la diversitat, la lluita contra la injustícia. Qui no ha somniat alguna vegada en ser un cavaller jedi, o la indòmita Leia, o el murri Han Solo? Aventures i imaginació per a tots els públics durant quaranta anys i encara vigent avui dia. Qui pot donar més? 

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

alien-747835256-large 7. Alien, el octavo pasajero (1979)

 Una de les sagues del gènere més apreciades, com confirma gairebé quaranta anys després l’aparició recent d’Alien: Covenant, una nova “precuela” d’èxit en els cinemes.És molt probable que això no hagués estat possible sense la increïble acumulació de talent que es va concentrar en la primera pel·lícula: la criatura i els escenaris ideats per l’artista suís H. R. Giger, els efectes especials de Carlo Rambaldi, la interpretació de Sigourney Weaver com la inoblidable tinent Ripley, la música inquietant de Jerry Goldsmith; el guió del gran Dan O’Bannon i finalment la direcció de Ridley Scott. Terror espacial d’alt voltatge que va tenir una magnífica continuació amb Aliens: el regreso.   

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

blade_runner-351607743-large 8. Blade runner (1982)

 Poques pel·lícules són tan mítiques com Blade runner i han estat tan comentades i recordades. Va obrir camí al cinema de ciència-ficció als anys 80, i el gènere sense ella potser no hagués estat el mateix. L’estètica fosca i freda, el futur deshumanitzat que descriu, la reflexió al voltant d’allò que significa ser humans i de la pretensió de creure’ns déus que podem donar i treure la vida quan ens plau. És un film profund, que toca molt a dins, tenyit de malenconia (recolzada per una de les millors bandes sonores de la història, a càrrec de Vangelis), malenconia per alguna cosa que potser vam tenir o no alguna vegada, però que mai més recuperarem. Inspiradora i poètica, insuperable.   

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

e_t_the_extra_terrestrial-696789305-large 9. E.T., el extraterrestre (1982)

 Entre tants alienígenes terrorífics, futurs alternatius, històries abstruses, androides temibles i distopies amenaçadores apareix aquest conte senzill, que va robar-li el cor a milions de persones, sobre l’extraterrestre més entranyable i simpàtic que s’hagi pogut veure en una pantalla de cinema. Un cop més el mag de les emocions i de l’espectacle Steven Spielberg sap tocar les tecles adequades, combinant sàviament el drama i la comèdia i ens ofereix aquest cant a l’amistat i a la innocència, a través de la mirada d’uns nens. Una pel·lícula que treu el millor de tots nosaltres i que ens recorda que encara pot no estar tot perdut. 

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

 the_thing-488918097-large10. La cosa (El enigma de otro mundo)(1982)

   Una estació isolada de l’Antàrtida és atacada per un virulent organisme alienígena capaç de metamorfosar-se en qualsevol forma de vida. John Carpenter parteix d’aquesta base per oferir-nos un thriller de ciència-ficció desassossegant que t’enganxa des del primer fins a l’últim moment: un espai opressiu d’on és impossible escapar, els efectes visuals de primer nivell obra de Rob Bottin, música res més i res menys que d’Ennio Morricone i un clímax final que no podràs oblidar, són les seves millors armes. Com a curiositat mencionar que hi ha una versió anterior, El enigma de otro mundo (1951) i una posterior, La cosa (2011).

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

the_terminator-778052251-large 11. Terminator (1984)

 Una altra franquícia fonamental del gènere, que consta de quatre parts, un reboot i fins i tot una sèrie de TV. Tanmateix és el tàndem James Cameron-Arnold Schwarzenegger, que coincideix en les dues primeres entregues (Terminator 2, un exemple més que posa en dubte allò de segones parts mai van ser bones) qui materialitza el millor d’aquesta història de viatges en el temps i lluites contra la tirania de les màquines. Acció trepidant, personatges carismàtics, efectes espectaculars, humor i algunes frases pel record, com l’immortal “Sayonara, baby”, pronunciada per un impertèrrit T-800 quan està a punt de fer miques el “dolent” T-1000.     

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

Gattaca12. Gattaca (1997)

 Gattaca és un avís sobre els perills que pot comportar la supeditació del nostre futur com a espècie exclusivament als avenços de la tecnologia i la ciència, perquè aquests, en comptes de dur-nos a la perfecció, ens poden arribar a conduir també a la deshumanització més brutal. En aquest sentit la pel·lícula enllaça amb el corrent de les grans pel·lícules de ciència-ficció, que han intentat estimular la reflexió al voltant de la naturalesa de l’ésser humà i sobre el nostre destí.     

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

the_matrix-155050517-large13. Matrix (1999)

 Les germanes Wachowski reformulen el gènere pel segle XXI amb aquesta complexa història de caire filosòfic que recull la inquietud i el malestar creixent en la nostra societat per la manipulació sistemàtica i omnipresent a què ens sotmeten els mass media en mans de les grans corporacions. La lluita per no esdevenir una màquina de consumir descerebrada a qui treure el suc, és la lluita lliurada pel Neo i la gent de Zion, per tant és fàcil que puguem emfatitzar amb ella. Si a més ho fan amb uns looks tan trencadors com els seus i revolucionant les bases del cinema d’acció, com és possible resistir-s’hi? 

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

inception-652954101-large14. Origen (2010)

 Una de les pel·lícules més originals dels darrers anys, que explora el món dels somnis i del subconscient i la seva suposada manipulació amb finalitats comercials. Compta amb una trama enrevessada que ha fet les delícies de molts fans del gènere i destaca també per uns efectes especials de gran qualitat (quan es mostra la realitat “distorsionada” per la ment) i per un final obert que es presta a donar-li tantes voltes com un vulgui. Christopher Nolan es confirmava com un gran referent del thriller fantàstic i la ciència-ficció de l’actualitat, amb una filmografia que ja compta amb títols com Memento, El Caballero oscuro o Interstellar, que figura també en aquest llistat.

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

 

 

interstellar-366875261-large15. Interstellar (2014)

 Malauradament no hi ha gaire pel·lícules com Interstellar: històries de ciència-ficció interessants i treballades que facin rutllar la ment dels afeccionats i s’allunyin dels estereotips en forma de batalles espacials o lluites de l’Escollit de torn. Que a més comptin amb grans mitjans per a la seva realització, condició ni molt menys indispensable per una bona pel·lícula, però que s’agraeix quan s’estan descrivint forats negres, viatges espacials i planetes estranys, encara n’hi ha menys. Però si a més a més són dirigides per un director amb experiència en el gènere com el Chris Nolan, aleshores sí que la llista és ben curta. Per tant, es tracta d’un d’aquells films que un no es pot perdre. Però això ja ho sabíeu, no?

 
 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona

 

Ep! No us oblideu!! Si encara no ho heu fet: Voteu!

En edicions anteriors dels Oscars de Badalona:

 

 

2 comentaris sobre “Els Oscars de Badalona: Ciència-ficció
  1. Joan escrigué:

    Si, es veritat, la majoria de pel.licules son exelents, però jo trobo a faltar alguna de la saga ” Mad Max” que a mi quan la vaig veure amb 14 anys em va impactar. Per aixo m’agradaria votar per Mad Max.

    • badabiblios escrigué:

      Sí, la saga de Mad Max és imprescindible! Per mi la millor és Mad Max 2, és una de les meves pelis preferides de sempre. Tens raó que podríem haver-la inclós.
      És que vaig estar mirant la u, que representa ja passa al futur, però vaig veure menys ciència-ficció que acció i per això vam preseleccionar una altra. Igualment pots votar-la si vols. Aúpa, Max!!