Avui fa 100 anys del naixement de l’actor, pintor i escriptor, Anthony Quinn.

 

Va néixer el 21 d’abril de 1915 a Chihuahua, Mèxic, tot i que es va criar entre Texas i Califòrnia. De pare irlandès i mare mexicana, el seu nom de naixement era Antonio Rodolfo Quinn Oaxaca.

A causa de la defunció del seu pare, el 1926, no pogué acabar els estudis, i es va veure obligat a buscar diferents treballs informals per ajudar a la seva família, com peó a una hisenda, carter, rentant plats, paleta o carnisser.

Quinn començà a interessar-se per l’art i va intentar ser fotògraf d’estrelles de Hollywood. Dibuixava els seus actors i actrius preferits a partir de fotografies de diaris i els enviava els seus treballs per correu, sense massa èxit, igual que les seves primeres incursions en l’àmbit de l’espectacle com a imitador d’estrelles com Bing Crosby o Louis Armstrong, fent de ‘bufó’ en festes, o inclús amb la boxa professional.

Als 17 anys es va unir sentimentalment amb Sílvia, més gran que ell, que el va introduir en l’estudi de l’art i la filosofia, i també li va donar classes de dicció per millorar la seva capacitat oral i polir les seves maneres rústegues.
El 1935 va cursar estudis de pintura i d’interpretació al Polytechnic High School, i d’arquitectura amb Frank Lloyd Wright. Però es va sentir atret per la carrera cinematogràfica gràcies al suport de Mae West que era l’estrella del moment i el va avalar com a extra.

Als vint-i-un anys va fer el seu debut cinematogràfic com a extra en la pel·lícula The Milky way (1936) i amb un paper petit en el film Parole (1936). Obtingué un gran èxit a Broadway, amb l’obra Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams i finalment el 1947, aconsegueix el seu primer paper estel·lar en el film Black Gold, on personifica un indi americà que es converteix en milionari petrolier. Entre 1949 i 1951 va participar en algunes sèries de televisió, fins que el 1952 tornà al cinema amb ¡Viva Zapata! (1952), del director Elia Kazan, al costat de Marlon Brando, pel·lícula amb la qual va rebre el seu primer Oscar al millor actor secundari, per la seva excel·lent interpretació en el paper d’Eufemio Zapata. Fou el primer actor hispà que assolí aquest premi.

Va viatjar a Itàlia el 1953 i va participar en vàries pel·lícules com en el paper principal a La strada (1954) de Federico Fellini. Va rebre un segon Oscar el 1957 per la seva interpretació a Lust for Life de Vincente Minnelli i George Cukor, sobre la vida de Vincent Van Gogh, on interpreta un personatge que només apareix 8 minuts.
A partir d’aquí va tenir notables interpretacions (El geperut de Nôtre Dame, Els canons de Navarone, Barrabàs o Lawrence d’Aràbia), i va dirigir la seva única pel·lícula (El Bucaner).

El 1964 va ser nominat a l’Oscar al millor actor principal pel paper que va marcar la resta de la seva vida, el del vell Alexis Zorba a la pel·lícula Alexis Zorbas del director xipriota Michael Cacoyannis.
Va morir a Boston el 2001 a 86 anys a conseqüència d’una greu pneumònia. En el seu llegat queden més de 160 aparicions entre el cine i la televisió.

A les nostres biblioteques podeu trobar