dia_mundial_poesia_heade_2016

 

El dia 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia i a la biblioteca Canyadó i Casagemes – Joan Argenté, que porta el nom d’un poeta badaloní, volem celebrar-lo de manera especial amb tots els usuaris, en el que pretenem que sigui una gran festa participativa de la paraula i les lletres.

 

Per això, el dissabte 19 de març, a partir de les 11.00 h, comptarem amb la presència del també poeta de Badalona Marcel Riera, Premi Joan Alcover 2016,  que escriurà als vidres de la façana de la biblioteca els seus propis poemes,  també d’en Joan Argenté i el poema Preneu les roses, de l’Olga Xirinacs, escrit expressament per commemorar el dia, i seleccionat per la Institució de les Lletres Catalanes.

Un cop el poeta hagi acabat d’escriure, convidarà als usuaris a anar escrivint els seus propis poemes o estrofes preferides.

La biblioteca tindrà un seguit de poemes i llibres ja seleccionats (juntament amb una guia de lectura), per ajudar als usuaris més tímids i que no vulguin escriure el seu propi poema, a triar i escriure un d’un altre autor. Tant aquest dia com al llarg de les dues setmanes següents, els vidres de la biblioteca estaran a disposició dels usuaris que vulguin expressar les seves creacions poètiques.

Apropeu-vos a la biblioteca i animeu-vos a participar!

Més informació a la pàgina web:  http://www.lletrescatalanes.cat/es/programes/dia-mundial-de-la-poesia

 

Preneu les roses

 

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

                                                                       Olga Xirinacs

PD (01/04/2016): Ja podeu consultar les fotos de tots els poemes que es van escriure als vidres!