Boris VianAprofitant que es compleixen 95 anys del naixement de Boris Vian, us volem presentar a aquest escriptor francès, enginyer, periodista, actor i músic de jazz. És conegut pel seu estil rebel i trencador, i per la seva polifacètica producció.

Va néixer en el sí d’una família adinerada. La seva mare, Yvonne Revenez, va ser pianista i intèrpret d’arpa. El seu pare, Paul Vian, va ser rendista i empresari i fou assassinat quan en Boris era nen. Va patir reumatisme articular agut que va degenerar en una cardiopatia, la qual finalment li causaria la mort. Va deixar la seva professió d’enginyer per introduir-se en la bohèmia parisenca de l’època i dedicar-se a diverses activitats: trompetista de jazz, actor de cinema, cantant de cabaret, traductor de novel·la negra americana, lletrista de cançons…

Va estar influenciat pel surrealisme i la patafísica. A principis dels anys quaranta va iniciar una estreta amistat amb Simone de Beuvoir i Jean-Paul Sartre. Aquest últim va provocar la ruptura del seu matrimoni amb Michelle Léglise. Dos anys més tard es va casar amb l’actriu i ballarina Ursula Kubler, amb qui va tenir dos fills, Patrick i Carole.

Dins de la seva extensa producció (vàries d’elles escrites sota el nom de Vernon Sullivan) podem destacar obres com ‘Escupiré sobre vuestra tumba’ (1946), novel·la que va ser censurada per violenta i pornogràfica, arribant al punt d’haver de ser publicada clandestinament. A ‘La espuma de los días’ (1947) es desenvolupa una trama en un món estrany i fantàstic on l’autor reflecteix la frustració del seu amor per Michelle, la seva dona, que el va enganyar amb el seu amic Jean-Paul Sartre. Arrel d’aquest fet, i com a venjança, Vian el va ridiculitzar en molts dels seus escrits amb el nom de Jean Saul Partre. ‘Que se mueran los feos’ (1948) és una esbojarrada i delirant paròdia de novel·la negra, amb experiments genètics, lluites de bandes i misterioses aparicions de noies rosses espaterrants. ‘La hierba roja’ (1950) és potser la seva novel·la més intimista i menys burlesca, on moltes de les situacions remeten a aspectes de la seva vida personal. Una història tendra, i a la vegada dolorosa i patètica.

El lobo-hombreCal destacar també la seva producció al marge de la novel·la: relats como ‘El lobo-hombre’, ‘Los perros, el deseo y la muerte’, obres de teatre com ‘Los forjadores del imperio’, el poemari ‘No quisiera morir’ o assajos sobre el jazz com ‘Historia verdadera del jazz’ o ‘Escrits sobre el jazz’.

Va morir d’un infart en el cinema de la seva ciutat, un 23 de juny de 1959 quan estava visionant l’adaptació cinematogràfica de ‘Escupiré sobre vuestra tumba’ a l’edat de 39 anys.

 

 

 

 

Què us sembla si passem al camp de les curiositats?

  • El 23 de juny de 1959 Vian es va presentar d’incògnit al cinema Le Petit Marbeuf per assistir a l’estrena de l’adaptació cinematogràfica d’una de les seves novel·les més populars ‘Escupiré sobre vuestra tumba’. Un fulminant atac de cor durant la projecció va posar fi a la seva vida. Mai va estar d’acord en com s’estava adaptant la seva novel·la, i diu la llegenda que el seu cor no va poder suportar l’execrable adaptació cinematogràfica.

 

  • Sabeu que la cançó ‘Lobo-hombre en París’ del grup musical La Unión (produïda per Nacho Cano, membre de Mecano) es va inspirar en el relat ‘El lobo-hombre’ de Boris Vian? A la novel·la (al contrari del que estem habituats) el llop Denis es mossegat per un home, adoptant la forma de ser humà cada pleniluni. Gràcies a la seva aparença, aprofita per viure les nits de París.

  • La seva novel·la ‘La espuma de los días’ va ser portada al cinema el 2013 per l’innovador director francés Michel Goundry, i va estar protagonitzada per Romain Duris, Audreu Tautou o Omar Sy entre d’altres.

 

  • El 2013 es va editar la novel·la gràfica ‘Piscina Molitor‘ en el que es retrata la seva curta però intensa biografia. Amb dibuixos de Christian Cailleaux  i guió de Hervé Bourhis, el llibre traça amb emoció aspectes vitals i artístics de Boris Vian, i de manera senzilla i directa ens apropa a la vida d’aquest particular creador.
  • El 2007 es va publicar el curtmetratge mut ‘À feu’ dirigit per Vladimir Mavounia-Kouka, i que en tan sols onze minuts s’immortalitza el relat ‘El lobo-hombre’.

 

A continuació us adjuntem una llista amb tota la producció de Boris Vian que hi ha disponible al fons de les nostres biblioteques.