El 27 d’abril de 1972 moria als 49 anys Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català. És considerat el primer poeta modern de la literatura catalana de postguerra i el més influent en la joventut i en els poetes posteriors. El seu llibre més important és “Les dones i els dies” publicat el 1968.

 

Nascut a Reus el 1922, de família benestant, Gabriel Ferrater no va anar a l’escola fins als 10 anys, i va aprendre a llegir d’una forma anàrquica, solitària i a partir de textos no convencionals, amb una gran capacitat d’aprenentatge autodidàctic.

 

A més dels estudis, Gabriel llegia tots els llibres que hi havia a la biblioteca familiar, com “La muntanya màgica” i “Els Buddenbrook” de Mann als 13 anys, i en versió original les novel·les de Stendhal i Flaubert. Als 14 anys ja llegia Paul Verlaine i Les fleurs du mal de Baudelaire. També li agradava molt Edgar Allan Poe. La família es va exiliar a França el 1938, Ferrater va aprofitar-ho per llegir a Montaigne, Jean Racine, Laclos, el Cardenal de Retz, també autors del surrealisme, i contemporanis com Joyce.

 

El 1951 s’instal·la a Barcelona on es comença a professionalitzar com a crític d’art, i també fa publicacions sobre art a la revista “Laye”. I va ser entre 1958 i 1969, que tot el bagatge cultural que havia adquirit el van portar a escriure el conjunt de la seva obra poètica. Després d’aquests anys de major activitat literària i dels primers reconeixements, Ferrater se suïcida el 27 d’abril de 1972 al seu pis de Sant Cugat del Vallès.

 

Podem trobar més informació i obres de Gabriel Ferrater a les nostres Biblioteques.