CineAventuras (1)Agost ens porta una nova entrega dels Oscars de Badalona dedicada al cinema d’aventures, un gènere que s’ha identificat moltes vegades amb el públic familiar malgrat que com veureu dóna per a molt més, sobretot si com en el nostre cas l’associem amb el cinema de tall històric, amb el qual s’ha relacionat en multitud d’ocasions.

 

En canvi, hem intentat establir una distinció entre el cinema d’aventures i el d’acció o fins i tot el fantàstic, tot i que a vegades resulta difícil perquè semblen gèneres avui dia fins i tot destinats a substituir-lo. Així doncs, hem deixat de banda les pel·lícules de l’estil de Misión imposible, que es desenvolupen en un marc actual, tecnològic, amb predomini d’armes de foc, i també les de fantasia èpica, tipus El señor de los anillos, que tindran el seu espai més endavant.

 

Ens quedem amb els pèplum (pel·lícules ambientades en el món clàssic, especialment el grecoromà), els films de capa i espasa, de pirates, de samurais, buscadors de tresors, herois i brivalls, viatges, i les relacionades amb esdeveniments històrics.Si ens hem descuidat la vostra preferida podreu afegir-la quan emeteu el vot.

El premi que sortejarem aquest mes entre els participants serà un parell d’invitacions al Màgic Megacine.

 

Aquestes són les candidates que proposem:  

 

captains_courageous-811175496-largeCapitanes intrépidos (1937)

  A qui no li ha passat alguna vegada de sentir-se decebut veient de gran alguna pel·lícula que ens va semblar fantàstica de petits al veure-la per primera vegada?  Per desgràcia és habitual. La capacitat d’emocionar-se i viatjar amb la imaginació acostuma a minvar amb l’edat.  D’altra banda, també hi ha per sort excepcions, i Capitanes intrépidos és una de les més notables. En realitat podríem dir que aquest és el seu major triomf: La puresa de la pel·lícula s’ha mantingut intacte malgrat el temps. Adaptació del clàssic de Rudyard Kipling ambientat en el món dels pescadors i les dures condicions de vida en què treballen a alta mar, el film gaudeix d’uns personatges entranyables com el rude i murri capità (Lionel Barrymore), Jack el Largo (John Carradine), el bonàs Manuel (Spencer Tracy, Oscar al Millor Actor) i el Freddie Bartholomew, encarnant a qui possiblement sigui el nen més repel·lent de la història del cinema.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

beau_geste-456925257-largeBeau Geste (1939)

  Des de la primera escena, on assistim a una situació insòlita i enigmàtica, resulta evident que no estem davant d’una pel·lícula qualsevol. Després, a través d’un llarg flashback (el film és un dels films que treu més profit d’aquest recurs) coneixem la història: tres germans avesats a enrolar-se a la Legió Estrangera Francesa per tal de salvaguardar l’honor de la família, han de defensar sota les ordres d’un sergent despietat una fortificació enmig del desert, en un setge del qual no tenen gairebé cap possibilitat de sortir-ne vius. És un relat de P.C. Wren, que compta amb dues versions cinematogràfiques més, una anterior i una posterior. En aquesta són Gary Cooper, Ray Milland Robert Preston, com els tres germans, acompanyats de Susan Hayward i Brian Donlevy com el sàdic sergent Markov, els components d’un repartiment de luxe, al servei d’un d’aquells films com ja no se’n fan, desbordant de misteri, esperit d’aventura, glamur, heroisme, romanç i màgia, en definitiva.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

the_treasure_of_the_sierra_madre-874253762-largeEl tesoro de Sierra Madre (1948)

  Si ens aturéssim a valorar quines han estat les col·laboracions entre directors i actors més brillants i efectives de la història del cinema, no hi ha dubte que una de les principals seria la del John Huston i el Humphrey Bogart: El Halcón maltés, Cayo Largo, La Reina de África (també en aquest llistat) i com no, El tesoro de Sierra Madre així ho certifiquen. Aquesta última és una pel·lícula extraordinària, on el llenguatge cinematogràfic flueix a la perfecció. Es tracta d’una història de buscadors d’or sòlida i ben construïda, on cada escena porta a la següent amb total naturalitat i coherència, sense que decaigui el ritme ni un moment, fins arribar al clímax final. Personatges interessants, ni bons ni dolents, només caracteritzats per una humanitat brutal, que interpreten actors que ho borden: el pare del John Huston, Walter, està sensacional, i el Humphrey se surt, un actoràs de primera categoria. Gotes d’humor quan cal, emoció i aventures, anàlisi de l’ànima humana… Com us ho podríem dir: Sembla fàcil, però no ho és, només està a l’abast dels millors.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

Lthe_african_queen-472479695-largea Reina de África (1951)

  Aventures i amor remuntant un riu africà en vaixell de vapor és el que ofereix aquest clàssic inoblidable, protagonitzat per dues de les estrelles més rutilants del cinema de tots els temps: Humphrey Bogart i Katherine Hepburn, senzillament irrepetibles com el rude i bevedor capità de vaixell Charlie Allnut i l’estirada i tenaç missionera Rose Sayer, dos personatges radicalment diferents que gràcies al talent d’aquests grans intèrprets acaben per generar una de les relacions amb més química que haguem pogut veure a la gran pantalla.A més, de la mà del John Huston, assistim a una història emocionant i atípica esdevinguda al Congo en temps de la Primera Guerra Mundial, que reuneix moments còmics i dramàtics segons convé, on l’espectador es veu ràpidament involucrat. Filmada en gran part a la pròpia Àfrica és famosa l’anècdota segons la qual es diu que tots els integrants de l’equip de rodatge van emmalaltir de disenteria per l’aigua que es van veure obligats a beure excepte Bogart i Huston, que no la van contreure perquè només bevien whisky.       

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

shichinin_no_samurai_seven_samurai-914194246-largeLos siete samuráis (1954)

  Un dels títols principals de la filmografia d’Akira Kurosawa, repleta de pel·lícules transcendentals ja sigui dins el drama (Vivir), el cinema negre (El infierno del odio), la intriga (Rashomon) o el cinema èpic i d’aventures, com és el cas. Durant les tres hores i mitja de metratge ens submergint en un film de samurais que ha creat escola i fins i tot s’ha adaptat a altres gèneres com el western (Los siete magníficos de John Sturges). Kambei (Takashi Shimura) i els seus companys, cadascun amb el seu caràcter particular, són contractats per uns camperols per defensar-los d’una banda de malfactors que assola periòdicament el seu poblat. La descripció dels personatges i de les relacions que s’estableixen entre ells i la gent del poble estan tan ben mostrades que quan arribem a l’espectacular batalla final ja som un més del grup.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

spartacus-502064226-largeEspartaco (1960)

  La quarta aparició del gran Stanley Kubrick als Oscars de Badalona (després de 2001, una odisea del espacioSenderos de gloria i La chaqueta metálica), i la segona del Kirk Douglas, aquesta vegada com a productor i protagonista d’Espartaco, la història del gladiador esclau que lidera una rebel·lió desesperada contra la tirania de Roma. Hi ha una gran quantitat d’aspectes remarcables en aquesta pel·lícula:  fotografia, muntatge, decorats, vestuari, repartiment, els brillants diàlegs i guió de Dalton Trumbo  (sobre la novel·la de Howard Fast), l’èpica i emotiva banda sonora d’Alex North… Però citant totes aquestes virtuts, que la converteixen en un dels peplums més espectaculars que s’han realitzat, no aniríem al veritable moll del film. Si per alguna cosa és indispensable i deixa petjada Espartaco, és per tractar-se d’un film bellíssim i emotiu, commovedor com pocs, un autèntic cant a la llibertat que pot tocar la fibra fins i tot del més bregat. Formidable.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

la_guerre_du_feu_quest_for_fire-244413174-largeEn busca del fuego (1981)

  Jean-Jacques Annaud és un autor que compta a la seva filmografia amb un grapat de títols força personals i interessants, com El nombre de la rosa o El oso, del qual també forma part En busca del fuego. D’entrada, és la millor pel·lícula que s’ha fet ambientada a la Prehistòria. La seva versemblança poc ser més o menys discutida segons qui opini, però si més no, ninguna altra l’ha superada fins a la data. És un film brillant, insòlit, entranyable, amb tocs d’humor i de drama, amb una història que aconsegueix ser amena sense que s’arribi a pronunciar ni un sol mot intel·ligible en cap moment. Amb tot, encara té un altre punt fort i és el retrat dels personatges, no per primitius menys humans. Com en tot viatge hauran de passar per un procés d’aprenentatge d’ells mateixos i del món que els envolta, i el fet de poder-los acompanyar és un regal que tots nosaltres podem apreciar.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

indiana_jones_raiders_of_the_lost_ark-316486950-largeEn busca del arca perdida (1981)

  La quintaessencia del cinema d’aventures, que ningú podria haver realitzat millor que Steven Spielberg. La franquícia va regnar sobre el gènere durant els 80, completada per dues seqüeles igualment llegendàries com són Indiana Jones y el templo maldito (1984) i  Indiana jones y la última cruzada (1989) –de la quarta part preferim no pronunciar-nos-. El personatge concebut per George Lucas és tan popular que ha transcendit el medi estrictament cinematogràfic i l’Indy s’ha convertit ja en una icona de la cultura popular del segle XX.  Harrison Ford aconsegueix ficar-se a la pell d’un altre heroi emblemàtic, que ha fet somriure i ha entretingut menuts i grans de diverses generacions. En definitiva una ferma candidata a l’Oscar de Badalona del cinema d’aventures.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

the_goonies-349853524-largeLos Goonies (1985)

  Pertany al grup selecte de pel·lícules que sobresurten pel valor sentimental que tenen per a tota una generació, a qui han deixat una empremta inesborrable, més que per la valoració purament cinematogràfica. Escrita per Steven Spielberg i dirigida per Richard Donner (La profecía, Superman, Lady Halcón) desborda en imaginació, simpatia i emoció, de manera que no costa gens deixar-se portar per la seva màgia i gaudir-la tan de petit com també de gran. Gairebé un subgènere en sí mateix, el de la banda de nens que viuen una aventura (E.T., el extraterrestre, Cuenta conmigo), presenta uns personatges inoblidables, començant pel l’Sloth, el més gran devorador de xocolata, i passant per Data, Gordi, Mamá Fratelli i els altres, insuperables tots ells, que es veuen involucrats en la perillosa recerca d’un antic tresor pirata a partir de la troballa d’un mapa a les golfes de la casa del futur hòbbit Samsagaz “Sam” Gamyi (Sean Astin).

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

braveheart-898928745-largeBraveheart (1995)

  Una de les pel·lícules més populars dels anys 90, premiada amb cinc Oscars entre els quals el de Millor Pel·lícula. Gairebé tres hores per relatar la vida de William Wallace, el rebel escocès que s’enfronta amb la totpoderosa corona anglesa per la independència del seu poble. Mel Gibson es consolidava com a director i perfilava el seu estil particular entre violent i didàctic, que desenvoluparà en produccions posteriors com La pasión de Cristo, Apocalypto o la recent Hasta el último hombre. Una fórmula que li funciona força bé, encara que no s’hagi prodigat gaire o potser per aquest mateix motiu. En realitat com el propi Gibson comenta en una entrevista, el seu cinema parla d’homes ordinaris enfrontats a situacions extraordinàries i persegueix diversos objectius, el principal entretenir i fer negoci, després educar i per últim l’elevació espiritual. D’alguna manera són elements presents a Braveheart, pel que es pot dir que el director va ser fidel a sí mateix, que almenys és d’agrair.

 Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

gladiator-152381312-largeGladiator (2000)

  Quan semblava que s’havia dit i fet tot sobre les pel·lícules de romans apareix Gladiator, que arrasa amb 5 Oscars, entre els quals el de Millor Pel·lícula. Dirigida per l’experimentat Ridley Scott (un altre veterà dels Oscars de Badalona), ens trobem una història clàssica d’heroi que ho ha perdut tot i que es reivindicarà  a través de la venjança. Gran èxit de taquilla, activa de nou el cinema èpic (Troya -2004-, El reino de los cielos -2005-, 300 -2006-), apostant per l’entreteniment i l’espectacle. Disseny de producció notable, escenes d’acció molt aconseguides, relació solvent protagonista-antagonista (Russell Crowe i Joaquin Phoenix), banda sonora poderosa, són algunes de les cartes que exhibeix el film per a situar-se en el sostre del cinema comercial.         

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

 

 

pirates_of_the_caribbean_the_curse_of_the_black_pearl-627724446-largePiratas del Caribe: la maldición de la Perla Negra (2003)

  La franquícia de Disney que ha mantingut encesa la flama del gènere d’aventures més clàssic durant els darrers anys (per cert, encara activa en l’actualitat gràcies a la recentment apareguda Piratas del Caribe: La venganza de Salazar, amb el Javier Bardem com a antagonista). Jack Sparrow, sens dubte el pirata més popular, ha esdevingut amb el temps un personatge icònic a l’estil de l’Indiana Jones, simpàtic i irreverent, involucrat una i una l’altra vegada en perilloses peripècies sovint de caràcter fantàstic, per a delit d’un públic familiar. El secret de l’èxit: la caracterització sensacional del Johnny Deep, grans mitjans i efectes especials per assegurar l’espectacle, ritme intens durant tot el metratge i fantasia a doll. Tot i que per la nostra tria hem intentar evitar tant com hem pogut l’element fantàstic, ja que aquest gènere tindrà el seu propi monogràfic més endavant, no ens hem pogut estar d’incloure aquesta saga, tan íntimament lligada al gènere d’aventures.

Disponibilitat a les biblioteques de Badalona
 

Ep! No us oblideu!! Si encara no ho heu fet: Voteu!

En edicions anteriors dels Oscars de Badalona: